Sónar: buscant un nou festival
Una selecció dels artistes que poden deixar una empremta en la nova edició que comença avui
El Sónar vol seguir evolucionant. Convençut que ja no n’hi ha prou amb oferir tot un seguit d’actuacions, el festival dibuixa un model que vindria a ser una barreja entre congrés, simposi i festival convencional. Coneixedors que gairebé un 50% de la seva assistència està formada per persones implicades en la creativitat dels entorns digitals, el creixement del Sónar+D dóna resposta als nous reptes que, a judici de l’equip rector, plantegen els temps actuals. És així com, al marge de concerts, conferències, mostres, debats i instal·lacions, els assistents podran buscar respostes, ja siguin relatives a la recerca de finançament per a un projecte com a la detecció de socis per desenvolupar una idea de negoci. Al marge d’aquesta evolució del model, els concerts continuen essent un gran atractiu. A continuació destaquem alguns dels artistes que poden deixar petjada en el Sónar que comença avui.
A$AP Rocky. Líder del col·lectiu A$AP Mob i indiscutible nou talent nord-americà del hip-hop, que ell caracteritza amb bases mandroses que caminen amb pausa. Ha col·laborat amb totes les estrelles del gènere, i una setmana abans del seu concert al Sónar haurà editat el tercer disc, At.Long.Last.A$AP. (Divendres, SonarClub. 22,45 h)
El Niño de Elche. Primera referència flamenca al Sónar. Òbviament protagonitzada per un cantaor heterodox que amb l’espectacle Raverdial explora els punts de contacte entre les raves i els verdials. (Dissabte, SonarComplex 17 h)
FKA Twigs. La barreja perfecta entre pop, rhythm and blues de nova fornada i sensualitat expressada per una suau veu femenina. La música de Tahliah Debrett Barnett pot recordar Portishead, però amb barreges de textures i ambientacions més desenvolupades i vinculades a la música negra. (Dissabte, SonarPub. 22,45 h)
Francesco Tristano. Pianista de clàssica especialitzat en Bach, protagonista d’un documental recent sobre John Cage, al Sónar deixarà el piano pels teclats i el barroc pel techno. (Divendres, SonarCar. 3,25 h)
Flying Lotus. Una mena d’alquimista que fa brollar els sons per superposar-los en una construcció polièdrica amb arrels en el hip-hop. El productor de Los Angeles treballa el jazz i la mort en el treball que presenta al festival, You’re Dead. (Dissabte, SonarClub. 1,10 h)
Holly Herndon. La nova musa de la música d’ordinador, del qual extreu els seus sons per superposar-los en un delirant retalla-i-enganxa que evoca els budells de la tecnologia. Coneguda com “la musa de l’era postinternet”, els seus clips són petites obres d’art. (Dissabte, SonarComplex. 19 h)
Hot Chip. Uns assidus al Sónar, els prínceps del falset aplicat a composicions de pop electrònic i desenfadat, tot i que també delicat i amb lletres intencionades. Presenten nou disc, Why Make Sense?, el sisè d’una carrera encetada l’any 2000. (Dijous, SonarVillage 21,50 h, i divendres, SonarPub 1,15 h)
Hudson Mohawke. Ross Birchard, escocès, és un altre músic i productor estrella reclamat per grans figures de la música negra a causa del seu so eclèctic que amb arrel hip-hop recupera tant el soul com el pop. Presenta Lantern, segon disc. (Divendres, SonarLab 23,30 h)
Kate Tempest. Nova artista anglesa que se sent còmoda tant escrivint poemes (ha guanyat el Ted Hughes Award) com recitant-los en espectacles de spoken word o sobre bases de hip-hop. Presenta Everybody Down, el seu únic treball fins ara. (Divendres, SonarHall 17,30 h)
Pxxr Gvng. Es pronuncia “poor gang” i és saba nova al hip-hop local. Grup format per naturals de Granada, Madrid i Barcelona, encara sense disc de debut però prou coneguts a les xarxes pel seu hip-hop de barri amb baixos elàstics. (Dissabte, SonarCar 1,40 h)
Róisín Murphy. La reina del Sónar sense corona formal. L’exvocalista de Moloko presenta un pop electrònic sofisticat i elegant, ara fet obra amb el seu tercer disc Hairless Toys. Glamur sense limitacions per a un so contemporani, pop i electrònic. (Divendres, SonarPub. 23 h)
Shows Audiovisuals. L’electrònica contemporània té el repte de redefinir el directe, encara pautat pels paradigmes del rock. Això plantegen diversos xous, com ara el d’Arca —amb visuals de Jessee Kanda—; la col·laboració entre l’artista Joanie Lemercier i el músic James Ginzburg; Double Vision o Emmanuel Biard, que planteja l’entorn visual en dos xous, el d’Evian Christ i el de Koreless.
Skrillex. Punta de llança de l’electrònica nord-americana i nou rei Mides del ball. Practica brostep, una barreja de dubstep i metall arrasadora, plena de beats retorçats i amb gran contundència sonora. És l’artista que més bé explota l’èxit comercial de la nova electrònica de consum. (Divendres, SonarClub. 3,15 h)
The Chemical Brothers. Herois de l’electrònica ballable i de multituds dels anys noranta, veritables dinosaures. Presenten mundialment nou espectacle amb visuals d’Adam Smith, director de cine, televisió i publicitat que col·labora amb el grup des de 1994. Avançaran temes del seu nou disc, encara no editat, Born In The Echoes. (Dissabte, SonarClub 1,30 h)
