Avui és festa també

Ha estat sota aquest sol de maig que s'estampava contra la pols del parc i contra les parelles que remaven al llac com si fossin ratolins atrapats, quan s'ha vist lluir el flamant BMW (rodes impol·lutes) en què el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, arribava al Parlament. Vidres fumats, antena al sostre en forma d'aleta de tauró. Primer ha baixat del cotxe el seu guardaespatlles. Orellera, texans i americana verda. I a continuació n’ha sortit el fiscal: americana del mateix color però amb un altre dibuix, corbata de color granat i pas lleuger.

Al fiscal superior de Catalunya la comissió l’ha requerit en la seva qualitat d'autoritat per preguntar-li, perquè els expliqui, perquè els assessori, i el primer que ha fet el fiscal quan ha començat la seva intervenció és agrair-los el gest i assegurar que està disposat a venir tantes vegades com l'hi demanin. No es pot dir que aquesta vegada hagi aclarit gaire cosa (potser el més destacable va ser quan va afirmar: "a tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou").

El portaveu republicà Oriol Amorós va preguntar a la manera de José María Íñigo a Martes noche, fiesta, és a dir, amb qüestions generals i d'actualitat portades a l’àmbit particular com ara "Quina importància té la seva ideologia en la seva tasca de fiscal?", "Què pensa sobre el manteniment del secret de sumari?". El programa Martes noche, fiesta es va anomenar amb els anys Esta noche... fiesta i sempre el va dirigir Fernando Navarrete, que no s’ha de confondre amb Pedro Navarrete (expresident de Sony Espanya), que compareixeria al costat de la seva esposa, María Jesús Muro (sòcia de la divisió de consultoria Iberaudit Kreston), després del fiscal; però com que cap dels dos va voler declarar, no es pot dir res sobre aquest tema. O sí, però no respecte a les seves paraules, sinó respecte a una actitud que s'ha convertit en rutina a la comissió.

El portaveu socialista Jordi Terrades va anunciar que tenia previst preguntar el mateix que el republicà, però que com que ja se li havia preguntat, l'hi estalviaria, i plantejaria coses noves. El cas és que no es va notar. Terrades pregunta com Joaquín Soler Serrano, amb preàmbul, vestíbul, passadís, sala d'espera i la qüestió al final com un sifó tirat. Fins i tot el mateix fiscal li va dir que ell no es podria permetre preguntes tan llargues en la seva feina. Romero de Tejada anotava amb cura cada pregunta en un foli per contestar-les per ordre rigorós. Així, de diputat en diputat. De vegades, i per variar, les responia de l'última a la primera. L'última que va plantejar el parlamentari socialista va ser d'autoajuda: "Com es pot aconseguir que una comissió no es converteixi en un reality show?".

Tota, absolutament tota de color granat, amb les fustes de les portes enormes i tancades, les fustes dels finestrals enormes i tancats, les grans cortines amb els seus plecs enormes i solemnes, la Sala de Grups semblava una bombonera semibuida en què queden quatre bombons, igual que a aquesta legislatura li queden quatre telenotícies, i aquesta sensació que ja està tot menjat és el que es respirava aquest dilluns.

El portaveu popular Sergio Santamaría pregunta com Matías Prats pare, o sigui, que les preguntes no les formula, sinó que les retransmet. No és el mateix Matías Prats pare que Matías Prats fill, de la mateixa manera que no és el mateix Jordi Pujol pare que Jordi Pujol fill. Els pares simbolitzen sempre una època i els fills han de conformar-se a representar una manera de portar la roba. En plena intervenció, Santamaría va deixar anar que "el sobiranisme ennuvola la ment" i el republicà Amorós, a l'altra banda de la bancada tallada pel passadís, va esbufegar mirant-se'l. Quan s'avorria escoltant els parlamentaris, el fiscal llegia de reüll les notes que anava prenent el president de la comissió David Fernàndez. Però quan no li mirava els papers, perquè estava esplaiant-se en les seves explicacions i deia, per exemple, coses tan substancials com "a qui no li agradaria ser més maco o més ric?", era el president de la comissió que, quan va sentir això de maco, es xuclava les galtes de pa i movia el cap de manera coqueta.

