Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
OPINIÓ

Res millor que una guerra de banderes

El sobiranisme tindrà un motiu per al victimisme i Societat Civil Catalana podrà presumir d'haver acaparat l'atenció mediàtica

Societat Civil Catalana segueix progressant adequadament en la seva estratègia de consolidar-se com a organització de referència del bloc antiindependentista a Catalunya. La seva persistent estratègia de contraprogramar els actes i les crides del moviment sobiranista, i en particular els de l'Assemblea Nacional Catalana, l’ha portat sovint a mostrar les seves febleses organitzatives, però en canvi, l’ha premiat amb un creixent protagonisme a l'esfera pública mediàtica. Ara, en plena campanya electoral, Societat Civil rebla el clau amb una demanda que ha portat la Junta Electoral Central a decretar la retirada de totes les estelades que onegen als edificis públics i locals electorals.

Des del punt de vista estrictament legal, la resolució de la Junta sembla irrefutable. D'una banda, l'estelada no és la senyera oficial de Catalunya i, de l'altra, l’ús que n’ha fet el sobiranisme l’ha dotat d’una forta càrrega simbòlica: és la bandera de la independència i, per tant, un símbol de part. El símbol de les forces que es proposen portar a terme un procés de secessió. Si els poders públics han de ser neutrals durant la campanya electoral, la resolució de la Junta Electoral Central difícilment podia anar en una altra direcció. Una altra cosa és l'oportunitat i les conseqüències que pot tenir la resolució.

Des del punt de vista estrictament legal, la resolució de la Junta sembla irrefutable

Des del punt de vista polític, no és clar qui beneficia més. Societat Civil Catalana podrà presumir d’una nova acció de propaganda reeixida, d’acaparar un cop més l’atenció mediàtica. Però si el que volia era posar obstacles a la campanya dels sobiranistes, no és segur que hagi triat la millor estratègia. Per l’independentisme, res millor que una guerra de banderes en plena campanya electoral. L’estelada sortirà dels balcons oficials i omplirà els privats, sortirà de les façanes consistorials i es multiplicarà pels carrers. I donarà al sobiranisme un bon motiu per exercir un cop més el victimisme. Això sense comptar la temptació de resistència activa a les ordres de la Junta que es desplegaran per tot el territori i que pot derivar en episodis de tensió. L’eix identitari tornarà al centre del debat.

I mentre parlem de banderes, no parlarem d’educació, ni de sanitat ni de pobresa, tampoc de com volem que sigui l’urbanisme del poble o la ciutat, ni de com volem que es gastin els diners dels nostres impostos. Les gran causes, ja se sap, sempre són més estimulants.