_
_
_
_
_
Entrevista | Roberto Fernández

“S’ha manipulat la història d’Espanya i la de Catalunya”

Barcelonès de l’Hospitalet, rector de la Universitat de Lleida. L'historiador, diu, no ha ni de fabricar greuges ni enverinar rancors

Juan Cruz
Roberto Fernández Díaz , rector de la Universitat de Lleida.
Roberto Fernández Díaz , rector de la Universitat de Lleida.Vicens Gimenez

Què passa aquí perquè tornem a ser rígids? Estem creant un ciutadà que d'una banda és El condenado por desconfiado de Tirso i de Molière. I s'ha generat una desconfiança profunda davant el poder. Això ha portat a una protecció excessiva de la confiança i dels afectes.

Això no es pot entendre com el pròleg d'una guerra? Per descomptat no és el pròleg d'una concòrdia més gran.

I això com es trasllada al desafecte català-espanyol? Em preocupa molt que l'ofici d'historiador serveixi per enverinar rancors, per aixecar muralles entre humans. Algunes vegades els historiadors hem estat més al servei de no perdonar, de no oblidar, que en cas contrari.

S'ha manipulat la història? Hem crescut amb la història d'Espanya manipulada per la ideologia del franquisme. Tot el discurs de la història que vam aprendre era per justificar el règim polític.

I a Catalunya? Hi ha hagut manipulació en la història d'Espanya i en la de Catalunya. Hi ha historiadors catalans (o es diuen així, hi ha de tot) que tenen un projecte de país i busquen que la història els doni la raó. I fabriquen més memòria que història.

Què s'ha manipulat? Les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya com una cosa que sempre ha estat perjudicial per Catalunya. Quan a la burgesia catalana i a les oligarquies de Madrid els ha convingut alguna cosa han anat de la mà.

El passat no ha de ser matèria de nostàlgia. els morts no han de decidir la vida dels vius".

El greuge és matèria del seu llibre Cataluña y el absolutismo borbónico. Quin és el que fan servir els catalans? Dir que Espanya no els vol? Alguns catalans, no digui “els catalans”. Tot nacionalisme necessita greuge. Catalans de diverses èpoques han sentit (uns sí, uns altres no) que en determinats comportaments l'Estat els ofenia. Va ser un greuge per Catalunya el franquisme? Per descomptat, també per Extremadura o Galícia. Ho va ser per als catalans republicans i d'esquerra? Per descomptat, però no per als catalans que van rebre Franco a la Diagonal. Els que no han de fabricar greuges són els historiadors.

I estem jugant amb foc? Sí. El meu pare, bidell de la Universitat de Barcelona durant anys, em diu de vegades: “Nen, a veure si arregleu això”. Li dic que no hi tinc res que veure, i insisteix: “Tu ja m'entens”. Al final remata: “Escolta, nen, amb les coses de menjar no es juga”.

Estem jugant amb les coses de menjar? Sí. Hi ha un germen bo: la revitalització de la vida política. Però cal advertir que no vindrà un nou Parlament que ho arreglarà tot. No cal obrir unes expectatives que facin que caiguem una altra vegada en una depressió pública.

Està menys segur ara que hi hagi secessió? Voldria que els catalans seguíssim a l'Estat espanyol i que l'Estat es dissolgués en benefici d'un Estat europeu. És el que crec que convé a l'occident europeu.

Diu vostè: “Els catalans patim una espècie de malaltia del passat”. Com es cura? Fent del passat no una matèria de nostàlgia sinó per al coneixement crític de la realitat que va ser, i sabent que els morts no poden decidir la vida dels vius.

Aquesta història tindrà vencedors i vençuts? No hauríem d'enfocar el problema Catalunya-Espanya des d'aquella òptica, sinó de pobles que poden trobar vies d'enteniment sobre la base del respecte de les seves identitats. El constitutiu d'Espanya és la pluralitat. Una Espanya centralitzadora, homogeneïtzadora, és una fal·làcia que va en contra de la idea d'Espanya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_