“Espanya ha de reconèixer Catalunya com a nació tal com ho va fer el Canadà amb el Quebec”

L'ex-primer ministre del Quebec Jean Charest visita aquests dies Barcelona convidat per Societat Civil Catalana, la principal entitat privada contrària a la independència. Charest (1958) va dirigir el govern quebequès entre els anys 2003 i 2012, i es va fixar l'objectiu d'esborrar les cicatrius que, segons ell, van deixar en aquesta societat els dos referèndums d'independència celebrats els anys 1980 i 1995. Durant dècades ha estat una de les veus més influents del partit liberal del Quebec, amb el qual ha combatut l'independentisme. Bon coneixedor de la realitat de Catalunya, aposta per una profunda reforma institucional al conjunt d'Espanya per donar sortida a les reivindicacions catalanes.

Pregunta. El 27 de setembre Catalunya celebra unes eleccions que el sobiranisme veu com un plebiscit sobre la independència. Creu que seran realment un plebiscit?

Resposta. En la cultura política canadenca aquest concepte no s'entendria. Allà celebrem eleccions per decidir sobre assumptes de caràcter general. Els plebiscits no són una figura que s'entengui allà.

P. Aquestes eleccions arriben després que la Generalitat no hagi aconseguit celebrar el referèndum que reivindicava i després de dos anys de xoc absolut amb el Govern central. És sostenible aquesta situació?

R. Al Quebec hem conegut períodes de més diàleg i uns altres de més enfrontament amb el Govern federal. El que hem après és que el diàleg és la condició essencial per a l'èxit de la societat i de qualsevol projecte. Catalunya i Espanya han de buscar espais comuns en què començar a dialogar.

P. I això com es fa en l'actual situació?

“Al Canadà no s'entendria el concepte ‘eleccions plebiscitàries’”

R. Per exemple, es pot recuperar l'Estatut retallat pel Tribunal Constitucional. Aquest text continua sent un bon punt de partida i pot ser el punt de trobada sobre el qual començar a dialogar una millora de les relacions. A Catalunya hi havia un consens per aconseguir un reconeixement com a nació que va ser retallat pel Tribunal Constitucional. Certament hi ha altres problemes, però al Canadà també discutim permanentment sobre la qüestió econòmica i les transferències. L'important és que hi hagi diàleg permanent.

P. Després del referèndum el Canadà va modificar la Constitució en un intent de tancar la carpeta quebequesa. Veu possible alguna cosa semblat a Espanya?

R. El resultat del referèndum va ser molt, molt ajustat. El federalisme va guanyar només per mig punt i s'imposava una reconciliació. Es va reconèixer el Quebec com a nació. Es va crear el Consell de la federació. I es va reconèixer el rol internacional del Quebec. Aquí també cal fer passos en aquest sentit. I això només s'aconsegueix amb el diàleg.

P. Sembla complicat avui dia.

R. Reconèixer la diferència cultural i l'aportació de Catalunya al conjunt és la base de tot. El Canadà ho veu així. Tots tenim clar que el nostre país va ser fundat per francòfons i anglòfonos. El reconeixement de la llengua per a nosaltres és molt important i n'estem molt orgullosos. Un país com Espanya pot anar en la mateixa línia. La riquesa cultural i lingüística de Catalunya ha de ser reconeguda a tot Espanya. La clau de l'èxit és el reconeixement de la diferència. Les minories han de sentir-se reconegudes i respectades. Espanya ha de reconèixer Catalunya com a nació com ho va fer el Canadà amb el Quebec. I assumir com a pròpia la identitat catalana.

P. Creu possible un referèndum com els que s'han celebrat al Quebec?

R. No ho sé. No conec prou la realitat espanyola. Desitjo que hi hagi diàleg perquè trencar un país també significa trencar relacions d'afecte. Fa falta dialogar i aconseguir un espai de compromís.

P. Vostè defensa que el sobiranisme va de baixa al Quebec en bona mesura perquè els joves n'estan tips. A Catalunya els joves són els més independentistes segons les enquestes. On pot desembocar això?

R. Al Quebec molts joves han abandonat la idea de la independència, ja no els interessa gaire, segurament perquè no els interessen les fronteres. Són quebequeses però també veuen el Canadà com el seu país. I el mateix pot passar a Catalunya. No volen renunciar a una de les identitats que ja tenen.

P. Fins a quin punt creu que la crisi econòmica ha alimentat l'independentisme?

R. És un error associar els dos conceptes. És veritat que Espanya i Catalunya estan immerses en una gran crisi, però cal obrir el focus. El balanç global de les últimes dècades és molt bo. Fixar-se només en els últims anys seria un error.