_
_
_
_
_

La forta mobilització del vot jove anticipa un canvi el 24-M

Les eleccions de diumenge poden marcar un relleu generacional Les dades de les últimes enquestes de Metroscopia subratllen una triple fractura del vot

Jorge A. Rodríguez
Urnes i paperetes per al 24-M en un magatzem d'Alcalá de Henares (Madrid).
Urnes i paperetes per al 24-M en un magatzem d'Alcalá de Henares (Madrid).FERNANDO VILLAR (EFE)

Les eleccions de diumenge poden marcar un relleu generacional al vot, en el qual la població més jove doni més suport als partits emergents (Podem i Ciutadans) i la més gran de 55 anys als representants del bipartidisme (PP i PSOE). Els últims sondejos subratllen la “hipermobilització” del vot jove, que apunta una pujada de la participació de cinc punts respecte a les municipals i autonòmiques del 2011, i dibuixen una fractura múltiple del vot. José Juan Toharia, president de Metroscopia, ho resumeix així: “El votant jove, urbà, actiu laboralment i influent diu que votarà Podem i Ciutadans; el de més edat, rural, conservador, amb activitats no remunerades i influència decreixent afirma que es decantarà pel PP i el PSOE".

Más información
Rajoy es reivindica en omplir la plaça de Valencia i homenatja Barberá
Elogi de la fragmentació política
PP i PSOE aspiren a reeditar els seus empats clàssics a les municipals

Les dades de les últimes enquestes de Metroscopia subratllen una triple fractura o divisió del vot: generacional, ideològica (com es considera el votant en l'espectre d'esquerra i dreta i com considera el partit al qual diu que votarà) i pel tipus de població (rural i urbà).

La fractura generacional, ja apuntada a les eleccions andaluses, és la més clara. Els informes disponibles reafirmen com el vot jove està “hipermobilitzat”, especialment després de la irrupció de Podem al panorama polític. La formació de Pablo Iglesias ha aconseguit agitar i integrar al debat polític capes joves de la població fins ara desmobilitzades a les eleccions i ha despertat les ganes d'anar a les urnes d'un ampli sector tradicionalment abstencionista. Ciutadans ha aconseguit captar part de la mobilització d'aquest vot nou.

Aquesta situació indica que el vot més jove ha adoptat Podem i Ciutadans com a partits propis de la seva generació, nascuda i crescuda majoritàriament en democràcia, mentre que el vot de més edat es manté en els partits tradicionals que s'han dividit el vot de la democràcia, el PP i el PSOE. És a dir, que una generació nova adopta partits nous i l'anterior es manté en els que ja coneix, apunten els analistes de l'empresa d'enquestes. Tot i que també hi ha joves als tradicionals i grans en els nous. UPyD va apuntar maneres en aquest relleu, però les seves opcions ara s'han diluït.

Possibles canvis de sufragi d'última hora

Els sondejos de Metroscopia indiquen una possibilitat de canvi d'última hora del vot, de possibles moviment d'un partit a un altre in extremis. És el que es denomina el vot tou. Entre els que contesten a quina formació votaran, entre un 10% i 12% contesta que pot ser que acabi canviant de papereta a l'últim moment.

Aquesta probabilitat creix entre els que es veuen ideològicament més a l'esquerra o a la dreta de la posició del partit al qual manifesten que donaran suport. És la dissonància. “Com més dissonància, més probabilitat de canvi de vot hi ha a última hora perquè assenyala una incomoditat ideològica més gran amb el partit al qual es votarà", explica José JuanToharia, president de Metroscopia. I, per tant, pot portar a canvis d'última hora. Aquestaa visió del partit, té altres conseqüències.

En línies generals, l'ala més a l'esquerra dels potencials suports del PSOE s'ha desplaçat a Podem, mentre que el sector més progressista de Ciutadans s'està desplaçant cap al PSOE. A l'equació, hi surt perjudicat el partit d'Albert Rivera.

Els sondejos de Metroscopia assenyalen que en comicis anteriors els que responien als enquestadors a quin partit votarien eren entre el 60% i el 65% dels interpel·lats. Respecte al 24-M, aquest percentatge ha pujat al 72%, en tots dos casos, excloent el vot dels residents a l'exterior. “Calculem que la participació pujarà cinc punts, bàsicament per aquest vot jove mobilitzat i la incorporació dels que s'abstenien”.

Aquest vot jove i activat s'inclina cap als emergents, tot i que el PSOE aconsegueix mantenir la seva condició de segona força política. La distribució de la intenció directa de vot als principals partits segons tram d'edat apunta que el 17,1% dels votants de 18 a 34 anys donarà suport a Podem davant del 12,5% de Ciutadans. El PSOE conserva el 13,3% del votant d'aquesta franja, davant del 10,4% del PP. Las diferències es fan enormes entre els votants de 65 anys o més: el 22% d'aquests opta pel PP i el 16,1% pel PSOE, davant de Podem i Ciutadans, que sumen el 9,7% i el 7,5%, respectivament.

Els sondejos de Metroscopia d'intenció directa de vot mostren una altra fractura clara: la del vot rural i l'urbà. Les dues potes del bipartidisme (especialment els socialistes) tenen més suport en les poblacions de menys de 50.000 habitants. “El vot del PP i el PSOE és cada vegada més rural i menys urbà, mentre que el cas de Podem i Ciutadans és exactament a l'inrevés”, explica Toharia, que destaca: “Es detecta a les últimes dades que Podem ha aconseguit penetrar en aquelles localitats de menys de 50.000 habitants”. Ja és capaç de captar el 15,2% del vot rural, davant de l'11% de Ciutadans.

Tercera fractura

Hi ha una tercera fractura, la ideològica, que pot determinar un moviment d'última hora. Les enquestes de Metroscopia apunten que l'electorat espanyol, en línies generals, es declara de centreequerra. En una escala en què el 0 és l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta, la mitjana espanyola és ara del 4,7.

En la sèrie històrica de Metroscopia, la mitjana nacional s'ha mogut entre el 4,6 i el 4,9. En els últims anys ha estat al voltant del 4,7. Tot i això, en algunes regions, com a la Comunitat de Madrid, s'ha produït aquest moviment cap a l'esquerra, ja que s'ha passat d'un 4,99 a un 4,66. Però, de moment, aquest desplaçament no és extrapolable a la mitjana nacional.

Però hi ha dissonàncies entre la posició ideològica del potencial votant enquestat i el lloc de l'espectre d'esquerra a dreta en què se situa el partit al qual es donarà suport. Una discordança molt acusada al PP i Podem. Les últimes dades assenyalen que els que diuen que dipositaran a l'urna la papereta del PP se situen a si mateixos al 6 del citat espectre, però veuen el partit al 7,7, és a dir, més a la dreta que ells mateixos. El votant de Podem, per la seva banda, es veu al 3,5, però veu el partit al 2,2, per tant, més a l'esquerra de la seva pròpia posició ideològica. El PSOE i el seu potencial votant coincideixen en el 4,4, mentre que a Ciutadans la diferència és mínima i es col·loca al cinc.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jorge A. Rodríguez
Redactor jefe digital en España y profesor de la Escuela de Periodismo UAM-EL PAÍS. Debutó en el Diario Sur de Málaga, siguió en RNE, pasó a la agencia OTR Press (Grupo Z) y llegó a EL PAÍS. Ha cubierto íntegros casos como el 11-M, el final de ETA, Arny, el naufragio del 'Prestige', los disturbios del Ejido... y muchos crímenes (jorgear@elpais.es)

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_