Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Ecologistes: avis, fills i néts en el relleu al GOB

Dubtes en el nou estil d’acció proteccionista del territori

Nens d'excursió a la finca de la Trapa, a Andratx.
Nens d'excursió a la finca de la Trapa, a Andratx.

El GOB són 3.700 socis que paguen, a l'illa de Mallorca. Abans de la tria dels que no cotitzaven eren el doble. Dit així just en sigles i amb la massa que té darrere, els ecologistes illencs deuen ser una de les marques no comercials ni estrictament polítiques de més impacte i continuïtat en els àmbits del proteccionisme i l’acció. Són més de 40 anys de vida, més de dues generacions implicades. Aquells joves pioners dels ocellets i voltors ara són avis (“gobosauris”, es diuen els fundadors) i tenen fills i néts associats. El model està en debat i certa crisi.

“El GOB tenia una debilitat, s’havia institucionalitzat molt, potser. Havíem de tornar a fer carrer, els objectius són els de sempre. Ara el 70% de la despesa la mantenim gràcies a les quotes, era l’objectiu”, diu Margalida Ramis, la líder pública de l'organització. “No tenim grans donants filantrops, ho intentam. Sí que hi ha soci-empresa”.

Grup d’Ornitologia i Defensa de la Natura de les Illes Baleares. A Menorca i Eivissa i Formentera, GOB és la sigla, la icona. És també dit el GEN (Grup d'Estudis de la Natura) i a Menorca amb la marca central; a les illes menors són màquines en combat contra la desmesura, les grans obres (les autopistes i les carreteres), fan denúncies d’il·legalitats urbanístiques. És, són, una referència internacional.

Primer just miraven ocells i defensaven voltors negres –quan no era permès en la dictadura fer acció lliure sense traves, després feren el combat pels espais naturals no devorats pel turisme. “El dia a dia no et permet pensar què fer”, apunta l’actual capdavantera, Ramis, que no perd calada de les obres il·legals, camins agressius, abocaments, projectes de grans vies públiques o ports que es volen fer enormes. També capten socis i fons, projectes.

“El relleu generacional és mal de fer de vegades”, reconeix Ramis, que té 38 anys i des del 2007 és a la cúpula dels ecologistes. “Es pot entendre una crisi de segona generació, potser. No es pot negar que hi ha hagut discrepàncies per les estratègies. Algú se n’ha anat de la junta”.

Els ecologistes han passat d'estar a moltes plataformes i grups locals a cercar sinergies per fer xarxa social darrere. També en l’acció legal als ajuntaments i en lal militància d’avisadors i denunciadors d’escàndols: el GOB va fer rebentar el cas Andratx, del 2006, el cas més important de corrupció urbanística a les Illes, que acabà amb tres polítics i funcionaris condemnats a presó i l’esbucament de cases. El GOB amb els fiscals i el Seprona fent treball de camp i despatx.

Les sigles i l’organització –que es mou amb 360.000 euros anuals i té set persones alliberades a Mallorca- han vençut temps de desencís, enormes campanyes adverses del poder, contratemps i crisis internes. Fa tres anys eren onze treballadors en nòmina i tenien el doble de pressupost. “L’activisme no ha quedat afectat”, matisa Ramis. “Hem canviat de presidenta, Mica Noguera per Maria Suau, per maternitat de la primera. No per renúncia. Som 24 directius. Els treballadors no són a la cúpula”. L’ornitòleg i gestor Toni Muñoz i el factòtum, el professor Macià Blàquez, alternen amb Ramis el discurs públic.

Es va notar en l’organització interna l'adéu de qui va ser la veu i el cervell del GOB, Miquel Àngel March, veterà de l’activisme que va plegar fa uns dos anys i ara vol ser alcalde de Pollença –com son pare– en un front d’esquerres. March, un altre professor, segellava, obria ponts i tenia contactes i, especialment, molta presència als mitjans. March era insistent i va ser blanc d’una campanya personal de revenja dels sectors dretans que havien patit denúncies per irregularitat al territori.

Als temps del PP de Bauzà (des del 2011), els progressistes illencs –l’esquerra i els nacionalistes– han centrat les mobilitzacions en temes de llengua, retallades socials i el pes de l’acció proteccionista ha estat potser menor. “La manera de fer política que fa mal al territori és la mateixa que en la cultura, educació i sanitat”, es creu al GOB.

