_
_
_
_
_

Els condemnats pel setge al Parlament: “És un avançament de la ‘llei mordassa’”

L'Audiència Nacional dóna deu dies als vuit condemnats perquè ingressin a la presó

Alfonso L. Congostrina
Familiars dels condemnats pel setge al Parlament.
Familiars dels condemnats pel setge al Parlament.carles ribas

"No aconseguiran fer-nos callar, no permetrem que els nostres fills entrin a la presó per pertànyer a un moviment totalment legítim, estem orgullosos d'ells". Així de contundent s'ha mostrat aquest matí la mare d'un dels vuit condemnats a tres anys de presó per participar en el setge al Parlament el 15 de juny del 2011.

Ahir l’Audiència Nacional va comunicar als procuradors dels sentenciats que han de personar-se a la presó d’aquí a deu dies hàbils. Les reaccions no s'han fet esperar i aquesta mateixa tarda hi ha convocada una manifestació per donar suport als vuit imputats.

Aquest matí els familiars i un dels advocats dels acusats han fet una roda de premsa a les portes del Parlament, en el mateix lloc on fa quatre anys van intentar impedir l'entrada als diputats. El lletrat Eduardo Cáliz ha informat que els joves ja van demanar la nul·litat del procés al Tribunal Suprem perquè entenien que "vulnerava els drets de defensa i de tenir un procés equitatiu".

Cáliz argumenta que la nul·litat és possible, ja que el "Suprem ha fet una nova valoració del procés sense haver sentit la versió dels acusats". El lletrat assegura que han d'esperar que el mateix tribunal que va condemnar els joves resolgui l'incident de nul·litat per presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional i, posteriorment, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Si el Suprem no canvia de criteri, els acusats hauran d'esperar entre reixes la resolució dels tribunals.

Más información
Una gran cadena humana condemna les penes pel setge al Parlament
Protesta contra la sentència pel setge al Parlament

El defensor d'algun dels acusats assegura que la sentència que condemna els vuit indignats és un "avançament dramàtic de la llei mordassa". El lletrat afirma que s'ha condemnat "aquests joves per oposar-se al règim de partits del 1978, per ser indignats, per exercir el dret a la reunió i manifestació, per aixecar les mans, tacar la gavardina d'una diputada i cridar consignes". Cáliz opina que la finalitat que es busca amb aquestes penes "no és la reinserció, pretenen atemorir, amenaçar i desmotivar la població; és una condemna col·lectiva a la societat i un cop a l'Estat democràtic".

L'advocat ha fonamentat tota la línia de defensa en un informe de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). "En aquest informe asseguren que fer segudes o un mur humà per impedir el pas de terceres persones no suposa un exemple de manifestació violenta i han d'estar acollides sota el dret de manifestació i reunió".

Dues de les mares dels afectats van assegurar que s'ha condemnat els seus fills "per demanar una vida digna per a tothom". Els pares dels sentenciats asseguren que s'ha castigat els seus fills "per provocar por i que no ens queixem més". La Concha, la mare d'una de les condemnades, ha conclòs el parlament amb una frase de Montesquieu: "Una injustícia contra un individu és una amenaça contra la societat".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_