_
_
_
_
_

Fàtima Taleb, primera regidora musulmana a Badalona

L'edil de Guanyem Badalona diu que vol combatre la política d'Albiol i "desmuntar mites”

Fátima Taleb.
Fátima Taleb.

Fàtima Taleb, de 39 anys, es convertirà el 13 de juny en la primera regidora musulmana de l'Ajuntament de Badalona. D'origen marroquí i mediadora cultural, Taleb fa 17 anys que viu a Catalunya, però el 24-M va ser la primera vegada que va poder votar i, a més, va aconseguir sortir triada. Número cinc de Guanyem Badalona, integrada per la CUP, Podem, Procés Constituent i independents, aquesta candidatura de confluència està a les portes que la seva cap de llista, Dolors Sabater, desplaci de l'alcaldia Xavier García-Albiol. El PP va aconseguir 10 regidors i Guanyem Badalona cinc, però està a prop de tancar un pacte amb la resta de forces d'esquerra fins a aconseguir la majoria absoluta.

Más información
Guanyem Badalona confia a arrabassar l’alcaldia a Albiol
El PP assumeix que pot perdre les alcaldies de Badalona i Castelldefels
Albiol confia en els barris per reeditar el seu triomf a Badalona

Taleb és un dels rostres de la "Badalona nova", un dels lemes de la candidatura en contraposició a la d'aire xenòfob de l'actual alcalde "Netejant Badalona". Cansada dels missatges de l'alcalde en contra de la immigració  –Albiol va afirmar que calia anar netejant Badalona fent el gest d'escombrar– Taleb està disposada a desmuntar mites des de l'Ajuntament. "Sóc dona, sóc musulmana i porto vel", explica la futura regidor. Acabada de llicenciar en Lletres Modernes al Marroc, Taleb va arribar a Badalona amb 22 anys i es va instal·lar al barri de la Pau, on es va implicar en projectes socials i de voluntariat ajudant immigrants nouvinguts a Catalunya gràcies al castellà que va aprendre durant la carrera.

Defensora de la multiculturalitat –ha treballat a la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Barcelona i ha coordinat el projecte "Construïm Barri"–, Taleb mai s'havia plantejat entrar en política fins que l'Ajuntament li va impedir celebrar una festa benèfica, organitzada per un col·lectiu de dones musulmanes, per recaptar fons per a les famílies que no tenen cobertes les necessitats més bàsiques. "Va ser l'endemà dels atemptats de Charlie Hebdo. Vam reservar la sala d'actes del centre cívic i el dia abans ens van comunicar que la reserva estava anul·lada", recorda Taleb.

Si no coneixes el teu veí, et creuràs els estereotips que circulen sobre ell. Si t'hi acostes i hi parles, pots trencar amb les barreres"

Va ser llavors quan va entrar en contacte amb Guanyem. En una de les assemblees, Taleb va explicar el seu cas. "Molts em van animar a presentar-me i a fer el pas a la política", revela. "Al principi no m'atrevia, però em vaig convèncer quan vaig veure que el projecte incloïa propostes per a tots els col·lectius". Va amb peus de plom i no vol aprofundir en la seva vida personal, però sí que deixa una cosa clara: no li agraden els personalismes ni el terme integració. Prefereix parlar d'inclusió social. No veu just que un immigrant hagi de renunciar completament a la seva cultura per abraçar exclusivament la del país d'acollida. "Encara no podem parlar d'inclusió social: la prova és que no hi ha candidats d'origen estranger. Perseguim la normalització, una igualtat d'oportunitats".

I el camí, per Taleb, és acabar amb el desconeixement: "Si no coneixes el teu veí, et creuràs tots els rumors i estereotips que circulen sobre ell. Si t'hi acostes, parles amb ell, saps de la seva cultura, del seu pensament i de la seva religió, pots trencar les barreres". Amb la seva experiència com a mediadora durant 17 anys, la regidora espera contribuir a desmuntar estereotips des de l'Ajuntament. D'entrada, defensa que l'islam recull tots els drets de la dona. "Una altra cosa és el Codi Civil pel qual es regeix cada país: les dones musulmanes podien votar fa 1.400 anys. El problema és que s'han anat perdent tots aquests drets", explica. Taleb també defensa que es construeixi una mesquita a Badalona, sempre que sigui des de l'entitat musulmana i no amb diners públics. "És imprescindible que els musulmans tinguin un espai de culte, igual que el tenen la resta de col·lectius. Totes les creences tenen dret a tenir un lloc on practicar les seves creences".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_