_
_
_
_
_

Wolf: “La independència d’una nació petita no significa gaire”

L’editor en cap del ‘Financial Times’ augura que el Regne Unit no abandonarà la UE

Lluís Pellicer
Mas va participar ahir en la reunió del Cercle d'Economia.
Mas va participar ahir en la reunió del Cercle d'Economia.ALBERT GARCIA

L’editor en cap d’Economia del Financial Times, Martin Wolf, ha augurat aquest matí que el Regne Unit no abandonarà la Unió Europea, tot i que ha advertit que el país “no entrarà mai a l'eurozona”. “El Regne Unit és un membre infeliç de la UE, però no vol abandonar-la. Simplement preferiria que fos diferent”, ha assegurat Wolf. En la segona jornada de la XXXI Reunió del Cercle d’Economia de Sitges, Wolf ha pronosticat que el Partit Conservador es dividirà en el moment del referèndum i que una part de la formació demanarà el vot per romandre a la unió, de manera que compartiran posició amb l'oposició (excepte l’UKIP). “El resultat del referèndum serà un sí. L'electorat britànic no està boig i no voldrà fer un salt al buit”, ha afirmat. Wolf també s'ha referit a una possible Catexit, en referència a una sortida de Catalunya de la UE després d'una eventual independència. “La independència en un context europeu modern per a una nació petitona no significa gaire”, ha afirmat.

Wolf ha indicat que una sortida del Regne Unit de la Unió Europea reobriria el debat secessionista a Escòcia. “La sortida escocesa tornarà l'any que ve si es produeix la britànica. El tema escocès no ha acabat, perquè voldrà sortir del Regne Unit per tornar a la UE”, ha afegit. Wolf ha recordat que el país no és “responsable del desastre de l'eurozona”, i tot i que ha sostingut que confia que els ciutadans britànics voldran seguir a la UE, ha avisat que no voldrà cedir mai el mateix grau de sobirania que la resta. “Ara mateix és impossible. Volem un acord per estar en el sistema sense que ens molesti”, ha reblat.

Més pessimista ha estat Wolf amb una possible Grexit. L'editor del diari econòmic, que acaba de publicar La gran crisis: cambios y consecuencias (Deusto) ha afirmat amb rotunditat que “Grècia no pot i no podrà pagar els seus deutes”. “I si estigués ben governada tampoc podria fer-ho”, ha afegit. Wolf ha recordat que la crisi grega ha estat “una de les depressions més fortes que mai” i ha asseverat que no es tracta d'un problema d'efectuar “reformes estructurals”, sinó de “desenvolupament” i de “transformació” de tot el sistema polític, econòmic i social. “Els diners s'han prestat a fons perdut, cal reconèixer la realitat”, ha advertit.

El problema, ha continuat, és que “deixaria clar que la unió monetària” no és “irrevocable”. I en un sistema sense un mecanisme sòlid per compartir riscos, “això significa que cada vegada que un país tingui problemes seriosos hi haurà especuladors que apostaran sobre una sortida”, la qual cosa empitjorarà les crisis. “Una sortida és molt costosa per a l'estabilitat a llarg termini a l'eurozona. Si passa, el sistema europeu necessitaria ser reforçat per seguir endavant”.

Ana Palacio: "Hi ha nostàlgia d'una arcàdia comunista feliç”

L'exministra d’Exteriors del Govern de José María Aznar entre el 2002 i el 2004, Ana Palacio, en una taula posterior ha afirmat que coincideix amb Wolf i ha considerat que finalment s’arribarà a un acord, encara que “potiner”. Palacio ha demanat que “s’interioritzi” com a “propi” el projecte europeu i ha advertit sobre la irrupció de “nostàlgies”. “La nostàlgia pot ser Ada Colau o Podem amb la idea d'una arcàdia comunista feliç”, ha dit. “És la nostàlgia del segle XIX, del món on vivim solets. Necessitem abordar la cohesió interna”, ha afegit.

A Wolf el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, li ha preguntat sobre un eventual Catexit, en referència a una possible independència de Catalunya que portés a la seva sortida de la UE. Wolf no ha volgut mullar-se sobre aquest tema i ha assegurat que “es tracta d'una qüestió interna del poble espanyol i català”, per a la qual espera “una conclusió satisfactòria i assenyada”. No obstant això, sí que ha formulat una recomanació. “La independència en un context europeu modern per a una nació petitona no significa gaire. Han de pensar acuradament si volen seguir aquest camí o no. Els ho vaig dir als escocesos i van estar d'acord amb mi”, ha conclòs.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_