Podem dissenya unes primàries que garanteixen el triomf d’Iglesias
El partit estableix la votació d'una "llista de país" de circumscripció única. Els resultats es proclamaran el 24 de juliol
Podem ha convocat aquest dimarts unes primàries per a les eleccions generals que asseguren el triomf de Pablo Iglesias, secretari general de la formació, i el seu equip, a més de garantir a la cúpula el control absolut de les llistes, que per al Congrés de los Diputats seran de circumscripció única. La direcció tanca així qualsevol disputa real als equips competidors. Els resultats es coneixeran el 24 de juliol.
El reglament de les primàries, aprovat dissabte passat al Consell Ciudadà amb l'oposició de la líder de Podem a Andalusia, Teresa Rodríguez, contempla tres votacions: una per al candidat a la presidència del Govern; una altra per al Senat, amb llistes autonòmiques, i una tercera per al Congrés dels Diputats —la més rellevant—, a la qual només es presentaran candidatures de circumscripció única per a tot Espanya, que podran ser votades íntegrament segons el mètode conegut com a llista planxa o combinant els noms de diferents equips. Aquesta fórmula ja va ser emprada en anteriors processos de primàries de Podem i va ser criticada per diversos sectors de l'organització perquè els participants acaben donant suport, de facto, a les llistes completes.
Teresa Rodríguez lidera l'oposició al sistema de vot
Les primàries han estat potser des del naixement de Podem el principal motiu de les crítiques internes al pla de Pablo Iglesias, Íñigo Errejón i l'equip de fundadors del partit. Encara que el front dels crítics es va diluir abans de les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig, les veus contràries a aquest mètode per triar els candidats van tornar a sentir-se al Consell Ciutadà celebrat dissabte passat, mentre diferents direccions preparen les seves resolucions.
El màxim òrgan de direcció del partit va aprovar majoritàriament el reglament, però la líder de la formació a Andalusia, Teresa Rodríguez, hi va votar en contra. Un altre dels dirigents de Podem enquadrats en el sector crític durant l'assemblea fundacional de Vistalegre, Pablo Echenique, es va abstenir dissabte passat. Les objeccions promogudes llavors pels crítics tenien a veure amb un aspecte de la votació que es repeteix ara en aquestes primàries: la presentació de llistes completes, que dificulten que el conjunt dels noms finalment triats siguin representatius de diferents corrents.
Aquesta crítica va quedar plasmada en un comunicat de l'equip d'Echenique el novembre passat. “Entenem que, amb la presentació de llistes completes a tots els òrgans estatals i habilitant un mecanisme de votació en planxa, s'ha establert un sistema d'elecció majoritari pur de facto, encara que formalment es tracti de llistes obertes”.
Els ciutadans que vulguin participar en el procés, a través de la pàgina web de la formació, triaran el conjunt dels aspirants de Podem a la Cambra baixa. Encara que els parlamentaris són 350, les llistes per a aquestes primàries no coparan tots els llocs, ja que el partit reserva unes places per a membres independents de diferents “sectors socials” i de les forces amb les quals Podem busca acords a Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Balears i Galícia. En funció del resultat obtingut, a més, els candidats podran triar en quina circumscripció concórrer en les generals.
L'objectiu de la direcció de Podem, que assumeix que aquest pla rebrà crítiques, consisteix a garantir una alternativa de Govern o grup d'oposició cohesionat. “Hem apostat per unes primàries que permetin configurar equips dels quals en surti un grup parlamentari capaç de ser alternativa de Govern i la força més sòlida”, va argumentar Íñigo Errejón, número dos de la formació. “Hi concorrerem amb una llista de país”, va explicar el dirigent. El sistema té dos criteris de correcció: el gènere i els llocs reservats per a formacions com Compromís, ICV o les marees atlàntiques. “Estem en converses amb diferents actors polítics a la Comunitat Valenciana i a Galícia, i estem en converses a Catalunya per construir una candidatura per a les autonòmiques catalanes”, va assenyalar Errejón.
Unitat popular sense IU
Aquest reglament de primàries obertes enterra de forma definitiva, excepte en aquelles comunitats que els dirigents del partit qualifiquen de “nacionalitats” —Catalunya, Galícia o Comunitat Valenciana—, la confluència amb altres partits i Izquierda Unida. “El plantejament polític de fons és que no es tracta de fer fronts d'esquerres, perquè això és el que els agradaria” als partits tradicionals, va defensar el secretari de Política de Podem. En qualsevol cas, va reafirmar que les llistes de Podem “han de ser llistes d'unitat popular”.
El politòleg es va remetre a l'assemblea fundacional de Vistalegre, que va votar concórrer amb marca pròpia a les generals. “Vam decidir un full de ruta que no sempre ha estat senzill i no sempre ha estats entès per tots els sectors", va reconèixer. La unitat popular que perseguirà Podem es farà, en paraules d'Errejón, “amb acord, amb seducció, i integrant a les nostres llistes sectors que representin grups diversos”. “Ens hi deixarem la pell perquè en les properes llistes sigui així”, va afegir.
El dirigent, que va vincular els temps accelerats de les primàries del partit a les especulacions sobre un avançament electoral, va avançar també que, després de les eleccions generals, la primera condició per arribar a una entesa amb altres forces serà una reforma del sistema electoral que, malgrat ser proporcional sobre el paper, es converteix en un model majoritari de facto.
Sobre la firma
