L’assassí confés dels EUA volia “una guerra racial”
Dylann Roof s'enfronta a nou càrrecs per assassinat i un per possessió d'armes
Les autoritats judicials de Carolina del Sud van acusar aquest divendres Dylann Roof, el sospitós de matar nou persones negres en una església a Charleston, de nou càrrecs d'assassinat que podrien implicar una condemna de pena de mort. Roof, blanc de 21 anys, va confessar a la policia haver comès la matança de la nit de dimecres en una històrica església afroamericana al·legant que volia impulsar una guerra racial, segons fonts de la investigació citades per mitjans nord-americans.
El ritual és similar. Després de cada assassinat massiu als Estats Units, sorgeixen les mateixes preguntes. Què porta una persona a obrir foc indiscriminadament? Es podria haver previngut? Hauria de ser més difícil adquirir armes de foc? Després del cas de Roof, queden moltes incògnites per resoldre, però les primeres informacions esbossen el perfil d'una persona reservada, amb odi cap als afroamericans i que creia estar guiada per un suposat afany de justícia.
Després de ser detingut dijous i traslladat a un centre de detenció als afores de Charleston, Roof va confessar a la policia ser l'autor dels trets i va revelar que volia iniciar una “guerra racial”, segons fonts de la investigació citades per la cadena televisiva CNN. Buscava complir una “missió”, segons la cadena NBC, però va tenir dubtes fins a l'últim moment: li va dir a la policia que “gairebé" no duu a terme l'atac "perquè tothom era tan amable amb ell”.
Al cap d'un dia i mig de la matança, la família de Roof va emetre un comunicat en què va manifestar les seves "condolences" als morts i la seva "pena i incredulitat" pel que havia succeït.
Un jutge va decretar que Roof continuï detingut i va determinar que no té autoritat per fixar una fiança per als càrrecs d'assassinat. Va establir una fiança d'un milió de dòlars per al càrrec de possessió d'arma. En una compareixença per videoconferència des d'un centre de detenció, el jove es va limitar a confirmar al magistrat les seves dades personals i es va mostrar impassible davant les declaracions, a la sala judicial, de diversos familiars de les víctimes que van mostrar compassió i perdó cap a ell.
Abans d'obrir foc, Roof —que vivia a dues hores amb cotxe al nord de Charleston— va estar una hora a l'interior de l'església episcopal metodista africana Emanuel, situada al centre d'aquesta ciutat senyorial, de 127.000 habitants i que va ser un dels principals ports d'entrada d'esclaus africans. L'església és un dels centres religiosos afroamericans més antics dels EUA i amb un intens pes històric, ja que va ser fundada el 1816 per un líder negre abolicionista.
El jove va entrar a l'església al voltant de les vuit del vespre de dimecres. Es va unir a un grup d'una dotzena de persones que estaven en una sessió d'estudi de la Bíblia, en una sala al soterrani del temple. Una hora després els va engegar diversos trets. Va matar nou persones, totes afroamericanes (entre 26 i 87 anys), inclòs Clementa Pinckney, pastor de l'església, senador demòcrata al Legislatiu estatal i un reconegut líder de la comunitat negra. Segons el relat d'una de les supervivents, Roof li va perdonar la vida perquè pogués explicar el que havia passat.
L'església resta clausurada i envoltada per cintes policials. En una colpidora vigília nocturna, amb un improvisat memorial ple de flors i dedicatòries, Peggy Blake, afroamericana de 49 anys, deia que sentia llàstima per Roof: “Crec que no s'adona del que ha fet. Haurien d'arrestar els seus pares”.
La policia considera que el jove va cometre un “crim d'odi”, és a dir, va actuar per motius racistes, però encara no ha estat acusat d'això. Carolina del Sud és un dels cinc Estats dels EUA sense una llei que tipifiqui aquests crims, en què normalment s'imposen penes addicionals si es considera que l'acusat ha actuat motivat per la raça, gènere o orientació sexual de la víctima. Davant d'aquest buit, el Govern federal podria acusar directament Roof d'un crim d'odi. El Departament de Justícia investiga l'atac a trets a l'església com un “acte de terrorisme intern”, segons un portaveu citat per l'agència Reuters.
La governadora de Carolina del Sud, la republicana Nikki Haley, va advocar perquè la fiscalia promogui una acusació de condemna de mort contra el suposat autor del pitjor atac a una església negra en la història moderna dels EUA. “Això és absolutament un crim d'odi”, va dir Haley a la cadena NBC. “Hem parlat amb els investigadors [...] diuen que van veure pura maldat als seus ulls”.
Els investigadors encara no han pogut determinar com va aconseguir Roof la pistola que va fer servir a l'església. Un oncle seu va afirmar que l'hi havia donat el seu pare com a regal quan va fer 21 anys, però altres informacions apunten al fet que la va comprar el jove. El que sí que s'ha confirmat és que aquest any el van detenir en un centre comercial per posseir il·legalment un medicament per a addiccions i incomplir una ordre d'allunyament després d'intimidar treballadors verbalment.
