_
_
_
_
_
Sondeig de Metroscopia

La política de pactes fractura els votants en dos blocs ideològics

Els ciutadans acullen amb certa insatisfacció els acords tancats entre les diferents candidatures a les municipals per triar govern

Anabel Díez

Els ciutadans espanyols han acollit amb relativa insatisfacció els pactes dels partits per triar alcaldes. La falta de sintonia amb els regidors triats s'accentua entre els votants del PP, i una mica menys, però també, si van votar Ciutadans, segons el sondeig postelectoral fet per Metroscopia entre els dies 15 i 17 de juny. L'opinió de la majoria dels consultats reflecteix una fractura en dos blocs ideològics: PP i Ciutadans, a la dreta, enfront del PSOE i Podem, a l'esquerra. Els primers defensen que governi la llista més votada. Els segons aposten per majories alternatives.

Más información
La meitat dels votants del PP no volen Rajoy com a candidat

La sensació que han deixat entre els ciutadans aquestes tres intenses setmanes de reunions per aconseguir pactes no és gratificant. El 57% dels votants es declara insatisfet en ser preguntat sobre l'elecció d'alcaldes al conjunt d'Espanya. No obstant això, com amb tota generalització, convé fer precisions.

Si els enquestats es mostren contrariats de forma majoritària amb el resultat dels pactes a tot el país, el criteri es torna més benèvol en referir-se al que ha passat en el seu propi municipi. Quan se'ls interroga per l'elecció de l'alcalde de la seva ciutat, un 49% dels enquestats es declara satisfet, enfront d'un 43% que no ho està.

No té matisos l'empipament dels dirigents del PP per haver perdut el poder en molts ajuntaments en què la seva llista va ser la més votada; i aquest sentiment ha impregnat la majoria dels seus votants. El criteri ideològic es mostra determinant i encara que Ciutadans busca la transversalitat, els seus votants mostren criteris similars als del PP, encara que en proporcions menors.

Un 82% dels votants populars es mostra insatisfet per l'elecció d'alcaldes que hi ha hagut a Espanya i en aquesta mateixa línia es manifesta el 64% dels votants de Ciutadans. No passa el mateix amb els del PSOE ni els de Podem, que estan d'acord amb el conjunt dels alcaldes triats en un 52% i un 67%, respectivament. Els partidaris d'aquestes dues forces polítiques aproven que el PSOE en un nombre molt elevat d'ajuntaments, i Podem en pocs però molt significatius, com Madrid i València, hagin travat majories que impedissin el PP prendre el bastó de comandament. El sistema electoral espanyol està configurat així i la política de pactes d'aquesta naturalesa, principalment entre l'esquerra, es produeix des de 1979, amb les primeres eleccions democràtiques municipals.

Gens estrany ni il·legítim, per tant, però resulta condemnable per als votants del PP que el PSOE, Podem, i altres forces nacionalistes, s'hagin unit contra ells. La ideologia amb la qual es jutgen aquests pactes, també és determinant. Als votants populars els sembla bé, en un 57%, els acords als quals ha arribat aquest partit. Entre els votants de Ciutadans, són més els que aproven els pactes als quals han arribat els populars (47%) que els que ha aconseguit el PSOE (30%).

Desallotjar el PP

Al podi de la satisfacció es troben els votants de Podem que en un 88% aplaudeixen els acords als quals ha arribat aquesta formació. Aquests pactes sempre han estat amb el PSOE els votants del qual, en un 75%, avalen el fet pel partit de Pedro Sánchez. Encara que els socialistes han negociat amb certa prevenció amb la formació de Pablo Iglesias, la immensa majoria dels seus votants donen el vistiplau a aquests acords. Aquests pactes comporten que el PP els titlli de “radicals”, en haver-se llançat als braços de l'“extrema esquerra”, com enuncia des del president del PP, Mariano Rajoy, fins a l'últim militant dels populars. De nou, la divisió d'opinions és per sectors ideològics. Un 77% dels votants del PP deploren els pactes del PSOE i aquest judici crític es queda en el 55% dels votants de Ciutadans.

El malestar dels votants del PP es manifesta en la majoria de les seves respostes. Un 92% respon amb el seu sí a l'afirmació que “el més democràtic és que governi el partit que hagi obtingut més vots, encara que no tingui la majoria absoluta”. Aquest criteri el sosté el 72% dels qui es declaren votants de Ciutadans, mentre que un 52% dels votants del PSOE i un 73% dels de Podem es mostren en desacord, segons recull Metroscopia. L'afirmació que tan democràtic és un pacte d'investidura o de govern entre diversos partits com que es posi al capdavant la llista més votada l'avala el 71% dels votants del PSOE; el 79% de Podem i el 54% de Ciutadans.

Els votants dels quatre partits només coincideixen que l'objectiu dels pactes ha estat desallotjar el PP.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Anabel Díez
Es informadora política y parlamentaria en EL PAÍS desde hace tres décadas, con un paso previo en Radio El País. Es premio Carandell y Josefina Carabias a la cronista parlamentaria que otorgan el Senado y el Congreso, respectivamente. Es presidenta de Asociación de Periodistas Parlamentarios (APP).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_