Libèria deixa enrere l’ebola després de ser el país amb més morts pel virus

Aquest dissabte s'han complert 42 dies sense que Libèria registri cap cas nou d'ebola, el temps de dos períodes complets d'incubació fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per poder declarar oficialment aquest país lliure del virus. L'epidèmia va començar el desembre de 2013 i ha afectat sis països d'Àfrica occidental, provocant 11.005 morts i 26.593 afectats, segons les últimes xifres fetes públiques el dimecres. Amb la declaració oficial de la fi del brot a Libèria, on han mort 4.716 persones, el virus només roman actiu en dos països més, Guinea i Sierra Leone, encara que també allà els nous contagis han disminuït de manera notable.

“Després de catorze mesos sota les nuvolades de l'ebola, aquesta és una notícia feliç”, ha dit la secretària general de Nacions Unides a Libèria, Karin Landgren. Tanmateix, ningú baixa la guàrdia. Dues amenaces són evidents. La primera, la possibilitat d'una reintroducció del virus a través d'alguna persona malalta procedent de Guinea o Sierra Leone, països fronterers. La segona, que hi hagi un rebrot.

Precisament l'última persona morta al país a conseqüència d'aquesta malaltia, Ruth Tugbah, una venedora de fruites de 44 anys, va contreure el virus a mitjan de març per tenir relacions sexuals amb un supervivent. Els científics han descobert recentment que el virus és capaç de sobreviure actiu en el semen d'un home ja guarit per un període de fins a sis mesos, quan fins ara es pensava que eren només tres. Per tot això, les autoritats sanitàries liberianes han anunciat que mantindran un  sistema de vigilància estricte durant almenys un any.

Libèria és el país on aquesta

Libèria és el país on aquesta epidèmia ha estat més mortal, amb 4.716 morts, i Monròvia ha estat amb diferència la ciutat més afectada, amb un ritme de fins a 400 contagis la setmana durant l'estiu que va provocar el desbordament dels centres de tractament, en els quals els pacients eren rebutjats per falta de places. “La situació era horrorosa, però sense esperar l'ajuda de la comunitat internacional, les autoritats locals van organitzar i van engegar els seus propis mecanismes per afrontar l'epidèmia”, va dir Jan Graaff, responsable de la missió contra l'ebola de l'ONU, en una roda de premsa oferta a Dakar.

Barris en quarantena, cadàvers abandonats al carrer per por i un feble sistema sanitari que va entrar en col·lapse. L'arribada de l'ajuda internacional, tardana però després intensa sobretot per part de països com els EUA, Cuba o la Xina, va permetre l'obertura d'una vintena de centres a partir de setembre, la qual cosa unit al canvi dels costums en la població va contribuir de manera decisiva a un descens de l'expansió de l'epidèmia des de novembre.

Quant a Guinea i Sierra Leone, les notícies també són bones. En l'última setmana només es van produir 18 casos nous, contra els més de trenta de les setmanes passades, amb una concentració geogràfica a les regions occidentals de tots dos països, Forecariah a Guinea i Kambia a Sierra Leone. Malgrat aquesta caiguda evident en el ritme de contagis, l'OMS està preocupada per l'arribada de l'estació de pluges a la regió, just el període en el qual es va produir una incidència més gran l'any passat. En aquest sentit, les autoritats sanitàries insisteixen en el missatge de no baixar la guàrdia en cap moment fins que tota la regió pugui ser declarada lliure d'ebola.