Els treballadors socials denuncien la impotència davant els desnonaments

Primer van ser els bombers alertant que la pobresa energètica costa vides. Explicaven que en molts incendis amb víctimes per cremades o inhalació de fum, la causa és la necessitat d'escalfar-se o cuinar amb mitjans molt precaris. Ara són treballadors dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona els qui relaten el seu dia a dia enfrontant-se a la crua realitat dels desnonaments, 43 al dia a Catalunya i amb presència de menors en el 75% dels casos.

Professionals que estan al carrer o atenent a les oficines expliquen que els desnonaments s'han disparat des de l'esclat de la bombolla immobiliària. Expliquen l'angoixa de les famílies, asseguren que per als nens viure un desnonament és "una bomba" que tindrà seqüeles i relaten la seva voluntat de "fer prevenció, no de posar pegats".

Els testimonis assenyalen com, després del conveni signat entre el Consistori i els jutjats, moltes vegades són la primera cara que les famílies troben després de la porta el dia del llançament. Fins i tot abans que la comitiva judicial i la policia. "Som l'escut que utilitza l'administració per legitimar el desnonament i rebem tota la desesperança i l'angoixa de la família", diu un dels testimonis. "I després ja no pots col·laborar amb aquesta família perquè no confia en tu", apunta un altre.

"No volem ser marionetes al servei d'una legalitat injusta", afegeix una altra treballadora social, una posició que va portar els professionals dels Serveis Socials a rebel·lar-se el mes de gener passat i a advertir que es plantejaven deixar d'assistir als desnonaments.

Com en el testimoni dels bombers, el dels treballadors dels Serveis Socials també l’han difós les entitats que impulsen la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Els dos documents, d'una mica més de quatre minuts, pretenen il·lustrar la realitat amb què es troben els treballadors dels serveis públics quan entren en la intimitat de les víctimes de la pobresa. La ILP té el suport del Col·legi de Treball Social.

"Som l'escut que usa l'administració per legitimar el desnonament i rebem tota l'angoixa de la família", es queixa el col·lectiu

En aquest segon lliurament, la realització de l'autoanomenat Comando Vídeo de la PAH, els treballadors socials expliquen les situacions de tensió i angoixa que viuen els seus usuaris, i especialment els menors. "Per què hi ha tants nens diagnosticats de TDH a les zones deprimides de la ciutat? O tants nens i adolescents en els serveis de salut mental d'aquests territoris?", pregunta retòricament una treballadora social: "Algú hauria d'estudiar-ho", respon.

Els treballadors que apareixen en el vídeo asseguren que s'han convertit "en tramitadors de recursos", quan la seva feina hauria de ser la prevenció. "La nostra funció no és córrer en casos d'emergència, és prevenir l'exclusió social", aclareix un altre testimoni.

Després d'explicar les seves experiències, els treballadors mostren el seu suport a la ILP amb l'argument que podria garantir que ningú no sigui desnonat de casa seva sense una alternativa. "Garantir drets socials i deixar de fer caritat és bàsic. És llavors quan podrem fer treball social autèntic", afirma l'últim testimoni.