Colau avança Trias en la pugna per Barcelona

La campanya que va començar ahir va obrir una de les batalles més disputades que afronta Barcelona des de la recuperació de la democràcia i en què a l'eix esquerra-dreta s'hi suma el debat sobiranista. El 2011, després de 32 anys d'alcaldies d'esquerres, el convergent Xavier Trias va aconseguir la vara d'alcalde mig any després que Artur Mas recuperés per a CiU la presidència de la Generalitat a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume. Quatre anys més tard, la irrupció de la candidatura Barcelona en Comú (BComú), que encapçala l'activista Ada Colau –i que inclou Iniciativa, Podem i Procés Constituent–, ha sacsejat el panorama i s'ha convertit en la principal rival de Trias. L'enquesta del CIS d'ahir atorga 11 regidors a BComú i vuit a CiU, que en perdria sis en un plenari amb 41 regidors.

De tots els publicats, el sondeig del CIS és el que atorga una victòria més clara a Colau: la resta apunten a empats o victòries ajustades. En qualsevol cas, dibuixen un escenari en què la llista més votada haurà de buscar complicades aliances si no vol governar en minoria. Segons el CIS, Ciutadans seria la tercera força i irrompria al plenari amb sis seients. El PSC seria la quarta força, baixant d'11 a cinc. ERC doblaria els dos actuals fins a quatre i el PP baixaria dels nou que té ara a quatre. La CUP aconseguiria tres regidors.

Els resultats del 24-M s'interpretaran inevitablement com a primera volta de les autonòmiques del 27-S. Per al sobiranisme, no serà el mateix guanyar a la capital que no fer-ho. Ni que Ciutadans entri amb força o ho faci amb timidesa. Els sondejos dibuixen un panorama ple d'incerteses: des que governi la llista més votada en minoria fins a aliances molt complexes. Segons el CIS, un quadripartit d'esquerres (BComú, PSC, ERC i CUP) aconseguiria la majoria absoluta.

Per a la cita a les urnes, el PSC, en caiguda lliure, confia en Jaume Collboni, que va deixar el seu escó al Parlament quan va guanyar les primàries del partit i fa mesos que està fent una intensa campanya. Reivindica l'herència dels governs d'esquerres i aposta per una coalició en el mateix sentit, tot i que en el tram final del mandat va aprovar el pressupost a Trias a canvi d'un pla de rescat social i de la rebaixa de la T-10. El PP compta amb el veterà Alberto Fernández Díaz, que es presenta per quarta vegada, probablement l'última, com a primer, admet. Les enquestes no li donen un bon resultat, però ell recorda que a Barcelona el PP ha mantingut una trajectòria ascendent i augura que, en un consistori fragmentat, seran decisius. Ara bé, descarta pactar amb Trias per la qüestió sobiranista.

Després del seu fracàs el 2011, dos partits intentaran entrar al plenari. El 24-M agafa Ciutadans en el moment de més popularitat. La seva candidata, l'ex del PP Carina Mejías, aquesta setmana no ha tingut objecció a afirmar que prohibiria la convocatòria sobiranista de la Diada. També ho torna a intentar la CUP, que es va despenjar de l'aliança de Colau i hi concorre en solitari. El partit revelació del Parlament, que té David Fernàndez (independent) com a diputat més valorat, ha triat la candidata María José Lecha.

ERC no pot sinó millorar el seu resultat després d'un mandat amb només dos regidors: el veterà Jordi Portabella i Joan Laporta, expresident del Barça. Un tàndem a qui molts no auguraven un gran futur, però cap dels dos ha faltat a cap cita durant el mandat. L'alcaldable d'ERC és el diputat Alfred Bosch: amb el suport de l'aparell del partit, va superar en primàries el diputat Oriol Amorós. Bosch compta en la seva llista amb fitxatges com el de l'actor Juanjo Puigcorbé (en el número dos) i reivindica una Barcelona capital d'una futura República catalana.

Trias ha estat qui més ha esperat per entrar en campanya. Ha presumit d'obra de govern fins al límit que la Junta Electoral el va advertir que està prohibit fer-ho després de la convocatòria oficial del 24-M. El convergent basarà la seva campanya a explicar el seu llegat, presumir d'equip (repeteix la llista del número 1 al 21) i d'haver pactat amb tothom (excepte amb Iniciativa), i insistir en els projectes pendents. Farà una campanya en positiu i assegura que no hi haurà fotos seves sinó il·lustracions. Després de l'experiència de governar en minoria, Trias no es cansa de demanar un Govern fort. Fins fa poc manifestava que seria un èxit repetir resultat: 14 regidors. Però ha apujat el llistó i aspira a obtenir-ne “15 o 16”.