El sector de la fruita de Lleida tem un nou daltabaix pel veto rus
Els empresaris temen no poder recuperar aquell mercat, que suposava el 15% de les vendes
El sector de la fruita dolça de Lleida adverteix d'un segon “daltabaix” de vendes aquest any pel veto imposat de Rússia a les importacions comunitàries d'aquests productes. Els empresaris ja coneixen les conseqüències d'aquella prohibició per part d'un dels seus principals mercats, al qual exportaven el 15% de la producció de préssecs i nectarines. El sector, que dóna feina a 24.000 persones, va tancar el 2014 amb una caiguda de vendes que el va convertir en el pitjor exercici de les últimes tres dècades. Les entitats consideren complicat, a més, substituir Rússia per altres mercats a curt termini.
En una campanya normal, Catalunya produeix 400.000 tones de préssecs i nectarines, de les quals el 75% es destinen a l'exportació. Els dos països que van comprar més préssecs el 2013 van ser Alemanya i Rússia. El president rus, Vladimir Putin, va imposar un veto sobre les importacions de fruita l'agost de l'any passat, en plena crisi d'Ucraïna. La campanya estava a mig fer i molts dels préssecs estaven encara a l'arbre quan el país, que representava el 15% de les compres, tancava les fronteres per a la producció. El 2014 va ser per al sector una de les pitjors crisis en dècades, ja que no hi havia mercats alternatius. Aquest any els agricultors s'enfronten a la primera campanya en la qual, diuen, Rússia “no compta com a mercat”, ja que la frontera seguirà tancada almenys fins a l'agost. Tots els sectors en el procés de recol·lecció i venda de fruita coincideixen que un any similar al passat suposaria un daltabaix sense precedents en el sector.
Pere Roqué, president de l'Associació d'Empresaris Agraris de Lleida i l'Associació Agrària de Joves Agricultors (AEALL- ASAJA) gairebé descarta el mercat rus. “Encara que obrin les fronteres, els russos han devaluat la seva moneda i la ciutadania difícilment tindrà nivell adquisitiu per comprar la nostra fruita”, lamenta. Roqué qualifica 2014 com el pitjor any de comercialització de fruita dels últims 30 exercicis. “Hi ha 24.000 llocs de treball entre la recol·lecció i la transformació de fruita a Lleida que pengen d'un fil, si aquest any la campanya va malament podem oblidar-nos que l'entitat ens torni a finançar el 2016 i el sector pot quedar tocat de mort”, alerta.
Manel Simón, director general de l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat), assegura que aquest any el sector està arribant en millors condicions que la campanya passada. “El 2014 la collita es va avançar i hi havia més oferta que demanda, van baixar els preus i després el veto rus va acabar per rebentar-ho tot”, afirma. Simón assegura que de moment la campanya està complint les expectatives.
Substituir Rússia per altres mercats és complicat. “Feia nou anys que treballàvem per consolidar-nos al mercat rus i ens ho van treure d'un dia per l'altre”, lamenta Simón, que afegeix que hi ha acords comercials amb Colòmbia, el Brasil, l'Aràbia Saudita i últimament Singapur, Malàisia o Hong Kong. Aquests últims, diu, són “destinacions molt llunyanes a les quals només és possible enviar la fruita amb avió, la qual cosa resulta caríssima, perquè les varietats amb vaixell triguen massa dies a arribar i el consumidor les rep en condicions que no sempre són òptimes”.
La dificultat d'Àsia
Josep Lluis Trilla, director comercial d'Actel, una de les principals cooperatives de Lleida, coincideix amb Simón en què aquesta campanya, de moment, està sent molt més beneficiosa que la del 2014. Per a Trilla el consum a Europa és fonamental. “Si continua la calor la gent menja fruita, però si es forma un mínim tap hi haurà complicacions”, adverteix. El director comercial d'Actel no creu en el mercat asiàtic, ja que considera que “el transport aeri és caríssim, el vaixell triga 40 dies a arribar i el país més gran és la Xina amb el qual no hi ha cap protocol fitosanitari signat”.
El responsable de fruita dolça d'Unió de Pagesos, Xavier Gorges, encara la campanya amb optimisme, però conscient que “els nous mercats mai seran tan accessibles com el rus”. El responsable de fruita dolça de Jarc-Coag, David Borda, alerta que el mercat rus es podria perdre per sempre ja que “han aparegut competidors com Turquia que comercialitza amb Rússia o països com Argèlia i el Marroc que tenen acords preferents amb la UE als quals no accedim els pagesos d'aquí”.
