_
_
_
_
_

L’Eurogrup conclou sense acord i insta Grècia a negociar seriosament

El president del Consell Europeu convoca una cimera extraordinària de líders dilluns que ve

Foto: AGENCIA_DESCONOCIDA | Vídeo: REUTERS
Claudi Pérez

La reunió dels ministres d'Economia i Finances de la zona euro, l'Eurogrup, ha acabat aquesta tarda sense un acord sobre Grècia, país al qual els seus socis han demanat que es comprometi a negociar "amb serietat", segons el vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro, Valdis Dombrovskis. "Sense acord a l'Eurogrup. Un senyal fort a Grècia perquè es comprometi seriosament en les negociacions. L'Eurogrup es manté preparat per tornar-se a reunir en qualsevol moment", ha escrit Dombrovskis al seu perfil de la xarxa social Twitter, informa Efe. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha anunciat a través d'aquesta xarxa social la convocatòria d'una cimera europea extraordinària dilluns que ve "per discutir la situació de Grècia al més alt nivell polític".

Foto: AGENCIA_DESCONOCIDA | Vídeo: REUTERS

El president de l'Eurogrup, l'holandès Jeroen Dijsselbloem, que ha qualificat de "lamentable" la falta d'acord, ha donat detalls de la fallida reunió d'aquest dijous en una roda de premsa posterior. "El temps s'acaba i la pilota està ara a la teulada d'Atenes. Hem enviat un clar senyal a les autoritats gregues que depèn d'elles remetre [als socis] noves propostes en els propers dies". "L'Eurogrup està preparat per als pitjors escenaris", ha afegit Dijsselbloem.

Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), ha assenyalat en la roda de premsa que "la clau és restaurar el diàleg amb adults a l'habitació", mentre el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, s'ha referit a la necessitat d'"evitar la catàstrofe".

Grècia vol un acord que no inclogui retallades de pensions, que permeti la reestructuració de deute i que suposi inversions perquè el país torni a la recuperació. Però els socis no semblen disposats a fer gaire més sobre aquest tema, després de l'última oferta presentada fa uns dies. El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat a la seva arribada a l'Eurogrup que la reestructuració de deute “és una línia vermella per a molts països”, inclosa Espanya, que ha prestat a Atenes 26.000 milions d'euros. El volum del deute grec, que ascendeix al 180% del PIB i segons el parer de molts economistes és impagable, “no és un problema avui ni ho serà en els propers anys”, segons Guindos. El BCE i la Comissió Europea podrien estar preparant un document sobre una possible reestructuració del deute grec si Atenes accepta la proposta europea, segons el diari Kathimerini. El novembre del 2012 l'Eurogrup ja va acordar donar mesures d'alleujament per a Grècia si tirava endavant el programa i aconseguia superàvit fiscal primari (abans del pagament d'interessos).

Foto: AGENCIA_DESCONOCIDA | Vídeo: REUTERS

Els ministres de l'euro han donat sobrades mostres del seu “pessimisme” sobre la possibilitat d'aconseguir un acord en les properes hores, segons el president de l'Eurogrup, Jeoren Dijsselbloem. “Les diferències [entre els creditors i Grècia] no són monstruoses”, ha explicat el ministre hel·lè, Iannis Varufakis, que ha pronosticat “confrontació” al llarg de la reunió, però ha demanat “diàleg” per aconseguir avenços. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assegurat a Berlín que encara és “possible” el pacte “si vol Grècia”. Per això, els ministres esperen una contraoferta grega en la reunió d'aquest dijous, després de l'última proposta europea. Però no és clar que aquesta contraoferta estigui damunt la taula: Grècia confia que l'embolic se solucionarà a la cimera de caps d'Estat i de Govern de la setmana que ve.

Els socis donen a Grècia metes fiscals més folgades (un superàvit de l'1% del PIB aquest any) i volen una pujada de l'IVA i una reforma en profunditat de les pensions. Grècia no vol més retallades, encara que a la pràctica les seves posicions no estan lluny de les dels seus creditors ni en l'IVA ni en les reformes. Brussel·les xifra les diferències en retallades addicionals de 2.000 milions. Atenes eleva aquesta xifra a 3.600 milions. I vol promeses de reestructuració i inversions per estampar la seva signatura en l'acord.

Guindos ha suggerit que el problema més greu de Grècia és la recaiguda en la recessió, juntament amb la situació del seu sistema financer. La banca ha perdut una cinquena part dels dipòsits des del novembre passat. Els últims dies, amb la incertesa derivada de les males perspectives per aconseguir un acord, la fugida de capital s'ha accelerat. Grècia té un problema per aquest flanc: malgrat les successives recapitalitzacions, el seu sistema financer depèn de la liquiditat d'emergència del BCE, i la seva base de capital –fins i tot amb un acord– podria necessitar una nova injecció, després de les dues que ha fet els dos últims anys. Enmig dels rumors de controls de capital, la confiança en la banca se'n ressent. Encara més amb el to d'algunes declaracions: “Estic rebent consell del Tresor, del Banc Central i el BCE sobre què cal fer en cas d'una sortida de Grècia de l'euro”, ha afirmat Michael Noonan, ministre irlandès de Finances.

El programa de rescat de Grècia expira el 30 de juny. Aquest mateix dia, Atenes ha de pagar 1.600 milions d'euros a l'FMI. “No hi haurà període de gràcia”, ha assegurat la directora del Fons, Christine Lagarde. Lagarde, no obstant això, ha reconegut que en cas de no pagar, Grècia entraria en una llista de morosos: no hi hauria una declaració immediata de default. Grècia s'agafa a aquestes argúcies legals per intentar allargar la negociació política fins a l'últim minut, i juga amb el perill d'accident per sostreure alguna concessió més als creditors i, sobretot, per no haver d'incomplir la majoria de les promeses amb les quals el primer ministre, Alexis Tsipras, va guanyar les eleccions fa sis mesos. Els grecs citen Tolstoi per explicar la seva tossuderia: “Qui traeix el més autèntic de si mateix està perdut”, deia fa uns dies una font diplomàtica grega a Brussel·les. Tsipras, per cert, encara complica més les negociacions amb una visita aquest dijous a Sant Petersburg, on es reunirà amb el president rus, Vladímir Putin. La connexió russa és una distracció més, però alhora és una de les bases de Grècia per aconseguir ajuda financera i la demostració que la geopolítica està molt present en aquest últim capítol de la saga grega.

L'Eurogrup de Luxemburg es presenta aquest dijous amb molts més núvols que clarianes. Però enmig de la sobredosi de declaracions, algun raig de llum apareix de tant en tant. “Crec que és l'última vegada que ens reunim per aconseguir l'acord grec”, ha dit el ministre letó d'Economia, Janis Reirs: “Aquesta situació només pot desencallar-la la cancellera Merkel”. En cas de dubte, Alemanya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_