El Govern els veu negatius

El Govern balear de Bauzà veu els ecologistes massa protestadors, negatius, militants del "no a tot", adversaris directes. Diu la dreta que els ecologistes “ataquen” perquè ara no reben subvencions. “No és vera. No era tant el que ens donaven. Encara tenim projectes d’educació ambiental”, diu la portaveu ecologista Margalida Ramis.

L’oponent directe, el conseller de Medi Ambient, Biel Company, del PP, ultraliberal, empresari i especialista en el passat a gestionar subvencions, retreu al GOB que es creia l'únic i exclusiu “disfrutador” dels espais naturals que ara es comercialitzen parcialment. La caixa del GOB ha minvat per mor de la crisi de les caixes (CAM, Cajamadrid, Sa Nostra) i la reducció de partides de subvencions de La Caixa que gestiona projectes institucionals.

El grup dels proteccionistes ara fluctua en un nou model i uns nous equips d’acció més minvats. Hi ha el senat inconcret, els “gobosauris”, fundadors des dels anys setanta (Xesc Moll, Joan Mayol, Jesús Jurado, Xavier Pastor, Miquel Rayó, Antoni Bonner, Xisco Avellà, Macià Blàzquez, Tonyo Alcover, Miquel Àngel March, Aina Llauger... alguns dels fundadors i dirigents entre els més coneguts no han trencat, però s’ho miren més allunyats. “Jurado sí que ha sortit del grup d’ornitologia per discrepàncies”, indica la responsable de l'entitat. L’ornitòleg i gestor ambiental Joan Mayol –que va ser conseller d'Agricultura en el passat– ha fet un llibre sobre la vida inicial de l’organització, una vindicació de les essències. La normativa autonòmica i el catàleg d’espais naturals (una cuirassa efectiva) són fills dels activistes, de la seva insistència.

Els socis i simpatitzants i molts més ciutadans han estat el capdavant dels combats més importants per salvar àmbits amenaçats a la natura: la platja d’es Trenc, el parc nacional de l’illa de Cabrera, el parc de sa Dragonera, el parc de ses Salines d’Eivissa i Formentera, o de l’albufera d’es Grau de Menorca. També és seva la compra de la finca pròpia de la Trapa, per a la custòdia, amb aportacions de 15.000 ciutadans per fer per a tothom un espai de 80 hectàrees arran de mar, als anys vuitanta.

La Trapa, adéu trist del gestor de la finca col·lectiva

Un punt de tristor, un semàfor de la crisi, ha envaït els amics de la finca de la Trapa a Mallorca –baldada per dos incendis feréstecs en dues dècades–. Ells, un o dos caps de setmana al mes, anaven a fer tasques de gestió forestal, educativa, recreativa a “ca seva”. El naturalista i pagès de luxe de l’espai, Joan Juan, ha plegat després de 20 anys de dèria. Se'n va per no haver-se pogut entendre amb la cúpula del GOB, una part d’ell mateix. Més de 100 persones van anar a fer-li la festa i llagrimeta a la finca.

Joan Juan, que sap gestionar finques i jardins per al comú i, també, per als senyors grossos que compren redols a la serra de Tramuntana, se n’ha anat per la retallada dels diners destinats a la gestió postincendis; també es va escapçar el seu suport econòmic. Mitja junta anterior ha partit els darrers temps.

El pagès ecologista va fer la malla d’Amics de la Trapa, subhastes, concerts, una crida a la solidaritat internacional amb suport de WWF, International Found for Monuments, Comitè Suïs de Protecció de les Aus, Societat Zoològica de Frankfurt, Fundació Biodiversitat, la fundació Santander, el megaoperador TUI, Preneal i la fundació Avina del potentat veí, Stephan Schmidheiny.

Joan Juan plega malgrat les peticions de continuar a la finca dels ecologistes, que estava condemnada a ser urbanitzada i és un exemple de generació de paisatge. “Els arbres sembrats tenen un 90% d'èxit, molt superior al que té l'administració”, diu un activista.

Ara una nova generació i un nou estil d’activisme social ecologista miren de superar els entrebancs intern, els canvis dels temps. En l’adéu del gestor de la Trapa hi va haver absències de clàssics activistes i de la junta actual. Els Amics de la Trapa van acomiadar el líder de l’espai. Alguns ecologistes han fet el salt a la política. Ara es cerca el model 2.0 i de presència forta al carrer. S’estila una nova manera d’actuar en públic i en vigilància.