La justícia europea avala prohibir als homosexuals que donin sang

El Tribunal de Justicia de la Unió Europea ha emès avui una controvertida sentència que permet excloure els homosexuals de la donació de sang. Aquest organisme avala que un Estat membre pugui establir una excepció permanent amb homes que hagin mantingut relacions sexuals amb altres homes per “l'alt risc” que presenten de contreure malalties infeccioses. El tribunal, no obstant això, deixa en mans de la justícia francesa –la que va elevar la qüestió a instàncies europees– decidir si les lleis d'aquest país són proporcionals al risc i si l'evidència científica disponible és suficient per justificar una mesura com aquesta.

El cas es va originar el 29 d'abril del 2009, quan un metge de la ciutat francesa de Metz va rebutjar la donació de sang del senyor Léger perquè havia mantingut relacions sexuals amb un altre home. El metge es va basar en una ordre ministerial francesa que permet excloure permanentment els homosexuals de la donació. El senyor Léger va recórrer contra la decisió en considerar que aquesta norma infringeix les normes europees, i el tribunal administratiu d'Estrasburg, encarregat de pronunciar-se sobre el litigi, va elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la UE perquè s'hi pronunciés. La sentència europea, per tant, té àmplia repercussió perquè vincula qualsevol altre tribunal europeu que s'enfronti a un cas similar, no només el que va presentar la qüestió.

Conscient de l'abast d'una decisió com aquesta, el tribunal amb seu a Luxemburg insta el tribunal francès –i qualsevol altre que examini una demanda d'aquest tipus– a garantir que la mesura sigui proporcionada. “Una contraindicació permanent per a la donació de sang aplicable a la totalitat del grup constituït pels homes que han tingut relacions sexuals amb altres homes només resulta proporcionada si no existeixen mètodes menys coercitius per garantir un alt nivell de protecció de la salut dels receptors”, especifica la sentència. Mig centenar de països al món tenen la donació prohibida als homosexuals.

En la pràctica, serà cada tribunal nacional el que decideixi si la sanitat pública del seu país té alternatives per garantir la seguretat de les donacions de sang. El Govern francès al·lega que hi ha un període immediatament posterior a la infecció viral en què, encara que es facin proves de VIH, no és possible detectar el virus en el malalt. Així i tot, les dades que suposadament justifiquen aquesta major situació de risc entre el col·lectiu homosexual resulten dubtoses. Entre el 2003 i el 2008, gairebé totes les contaminacions de sida es van produir per contacte sexual i el 48% de les noves, per homes que van mantenir relacions homosexuals (no es diu res del 52% restant). Aquest col·lectiu gai constituïa la població més afectada pel VIH, en un percentatge 200 vegades superior al dels heterosexuals francesos. I França és el país d'Europa i Àsia central que presenta més prevalença entre els homosexuals, segons la informació del tribunal.

Amb totes aquestes consideracions, la justícia europea adverteix que la llei francesa “pot comportar una discriminació per raó d'orientació sexual” i insta l'òrgan judicial francès a comprovar si hi ha criteris d'interès general que justifiquin aquesta actuació i si són proporcionals. Però si un país acredita científicament aquesta situació de risc i si el tribunal la considera proporcional, la instància europea és clara: el criteri d'exclusió permanent “cobreix el supòsit en què un Estat membre, tenint en compte la situació predominant al seu territori, estableixi una contraindicació permanent per a la donació de sang en el cas dels homes que han tingut relacions sexuals amb altres homes”.