Lufthansa comença a repatriar les restes mortals de l’accident
El fiscal de Marsella convoca els familiars a una reunió l'11 de juny a París per informar-los dels seus drets en el procés penal
Les restes mortals de les víctimes de l'accident d'avió de Germanwings ja s'estan repatriant als municipis indicats pels familiars dels morts. La companyia aèria Lufthansa fa una setmana que s'està posant en contacte amb tots i cadascun dels familiars per enviar les restes on sol·licitin els parents.
Aquest procés es fa després que el 15 de maig la comissió d'identificació donés per vàlides les identificacions de les 150 víctimes. Després de la validació, el 18 de maig l'alcalde de Prads-Haute-Bléone va firmar les 150 partides de defunció i l'endemà Lufthansa tenia tota la documentació i ha començat a repatriar les restes. Xavier Prats, representant legal dels familiars de l'empresari lleidatà mort en l'accident Maurice Yaya Kobina, està tramitant amb la companyia l'enviament de les restes a un municipi de Costa d'Ivori d'on era originària la víctima i on se li donarà sepultura en els pròxims dies.
Prats, a més de tramitar les pensions de viduïtat i orfandat dels parents de l'empresari, negociarà els pròxims dies les indemnitzacions amb la companyia aèria. La majoria dels familiars no són partidaris d'acabar als tribunals i prefereixen negociar la indemnització per la pèrdua dels seus éssers estimats i “passar pàgina”.
El fiscal de Marsella, Brice Robin, es reunirà amb els familiars de les víctimes de l'accident d'avió de Germanwings l'11 de juny a París a la seu del Ministeri d'Afers Exteriors. Robin ha enviat una carta a tots i cadascun dels parents de les 150 víctimes de l'accident, 45 amb cognom espanyol, de l'Airbus A320.
Els familiars que acudeixin a la trobada a la capital francesa es reuniran amb el fiscal de Marsella, el director d'investigació aèria de la Gendarmeria francesa, el responsable del mateix cos policial encarregat de la identificació dels cadàvers, la presidenta de l'Institut Nacional d'Assistència a les Víctimes, que informaran les víctimes dels seus drets dins del procés judicial obert a França i representants de Lufthansa, que donaran les directrius a les famílies per recuperar els objectes personals dels seus familiars.
A França continua obert el procés penal en què es podran personar, si ho volen, els familiars de les víctimes. La majoria de parents no són partidaris d'encausar els responsables de la companyia que van permetre que Andreas Lubitz, pilot que presumptament va estavellar l'avió, treballés a l'empresa. Els afectats descarten constituir-se com a associació i prefereixen arribar a un acord amb les indemnitzacions i tancar el cas.
Un dels últims informes remesos a les famílies de les víctimes va ser el que els va enviar el 6 de maig l'oficina d'Investigació i Anàlisi per a la Seguretat de l'Aviació Civil (BEA), l'autoritat responsable a França de les investigacions d'accidents aeris. En el document, la BEA assegura que, durant el vol, Andreas Lubitz, el copilot de l'aeronau, “estava sol a la cabina de comandament i, de manera intencionada, va modificar les instruccions del pilot automàtic per fer descendir l'aeronau fins a impactar contra el terra”. El mateix document sosté que Lubitz “no va obrir la porta de la cabina de comandament durant el descens, malgrat les sol·licituds d'accés fetes a través del teclat numèric, l'intèrfon de cabina i les comunicacions de ràdio”. Després d'arribar a aquestes conclusions la BEA ha iniciat dues noves investigacions. En la primera volen esbrinar si existeix un equilibri correcte entre “la confidencialitat mèdica i la seguretat del vol”. Segons l'organisme francès, no és compatible que un copilot estavelli voluntàriament la seva aeronau amb les proves mèdiques, sobretot psiquiàtriques, i les polítiques de reclutament de les companyies aèries a què se sotmeten els membres de la tripulació. D'altra banda, l'aviació civil francesa ha obert una altra investigació amb què es compromet a revisar els protocols que se segueixen des dels atacs de l'11 de setembre del 2001 i que permeten bloquejar les portes de la cabina de comandament dels avions.
