Les cinc claus de la llei electoral

El Parlament debat avui per primer cop, després de 35 anys d'intents infructuosos, la llei electoral de Catalunya. No obstant això, la norma no té garantida l'aprovació ni soluciona la discrepància principal que l'ha mantingut encallada durant tres dècades: el recompte d'escons.

Per què ha trigat tant? Quan fa 35 anys els diputats van plantejar-se discutir sobre una llei electoral, el debat es va ajornar i es va decidir seguir la norma que regeix les eleccions a tot Espanya. Tot i que les autonomies tenen la competència de fer la seva pròpia regulació, poden adaptar-se, si ho volen, a l'estatal. Així es va fer, i tots els intents de reforma han acabat en res perquè necessiten un gran consens: dos terços del Parlament, 90 diputats. Actualment, s'escullen 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. El recompte es fa per cada una de les quatre províncies i a partir de la llei d'Hondt.

Per què ara? Sempre que s'ha fet, el debat s'ha ajornat per les discrepàncies entre CiU i PSC. La penúltima ocasió va ser el 2010, amb el Tripartit, quan es va tancar una proposta feta per experts perquè no hi havia acord en el repartiment d'escons. El 2012, els grups van reobrir la discussió en una ponència que ha seguit sense arribar al moll de l'os. Les eleccions del 27 de setembre, que els partits sobiranistes volen plantejar com un plebiscit de la independència, obliguen a córrer en alguns aspectes on sempre hi ha hagut acord, com la sindicatura electoral, que ha de garantir el bon funcionament de tot el procés. CiU, ERC i la CUP no volen que les plebiscitàries estiguin controlades per la Junta Electoral Central, amb seu a Madrid. 

Per què els partits estan dividits? Pel sistema de recompte. Actualment, els diputats s'escullen per un sistema que beneficia les zones menys habitades, en detriment de Barcelona. Tot i que la província de la capital s'enduu 85 diputats dels 135, la resta està sobrerepresentada si tenim en compte que Barcelona té 5,5 dels 7,5 milions d'habitants de Catalunya. És a dir: que calen molts menys vots per treure un escó a Lleida que per fer-ho a Barcelona. Això beneficia els partits amb presència a les zones menys poblades, com CiU, i perjudica els qui concentren el vot a les grans ciutats, com el PSC. Pasqual Maragall, que el 1999 va guanyar les eleccions en vots però no en escons, va ser un dels que més va batallar per canviar-ho. 

Què proposa la nova llei? CiU, Esquerra i la CUP han acordat mantenir el sistema actual per poder desencallar la resta de temes: la norma proposa la creació de la sindiactura electoral i reformes en el funcionament de les campanyes que generen consens. PSC i PP no ho volen i han presentat un text alternatiu que recull dos sistemes electorals diferents. Els socialistes defensen mantenir l'actual repartiment d'escons per províncies, però que a l'hora de repartir quants toquen a cada partit, fer-ho en funció dels vots totals. És a dir, que cada escó valdrà el mateix nombre de vots, però la presència al Parlament de cada província serà igual que ara. El PP defensa un sistema doble: cent diputats serien escollits pel mateix sistema que ara, mentre que els 35 restants serien de districte. El més votat a cada un d'ells seria el representant del territori.

Iniciativa està d'acord a impulsar la llei electoral tal com ha arribat al ple, però demana anar més enllà. Per això també han proposat un sistema propi que elimina les circumscripcions i fa un recompte total a Catalunya, en el qual cada escó val el mateix nombre de vots. Per garantir la proporcionalitat territorial, els partits que treguin més del 3% dels vots a cada una de les set vegueries tindran un diputat d'aquell territori. Ciutadans està en contra de la llei electoral, però no s'ha mullat amb cap text alternatiu.

Quin tràmit seguirà a partir d'ara? La llei seguirà endavant perquè amb una majoria simple, la que garanteixen CiU i ERC, ja n'hi ha prou perquè avanci. Però aprovar-la definitivament abans de les eleccions de setembre requereix una majoria de dos terços, és a dir, 90 diputats. Actualment la norma té 88 suports: els que sumen CiU (50), ERC (21), ICV (13), la CUP (3) i la diputada no adscrita Marina Geli. Els partits aspiren que el PSC, que s'oposa a la llei perquè no soluciona les seves queixes sobre el sistema electoral, acabi posant els seus diputats al servei d'una nova norma.