Una part de la rebaixa de l’IRPF de Rajoy depèn de les comunitats
Hisenda haurà de pactar amb les comunitats perquè rebaixin el seu tram autonòmic si vol que l'estalvi per als contribuents sigui de 1.500 milions com va prometre Rajoy
"El cost definitiu de les mesures sobre l'IRPF dependrà de les decisions que adoptin les comunitats autònomes". Aquesta frase extreta de la memòria de la reforma fiscal aprovada a finals del 2014 és aplicable a la nova rebaixa de l'impost anunciada pel president del Govern espanyol dijous passat. Mariano Rajoy va avançar que aplicarà des de l'1 de juliol la rebaixa prevista per al 2016. La reforma fiscal preveia reduir l'IRPF en dues fases: una primera part el 2015, que ja ha entrat en vigor, i una altra el 2016, que ara s'avança a juliol.
El primer impacte de la nova rebaixa, que Rajoy va estimar en uns 1.500 milions d'euros, l'assumirà l'Estat. Les retencions que apliquen les empreses sobre les nòmines dels contribuents es basen en les tarifes estatals. I aquestes reduiran el tram mínim del 20% al 19% i el màxim del 47% al 45%. El problema sorgirà en presentar la declaració de la renda del 2015 el juny de l'any vinent. Perquè aquí caldrà tenir en compte que la meitat de la tarifa depèn de les comunitats, que han regulat l'impost, cosa que ha ampliat les diferències fiscals entre els territoris. Per exemple, Catalunya, Astúries i Andalusia són els territoris amb el tram autonòmic més alt. Per contra, Madrid, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, són les que tenen els tipus més baixos. El cost final de la mesura dependrà que les autonomies adaptin el seu tram a l'estatal.
Per tant, el Ministeri d'Hisenda haurà de negociar amb els nous Executius autonòmics que acaben de sortir de les urnes perquè adaptin el tram regional a l'estatal si volen que la rebaixa tingui tot l'efecte desitjat. A Hisenda admeten que les comunitats hauran de decidir si s'adapten a la nova tarifa i que el cost total dependrà de les escales de gravamen i els mínims personals i familiars que aprovin. Des del Departament que dirigeix Cristóbal Montoro han convocat dues reunions del Consell de Política Fiscal (CPFF) per tractar entre altres coses aquest assumpte.
Però el panorama a què s'enfronta Hisenda és més complicat que el de fa un any quan gairebé totes les comunitats estaven governades pel PP. Després de les eleccions del passat maig moltes autonomies han canviat de color i podran decidir que no volen abaixar més els impostos.
12 autonomies ja el van abaixar
Gairebé totes les autonomies ja van decidir a final del 2014 rebaixar l'IRPF, amb les eleccions autonòmiques de fons. 12 de les 15 comunitats de règim comú van aprovar per aquest any baixades per aproximar el tram autonòmic al que aplicava l'Estat des de principis del 2015. Només Galícia, Catalunya i Andalusia van renunciar a reduir-lo. El president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, va avançar dijous passat, durant el discurs d'investidura, que harmonitzarà el tram autonòmic a l'estatal.
Mentrestant, a Hisenda ultimen com aplicaran la rebaixa. Admeten que hi ha una gran dificultat tècnica d'aprovar la rebaixa a meitat de l'any. El president dels tècnics d'Hisenda (Gestha), Carlos Cruzado, va explicar que podrien sorgir problemes de coordinació, a l'hora de saber quines despeses i ingressos corresponen a cada període o com s'aplicarien les deduccions.
La rebaixa de l'impost sobre la renda avançada pel president del Govern, Mariano Rajoy, dijous passat dependrà en bona mesura de les comunitats autònomes. El cap de l'Executiu va quantificar en 1.500 milions l'impacte de la mesura. Les autonomies tenen cedit el 50% de l'impost. I hauran de decidir si adapten l'escala regional al nou tram estatal. La xifra podria ser menor si es resisteixen a ajustar els nous gravàmens. Gairebé totes les autonomies ja van rebaixar l'impost aquest any. Hisenda ultima l'aplicació de la rebaixa i admet la complexitat tècnica de fer-ho a meitat d'any.
La reducció fiscal serà d'uns 11 euros al mes
La rebaixa de l'IRPF avançada per Mariano Rajoy dijous passat tindrà un impacte limitat en la nòmina de la majoria dels contribuents. La mesura tindrà un cost de 1.500 milions, segons va avançar el president del Govern. L'any passat van presentar la declaració de l'IRPF uns 19 milions de contribuents. Segons aquestes dades, cadascun s'estalviarà de mitjana uns 11 euros a la propera nòmina (79 euros en les set pagues restants).
Altres càlculs realitzats per EL PAÍS partint de les tarifes avançades pel Govern espanyol per als anys 2015 i 2016 en aprovar la reforma fiscal, revela que un treballador amb un sou brut de 20.000 euros, solter i sense fills, pagarà uns 8 euros menys d'impostos al mes. Un altre contribuent amb un sou brut de 35.000 euros veurà com el seu proper salari augmentarà en 18 euros. La diferència de les famílies amb fills respecte a les que no en tenen serà mínima amb aquesta nova rebaixa. Com que aquests càlculs estan realitzats com si el tram autonòmic fossin igual que l'estatal pot passar que en presentar la declaració el proper any hi hagi algunes diferències.
Tot i això, l'efecte sobre la nòmina podria ser més gran. El Govern aprovarà el decret divendres que ve. I les empreses, sobretot les multinacionals que tenen complexos programes informàtics, trigaran unes quantes setmanes a aplicar les noves retencions. Això podria provocar que si una empresa comença a aplicar les retencions al setembre repartirà la rebaixa reportada al mig any entre quatre mesos. D'aquesta manera, l'impacte sobre la nòmina semblaria que és més alt tot i que la xifra final serà la mateixa. La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, es va referir després del consell de ministres d'ahir a la nova rebaixa. “Contribuïm a retornar als ciutadans l'esforç fiscal que els vam demanar, de tal manera que a finals del 2015 la major part de les rendes pagaran menys impostos dels que pagaven el 2011”, va indicar.
Luis del Amo, expert del Consell General d'Economistes (REGAF-REAF), admet la complexitat d'aplicar la rebaixa a la meitat de l'any. Recorda que hi ha antecedents però llavors es va aplicar la nova tarifa per a tot l'any. Ara el Govern espanyol prepara una escala intermèdia entre la del 2015 i la que s'aplicaria el 2016 perquè funcioni durant tot l'any. Juan Manuel Moral, soci de KPMG Abogados, confia que la rebaixa de l'IRPF avançada per Rajoy afecti també les rendes del capital. Tot i que compta que l'impacte sigui més tebi.
La rebaixa fiscal aprovada a principis d'aquest any està tenint menys cost del que havia calculat l'Executiu. Segons l'última estadística de l'Agència Tributària, fins al maig l'impacte de la rebaixa fiscal va ascendir a 1.199 milions en l'impost sobre la renda.
Sobre la firma
