L’eufòria esclata entre els kurds de Diyarbakir després del triomf de l’HDP

Divendres van ser les bombes, el pànic, els morts i ferits. Dissabte l'enuig contingut, a punt d'explotar. I diumenge, la ràbia es va transformar en vots; i els vots, en alegria incontenible, durant tant de temps negada als kurds, la minoria ètnica majoritària de Turquia i que durant dècades ha patit el conflicte, la violència i la negació per part del Govern central. El Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP) va arrasar a les províncies kurdes. A Diyarbakir, on divendres dos explosius van esclatar enmig d'un míting d'aquesta formació esquerrana i prokurda, va obtenir el 78% dels vots. A Hakkari, el 86%, a Sirnak, el 88%, a Van, el 70%, i així fins a tenyir del seu color la pràctica totalitat de l'est de Turquia. A més, els kurds van anar en massa a les urnes, amb una participació al voltant del 90%.

“Erdogan, assassí!”, es corejava a l'exterior de la seu de l'HDP a Diyarbakir, on milers de persones es van concentrar per celebrar el que segons ells –malgrat ser el quart partit del Parlament en nombre de diputats– és una gran victòria. La seva entrada a l'hemicicle resta al partit del Govern, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) escons vitals per aconseguir la majoria absoluta i fa impossible dur a terme els plans del cap d'Estat, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, de transformar el sistema turc en una república presidencialista. “Vam dir que no li deixaríem ser un president així i ho hem complert!”, es congratulava Ferdi Soyan, un funcionari local. A més, molts kurds veuen la mà de l'AKP darrere de l'atemptat de divendres i el resultat de les urnes és la seva particular venjança: “Abans confiàvem en l'AKP i que solucionaria el conflicte kurd, però després es va veure el seu rostre autèntic. Per això i per la seva corrupció ha perdut vots”.

“És una victòria de la pau contra la guerra”, va descriure, emocionat, Sirri Süreya Önder, un dels dirigents del partit i mediador en el procés de pau que negocien el grup armat kurd PKK i el Govern turc des de fa més de dos anys. Falta saber com afectarà la nova aritmètica parlamentària aquestes negociacions, però ahir l'esperança corria entre els habitants de Diyarbakir, pels quals aquest resultat pot obrir una nova pàgina en les relacions entre kurds i turcs.

De fet, els vots dels turcs han estat indispensables per aconseguir aquest resultat i s'aprecia clarament un transvasament de votants des del Partit Republicà del Poble (CHP, socialdemòcrata) cap a l'HDP, que gràcies al seu carismàtic líder, Selahattin Demirtas, ha sabut connectar millor amb els joves que van participar en les protestes de Gezi, el 15-M turc. Demirtas ha demostrat, a més, ser capaç de controlar les bases més radicals del nacionalisme kurd i allunyar l'HDP de la imatge de “braç polític del PKK”. “Dono les gràcies als nostres germans turcs, gràcies, gràcies per fer-nos costat!”, clamava Mehmet, entre els focs artificials, petards i trets a l'aire que llançaven els kurds en la seva victòria electoral: “La pau triomfarà”.