_
_
_
_
_

El rebut bimestral redueix els talls de llum per impagament

Les quatre grans elèctriques van suspendre el subministrament a gairebé 642.000 llars el 2014

Centre de control de Red Eléctrica.
Centre de control de Red Eléctrica.GORKA LEJARCEGI

La nova factura bimestral d'energia elèctrica ha reduït el nombre d'impagaments. Això, al seu torn, ha provocat una caiguda del 48,7% dels talls de llum que les companyies fan per aquest motiu. Les quatre grans elèctriques van suspendre el subministrament a gairebé 642.000 llars el 2014. Unes 180.000 de les famílies afectades van passar més d'una setmana sense energia. Precisament, entre aquests clients amb més dificultats per pagar la factura elèctrica és on menys es van reduir els impagaments, la qual cosa aviva el debat sobre la pobresa elèctrica.

Com menys factures, menys riscos de no poder-les pagar. Aquesta lògica es va traslladar l'any passat al mercat elèctric, en el qual el nombre de talls de llum per impagament es va reduir un 48,7%. La raó que explica millor aquesta evolució és el canvi normatiu que obliga les comercialitzadores a emetre factures bimestrals des de l'abril del 2014.

Iberdrola, Endesa, Gas Natural i EDP, que representen més del 80% del mercat minorista espanyol, van tallar la llum a 641.989 llars. D'aquestes llars, gairebé 180.000 van trigar més d'una setmana a poder pagar la factura i reprendre el subministrament. Aquest segment de llars incapaç de pagar el rebut és el que es va reduir a un ritme inferior: un 43%.

Abonament social limitat

L'abonament social, l'ajuda creada pel Govern per afavorir en la factura elèctrica col·lectius vulnerables, només cobria al novembre 2,4 milions de llars, segons la CNMV.

El gruix dels pobres energètics estan entre els clients que s'han acollit a una rebaixa en la potència (1,9 milions) per sota dels tres quilowatts, la qual cosa els situa en beneficiaris de l'abonament social. No obstant això, la Taula del Tercer Sector, que agrupa entitats socials catalanes, critica que “la majoria de les persones, i especialment les vulnerables, desconeixen quina tarifa tenen contractada i l'existència del mercat protegit”.

Ni Iberdrola ni Gas Natural han ofert explicacions sobre les causes d'aquesta reducció dels talls de subministraments. Sí que ho ha fet Endesa, que relaciona la reducció amb l'obligació que tenen les elèctriques d'emetre factures cada dos mesos i no mes a mes, a banda d'una millora en les campanyes d'informació. El Govern espanyol va decidir ampliar el període de facturació per evitar que les companyies cobressin sobre lectures estimades i no reals, que podien acabar inflant els rebuts.

Aquesta caiguda del 48,7% dels talls de subministrament procedeix de les dades d'Iberdrola i Endesa, que tenen entre totes dues més d'un 50% del mercat i són les úniques que inclouen aquestes xifres en els seus informes anuals des de fa temps. Iberdrola, la líder del sector, va deixar sense llum durant el 2014 335.731 llars (578.628 un any abans), i Endesa 142.446 (352.635 el 2013). La tercera companyia del sector, Gas Natural, ha deixat enrere la seva opacitat en publicar les dades en el seu informe de sostenibilitat del passat exercici (150.753 corts), el mateix que ha fet la portuguesa EDP (13.059). L'alemanya E.On és l'únic membre de la patronal Unesa que no ofereix aquestes dades en la seva documentació anual. “La directiva europea no obliga les empreses a aportar les dades de talls de subministraments”, admet Yolanda García, delegada de la Comissió Europea de l'Energia.

Les elèctriques defensen que és difícil que una llar pugui patir en un mateix any més d'un tall d'electricitat. Les estadístiques dels informes anuals asseguren que 377.619 clients als quals es va suspendre el subministrament van pagar abans que passessin 48 hores, mentre que 82.447 van haver d'estar sense electricitat entre dos i set dies. Gairebé 180.000 llars van passar més d'una setmana en aquesta situació.

Juan Antonio, un aturat de 53 anys i pare de dos fills, de l'Hospitalet de Llobregat, s'ha lliurat d'aquests talls gràcies als serveis socials del seu Ajuntament. És membre d'una d'aquestes llars que no poden assegurar-se el subministrament dels serveis bàsics i mantenir casa seva a una temperatura adequada. L'Associació de Ciències Ambientals (ACA) calcula que un 9% de les famílies estava en aquella situació el 2012, les últimes xifres disponibles. Aquesta dada equivaldria a 1,6 milions de llars.

Didier Chérel, secretari de l'Observatori Nacional de la Pobresa Energètica de França, mostra la seva preocupació també pels indicadors de restricció elèctrica que s'imposen les famílies. “Sacrifiquen el consum més enllà del que és necessari per poder fer front a les factures. Hi ha estudis que demostren la relació de la pobresa energètica amb problemes de salut, no només amb les morts a l'hivern”, destaca.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_