_
_
_
_
_
JOSÉ MUJICA | Expresident de l'Uruguai

“La corrupció mata l’esquerra, el que passa al Brasil és inexplicable”

L'exguerriller, que presenta 'Una oveja negra al poder', parla de Cuba, Maduro i Podem

Pepe Mujica, aquest dilluns a Buenos Aires.
Pepe Mujica, aquest dilluns a Buenos Aires.David Fernández (EFE)

Va ser guerriller la meitat de la seva vida, va passar 15 anys a la presó, va viure a la muntanya, en la clandestinitat, i ara diu que se sent vell i que no sap com estarà d’aquí cinc anys per tornar a presentar-se a president de l’Uruguai. Però ningú no diria, escoltant José Mujica, que està al final de la seva carrera. Pletòric, influent com pocs a la regió, pendent de tot i de tothom, Mujica ha viatjat a Buenos Aires a presentar el llibre sobre la seva presidència, Una oveja negra al poder, d’Andrés Danza i Ernesto Tulbovitz, que d’aquí poc sortirà a Espanya (Random House Mondadori).

Pregunta. Viatja ara a Espanya, a retrobar-se amb els seus orígens bascos. Tanca el cercle?

Veig un estancament de l'esquerra llatinoamericana, però la dreta no dóna respostes

Resposta. Sí, vaig a Muxika, per un record a la família del meu pare. I després a un poblet d’Itàlia, prop de Gènova, on hi ha la família de la meva mare. Hi vaig perquè estic entrant en una edat que si no ho faig ara ja no ho faré.

P. Diuen que vostè tornarà a ser president de l’Uruguai, que segueix sent el referent.

R. Segueixo sent referent, però, no sé com estaré d’aquí cinc anys! En tinc 80, pensar en els 85 és agosarat, no?

P. Vostè s'interessa per Espanya. Podem reivindica la seva inspiració en l'esquerra llatinoamericana. H veu semblances?

Haig de parlar amb gent de les FARC, hi ha dificultats, però mai hem estat tan a prop d’aconseguir-ho

R. Em sembla que quan els pobles tenen una crisi profunda, com Espanya, el millor és que les tensions es puguin canalitzar políticament. Que la crisi espanyola hagi produït una cosa com Podem em sembla d'allò més saludable. És un fenomen més madur. I com a tal, manejable. Imaginem una França que es tanca, que no vol saber res de la Unió Europea, dels negres. On anirem? Per això aposto sempre per la política.

P. Està tornant la política?

R. La crisi de la política només accentua l'individualisme. Prefereixo que la gent no doni suport a l'esquerra però que el doni a la política. Pagaria aquest preu. El que és antipolític és l’aventurerisme o el feixisme. Prefereixo la política conservadora, però política.

P. Li fa por el populisme?

Que la crisi espanyola hagi produït una cosa com Podemos em sembla d’allò més saludable

R. Em fa por els sense partit, els que no responen a cap disciplina. Els partits són el primer element de control que tenen els individus. Es digui PP, socialisme, Podem. Però és una cosa col·lectiva. Però, compte, si populisme és la lluita per elevar el nivell de vida de la gent o les polítiques d'igualtat, aquest pecat el poden tenir molts. La frontera d'això és quan les mesures que es prenen paralitzen l'economia, perquè vols repartir tant que al final trenqués l'interès en el treball i la inversió. Si mates això no tens res per repartir. Jo anomenaria això populisme.

P. Està pensant en Veneçuela?

R. Veneçuela té la desgràcia del petroli. El país més robat de l’Amèrica Llatina. Com avançarà una societat en què costa més una ampolla d'aigua que un litre de nafta [carburant]?

P. Va recomanar a Maduro que no detingui opositors?

R. Crec que hi ha un interès a ser pres a Veneçuela. És una tècnica, és la forma de lluitar de l'oposició. Indueixen el Govern a passar de la ratlla. Li creen una contradicció internacional notable i aquests babaus entren en el joc. Els ho he dit. És un error.

L’oposició veneçolana indueix el Govern a passar de la ratlla i aquests babaus entren en el joc

P. La gent protesta i s'allunya de la política al Brasil, a Xile, per la corrupció. Les noves generacions són més exigents?

R. Tenim un flagell a dins de caràcter ètic. Quan l'afany de fer diners entra dins de la política ens mata l'esquerra. Per què prolifera tant la corrupció? Sembla assenyat que gent de 60, 70 anys s'emmerdi per uns pesos immunds? Si sap que li queda poca vida! El tema de tenir diners per ser algú pot ser una eina de progrés al món del comerç, on es corren riscos empresarials, però quan entra en la política estem perduts. Va passar a Itàlia, en part, a Espanya. És inexplicable el que passa al Brasil. I aquí, a l’Argentina, el vicepresident està processat.

P. Al llibre diu que al Brasil sembla impossible fer política sense cedir a la corrupció.

R. La democràcia moderna és molt cara. El Brasil és molt gran, té estats que són com països. Allà hi ha partits locals, i el que guanya el Govern nacional ha de negociar amb ells. Aquí comença tot.

P. Ve una època difícil per a l'esquerra llatinoamericana?

R. No ho sabem. La dreta tampoc no està donant gaires respostes, no crec que pugui fer meravelles. Jo crec que estem en un moment de reculada de l'esquerra a Europa i cert grau d'estancament a l’Amèrica Llatina.

P. Com viu algú que va ser guerriller l'acostament entre els EUA i Cuba?

Caldrà veure l’efecte de “la màgia de la mercaderia” que deia Trotsky, quan entri a Cuba

R. Era un romanent de la guerra freda, calia posar-hi fi. Als EUA molta gent creu que això portarà canvis en la societat cubana i els cubans pensen que resistiran. La història ho decidirà. Els cubans tenen un punt fort: envien milers de metges fora i el grau de deserció és mínim. Ho podran resistir? No ho sé, perquè caldrà veure l'efecte de l'entrada a Cuba de “la màgia de la mercaderia”, en paraules de Trotsky.

P. Està fent de mediador en el conflicte de Colòmbia?

R. No estic fent de mediador en res. Però haig de tenir una conversa amb la gent de les FARC, per dificultats de la negociació. No li puc dir res perquè si no ho estic cremant tot. Però haig de parlar-hi.

P. És optimista?

Avui és possible fer-ho passar molt malament a un Govern sense disparar un tret

R. Mai s'ha estat tan a prop. Val la pena lluitar-hi. Mantenir un conflicte in eternum no és estratègia de res. La geografia colombiana és de terror. Perseguir les FARC en aquelles muntanyes és infinit. La guerrilla podrà no triomfar però destruir-los és impossible. És la guerra ucrònica, permanent. El president Santos té bona fe però té resistència a dins i m’agradaria veure si el que està representant les FARC a Cuba en les negociacions és obeït en tot el camp de les FARC. Quan un està amb les armes a la mà, la política passa per la mira. És un problema que tenim sempre els homes armats. Tendim a veure l'estratègia política a través de les armes, desconfiem de la resta.

P. Vostè és la prova que es pot arribar al poder després de deixar les armes.

R. Jo sí, però conec les malalties. A les organitzacions armades els costa molt tenir capacitat política per negociar. Però hem entrat en una altra època. Amb l'avançament tecnològic, la guerra és una il·lusió òptica que dirimeix la tecnologia. No té res a veure amb l'heroisme. Sotmetre's al fet que et matin per control remot… Avui és possible fer-ho passar bastant malament als governs sense disparar cap tret. No cal anar a la serra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_