L'informe lliurat als familiars de les víctimes té 30 pàgines. L'oficina d'aviació civil francesa hi descriu que set dels seus investigadors es van desplaçar fins al lloc de l'accident als Alps la mateixa tarda de l'accident el 24 de març del 2015. L'endemà van aconseguir els registres de veu de l'aparell, cosa que va permetre que el fiscal de Marsella, Brice Robin, anunciés que Andreas Lubitz va estavellar deliberadament l'Airbus A320, i morissin els 144 passatgers i els sis tripulants d'avió incloent-hi el mateix copilot.
A més dels set investigadors de la BEA també han participat en l'informe un representant de l'autoritat aèria alemanya i un altre de la Comissió d'Investigació d'Accidents i Incidents d'Aviació Civil espanyola, a més de tècnics de l'Agència Europea de Seguretat Aèria.
Les dades de l'informe oficial
En el document es fa una descripció detallada dels fets. El fatídic dimarts 24 de març del 2015 l'Airbus A320-211 amb matrícula D-AIPX de Germanwings es va enlairar a Barcelona a les 9.00 des de la pista 07R. Els sis tripulants i l'avió eren els mateixos que havien sortit de Düsseldorf a les 6.01 i havien aterrat a Barcelona a les 7.57.
El trajecte es va caracteritzar per la normalitat fins que a les 9.30 el comandant va comunicar a Lubitz que abandonava la cabina de vol perquè necessitava anar al lavabo. Quan el copilot va controlar els comandaments de l'avió l'aparell va començar a perdre altura. No havia passat ni un minut de l'absència del comandant quan l'altitud va passar de “38.000 peus a 100 peus”. Des d'aleshores hi va haver fins a onze intents per part del centre de control de Marsella de comunicar amb la tripulació sense aconseguir-ho. També va intentar comunicar-s'hi en tres ocasions el sistema de Defensa Aèria de França. No ho va aconseguir. Tampoc va aconseguir cap resposta la tripulació d'una altra aeronau propera.
Entre les 9.35 i les 9.40 de res van servir els timbres sol·licitant l'accés a la cabina de comandament, les trucades per l'intèrfon o la forma amb què colpejava la porta el comandant per intentar entrar a la cabina. A les 9.41 l'enregistrament es va aturar. L'avió acabava d'impactar contra els Alpes. No hi va haver supervivents.
El document de l'aviació civil francesa també detalla les capacitats formatives dels tripulants. Sobre Lubitz assegura que tenia una experiència de 919 hores de vol. Lubitz va començar l'1 de setembre del 2008 a entrenar-se a l'escola d'entrenament en vol per a pilots de Lufthansa a Bremen (Alemanya). “El 5 de novembre del 2008 va haver d'interrompre l'entrenament per raons mèdiques” i no va reprendre la seva formació fins al 26 d'agost del 2009. Després dels cursos d'entrenament va ser avaluat com a “superior a l'estàndard” pels seus instructors. El 9 d'abril del 2008 va obtenir un certificat mèdic que li permetia volar sense restriccions durant un any. L'any següent (9 d'abril del 2009) no li van revalidar el certificat “a causa d'una depressió” i a la medicació que prenia per combatre-la. El 14 de juliol del 2009 no li van renovar el certificat mèdic i no va ser fins al 28 de juliol del 2009 quan va poder renovar-lo amb normalitat.
Pel que fa a la revisió de l'avió, l'informe assegura que estava en condicions per volar encara que reconeix alguns desperfectes. Un al llum de cabina. El document assegura que en el moment de l'accident el cel estava serè i la visibilitat era superior a 10 quilòmetres. "Durant el descens, l'avió va travessar una capa fina de cirrus dispersos i després alguns altocúmuls... la resta del descens es va fer sense núvols", assegura.
L'impacte va ser al municipi de Prads-Haute-Bléone a 1.550 metres sobre el nivell del mar. Les restes van quedar disseminades en una superfície de quatre hectàrees en un barranc. Les parts de més grandària recuperades de l'aeronau només tenien tres metres.
Els testimonis que van presenciar l'accident van declarar que “havien vist l'aeronau en continu descens, en vol rectilini i amb les ales en posició horitzontal".
Només hi ha hagut sis accidents de transport aeri comercial causats per maniobres intencionades d'un dels membres de la tripulació. L'últim accident semblant va tenir lloc el 29 novembre del 2011 a Namíbia. En aquella ocasió tampoc hi va haver supervivents. Hi van morir 33 persones.