Com que el compareixent d'aquesta sessió era un fiscal, el grup parlamentari ecosocialista hi va enviar de portaveu un diputat que es diu Mena. Davant d'aquest parlamentari, Romero de Tejada va aclarir que "la justícia no és desigual, ja que es tracta igual a tothom sigui ric o pobre, alt o baix, prim o gras". Quan va sentir aquestes paraules, la diputada de la Candidatura d'Unitat Popular, va decantar el cap i va somriure amb la mirada absent. Joan Mena pregunta com Daniel Vindel, és a dir, didàcticament, donant a la tarda un aire esportiu i salesià de cistella i punts.

El portaveu ciutadanista Carlos Carrizosa va avisar que faria nou preguntes, i les va fer enumerant-les a mesura que les formulava. La manera de preguntar que té Carrizosa és com la d’Enrique Rubio, recreant-se amb complaença en el robatori, la querella i la gent a la presó. Antigament hi havia presos, però avui dia ja no hi ha ni presos, ni aturats, ni vells, sinó gent a la presó, gent sense feina i gent gran. Així hem passat del “poble unit” al “visca la gent”. Quan Carrizosa ja anava per la novena pregunta, l'ecosocialista sèrie roja, Joan Mena, que s’asseia al darrere, es va posar el puny a la boca per reprimir un badall dels llargs. El badall se li va enganxar al socialista David Pérez, que s'estava a la seva dreta en ordre de butaques i de política. David Pérez vestia americana blava celeste amb els traus ressaltats en vermell i va reprimir el badall posant-se dos dits a la boca com si estigués a punt de fumar, amb la indiferència àulica de qui ha vist créixer el poder entre les plantes del seu vell jardí.

Va ser a la manera de la Dona Invisible dels Quatre Fantàstics (si s'abreuja 4-F és una altra sèrie) que va preguntar la portaveu de la CUP Isabel Vallet, ja que quan va començar a parlar, el fiscal la sentia però no la veia, i David Fernàndez va haver d'indicar-li on havia de mirar. Asseguda en una cantonada de la bancada, vestida de negre, al costat d'una porta fosca, la portaveu socialindependentista es va fer veure, amb el clip als cabells, les estrelles blaves tatuades a l'avantbraç. Isabel Vallet comença sempre amb un enunciat llarg, però de sobte canvia d'opinió ("No, mira", exclama llavors) i li surt una pregunta nova, molt concreta i curta. Fins que torna a enrotllar-se amb les formulacions. A Isabel Vallet, quan va preguntar sobre l'indult econòmic del cas Pallerols, el fiscal Romero de Tejada li va dir que venia "sol davant del perill" i que hi havia coses que en aquest moment no tenia al cap. Després la diputada va sostenir que la justícia encara és classista i el fiscal es va posar la mà a la barbeta greument i ho va anotar per donar-li una resposta en el seu torn. De vegades, Romero de Tejada no entenia la lletra de les seves pròpies anotacions ("Què hi posa aquí?") i el president de la comissió David Fernàndez l’ajudava a desxifrar-la ("Mmm... hi diu ‘casual’").

L'última d’intervenir va ser la portaveu de CiU Meritxell Borràs, que pregunta a la manera de Victoria Prego. De la mateixa manera que Prego entra en transició quan parla, la diputada entra en trànsit convergent preocupant-se per temes conspiratoris com "la pena de telenotícies", "la presumpció d'innocència" i la casualitat que sempre que la justícia es decideix a actuar es triïn cares i ajuntaments de CiU per a coses que afecten a tothom. Després el fiscal va marxar i la sessió va continuar amb uns compareixents que no van voler parlar i sense uns altres que ni van voler venir.