_
_
_
_
_
noves cares a la política

David Bote, el Pogba del PSC per a Mataró

L' alcalde de la capital del Maresme té 33 anys i ofereix la renovació del socialisme amb el discurs de tota la vida

David Bote, alcalde de Mataró.
David Bote, alcalde de Mataró.

Paul Pogba és un jugador francès de futbol que volen fitxar els principals clubs europeus. Joan Laporta es presenta a les eleccions del Barça amb el fitxatge de Pogba sota el braç. D’altres fan el mateix amb altres jugadors. David Bote, candidat del PSC, va guanyar les eleccions municipals de Mataró amb la promesa de portar el seu Pogba a la ciutat, El Corte Inglés.

Bote té 33 anys i és el nou alcalde de la capital del Maresme. És el paradigma del jove socialista que s’ha format i ha fet carrera durant els millors anys de funcionament de l’ascensor social. D’orígens humils i maneres senzilles, sense cap barroquisme, al seu currículum oficial fins i tot precisa que té el First Certificate, que amb 17 anys va estudiar anglès a l’estiu a Anglaterra i que va fer de monitor d’esplai. Bote és doctor en Física i professor al Sagrat Cor de Sarrià, un col·legi concertat per a gent d’ordre de Barcelona. Sembla l’alumne aplicat que a l’escola evita cridar l’atenció, que només vol satisfer els seus pares amb les millors notes, fer una mica d’esport i inventar-se algun joc de rol.

Vesteix al més pur estil socialista, des de Pedro Sánchez fins a Javi López: americana discreta, camisa de colors clars i texans, un punt esportiu però sense perdre la formalitat. Porta unes ulleres vermelles, gruixudes, antagonistes de les blanques del cap de premsa d’Artur Mas. Les ulleres de pasta i coloraines són part intrínseca del tarannà català, d’un poble que creu que aquests detalls el fan ser més de disseni, com dirien a Madrid. Bote ha fet de les seves ulleres una icona, com ho va fer abans Trias amb les seves de color taronja.

No t’acabes de creure que Bote sigui tan jove. Potser és perquè somriu poc, fa cara de gravetat, per la barba, la corpulència i que parla com un socialista de tota la vida, Bote sembla deu anys més vell. Si te’l creues pel carrer i no saps qui és, difícilment pensaràs que és alcalde d’una ciutat tan gran com Mataró. Sembla més un assessor o un militant que no pas un líder. Però això és part de la renovació del PSC municipal que ha defensat durant la campanya, “amb gent normal i qualificada”. Bote és normal i qualificat, però sovint fila un discurs antic. En una entrevista amb Justo Molinero, Bote explicava que fruïa amb la campanya electoral perquè “és meravellós anar pel carrer, és meravellós menjar amb la gent”. Bote no necessitava destacar això perquè ja se’l veu prou mundà, però el fet és que li va sortir aquest rampell de “vella política”.

El PSC de Mataró es va presentar a les eleccions amb la gran promesa de portar un El Corte Inglés a la ciutat. Ho repetia Bote a cada míting, a cada entrevista: aquest centre comercial crearia 700 o 800 llocs de treball. El Corte Inglés com a símbol: la vella economia, una marca que fidelitza la senyora Maria, les nostres mares i àvies. Bote ha insistit que el seu equip és jove, però El Corte Inglés no és jove. En un acte conjunt amb Pedro Sánchez, del qual el PSC ha utilitzat multitud d’imatges per a la campanya, el públic estava majoritàriament format per jubilats. Els avis que l’han votat, ho han fet convençuts que Bote donarà feina als seus néts.

És poc hàbil amb l’oratòria en públic, tot i que tampoc és un destraler. En una entrevista del 2014 a Tot Mataró, Bote admetia que les persones més properes a ell patien per la seva nova notorietat perquè “sóc massa sensible, idealista i honest”. En aquella entrevista, el periodista li preguntava si és el candidat de l’aparell, i Bote ho confirmava amb orgull: “Deia Gramsci que ‘sense organització no hi ha idees’. Els aparells tenen molt mala fama però són els estris que tenen les persones que formen els partits per treballar i dur a terme les seves idees”. Durant la seva investidura com a alcalde, Bote no somreia i es mostrava molt tens, com si no s’acabés de creure que algú com ell, tan jove i desconegut, de l’aparell socialista, pogués aconseguir una victòria d’aquesta magnitud en un moment de crisi tan gran al seu partit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_