Una davantera contra la història

Des que Guardiola va situar Messi com a fals 9 en un clàssic la temporada 2009-2010, el Barça i els tècnics successius s'han oblidat de buscar una alternativa a l'atac perquè han entès que amb el 10 s'aconsegueix batre qualsevol. Les figures de Larsson o Maxi López, exemple d'ariets que remataven més que passaven, han quedat en l'oblit. Així, després de l'àcida marxa d'Ibrahimovic –“sé jugar així, jugaré així i sóc davanter centre”, li va dir a Guardiola–, el Barça va contractar fabulosos complements de banda com Alexis, Neymar i Villa, reconvertit per exigències del guió. “A la banda combinava amb els companys més que no pas finalitzava, com quan jugava al València. Vaig haver d'acoblar-me, encara que coneixia la posició des de la selecció i m'ho van facilitar molt”, exposa Villa a EL PAÍS. Una cosa semblant va passar amb Suárez, que va començar a l'ala fins que Messi va tornar al carril perquè el 9 s'expressés amb més efectivitat. Un encert, perquè entre els tres sumen 117 gols (56 de Messi; 37 de Neymar i 24 de Suárez), només un menys que el rècord de Ronaldo, Benzema i Higuaín. Els queden dos partits, dues finals, i la primera és la de la Copa.

La fertilitat de les davanteres modernes del Barça s'expressa en les finals de Copa. El 2009, els blaugrana van vèncer l'Athletic (4-1) amb Eto'o, Messi i Bojan, absent Henry per lesió. “Em sentia important perquè vaig participar en tots els partits i vaig fer cinc gols”, relata Bojan. I ningú millor que l'atacant de l'Stoke per explicar la dificultat que comporta guanyar-se un lloc. “Vaig agafar la millor època de la història del club, on hi havia una selecció mundial. I a dalt hi havia els millors, per la qual cosa em sento orgullós d'haver trobat el meu lloc en alguns moments”, diu. Villa s'hi afegeix: “Al Barça només juguen els escollits; no d'ara, sinó des de sempre. Per mi va ser un honor i un privilegi”.

“Al Barça només juguen els escollits; no d'ara, sinó des de sempre. Per mi va ser un honor i un privilegi” David Villa, exdavanter blaugrana

Ibrahimovic no ho va assumir el 2010 i va fer mutis, gens d'acord amb la negació de Guardiola a donar la titularitat per decret. L'any següent va arribar Villa i Pedro va ocupar la banda dreta. Una davantera que sí que va disputar i va perdre la final copera davant el Madrid (1-0), igual com va fer el trident format per Neymar, Cesc –en detriment d'Alexis– i Messi l'any passat, novament contra el Madrid (2-1). La temporada 2011-2012, no obstant això, el Barça va tornar a imposar-se sobre l'Athletic (3-0) amb Alexis a la dreta, a més de Messi i Pedro, que van celebrar els tres gols de l'equip. I ara, citats un cop més amb l'equip basc, sortiran d'inici Messi, Suárez i Neymar. “No hem tingut mai un trident tan bo”, reflexiona Piqué. Bojan, no obstant això, apunta: “Em quedo amb Ronaldinho, Eto’o i Messi perquè ho vaig viure com a aficionat i com a jugador. Encara que no m'agrada comparar-los, perquè el futbol evoluciona i la competició varia… i aquesta davantera té futbolistes de nivell mundial”. Villa ho amplia: “Per a gustos hi ha els colors. Totes les davanteres són molt bones i aquesta és la que més gols fa. Però jo em quedo amb la meva, amb Pedro i Messi, que vam guanyar la Champions de Wembley”. I afegeix: “Messi és el millor del món i Neymar i Suárez estan entre els millors i es complementen entre ells, i d'aquí els resultats”. Iniesta intervé: “Henry, Eto’o… sempre hem tingut els més grans. Però aquests tres en la màxima expressió són incomparables. Per mi són els tres números u i el futur ha de ser encara millor: són joves i tenen un futur espectacular”.

La capitalitat dels davanters, accentuada en Messi, va canviar des de l'arribada de Cruyff. Del migcampista passa a l'extrem dret, on Messi arrenca per tirar cap a dins i centrar o resoldre la jugada. “Es tracta de donar-los la pilota perquè ells provoquin ocasions”, enalteix Piqué. “Ens donen tant que cal buscar-los com sigui”, acaba Xavi.