_
_
_
_
_

El plaer de jugar amb Messi

La maduresa i la generositat del 10 han alleujat la vida als davanters del Barça

Ramon Besa
Luis Suárez i Neymar abracen Messi en l'últim partit al Camp Nou.
Luis Suárez i Neymar abracen Messi en l'últim partit al Camp Nou.LLUIS GENE (AFP)

La vida al voltant de Messi ha deixat de ser un turment per als davanters del Barça. Ja no es discuteix sobre les relacions de l'argentí amb els seus companys al front d'atac, a diferència dels temps en què jugava amb Ibrahimovic, o després amb Villa o anteriorment amb Eto’o. Tampoc no es debat sobre la posició de l'ariet natural, preferentment abocat a l'extrem per facilitar la posició de fals 9 que Guardiola va inventar pel 10. La controvèrsia sobre la tàctica s'ha rebaixat i l'estil es dóna per assumit des de l'arribada a la banqueta d'un tècnic tan pragmàtic com Luis Enrique, un molt bon amic, d'altra banda, de l'avui entrenador del Bayern de Munic.

El futbol del Barça, al cap i a la fi, torna a evolucionar a partir de la posició de Messi, fil conductor de l'etapa blaugrana més gloriosa, sempre present en els trios de golejadors més històrics: Messi, Eto’o i Henry, protagonistes del triplet amb 100 gols (2008-2009); Messi, Cesc i Alexis, que en van sumar 101 la temporada 2011-2012, i Messi, Villa i Pedro, que en van totalitzar 98 en l'exercici 2010-11. Messi, Luis Suárez i Neymar n’han cantat 102 i van camí de trencar el rècord de 118 que van firmar Cristiano Ronaldo, Higuaín i Benzema amb el Madrid en la temporada 2011-12.

Únicament vol que si et fa una assistència, facis gol”, explica un amic

Les xifres de Messi en les tres competicions segueixen sent les d’un golejador: 49 gols en 49 partits, 25 assistències i 112 rematades a porteria, amb un encert d’un 43,75%. L'equip, no obstant això, ja no depèn tant de la fecunditat del 10. Ha augmentat espectacularment el protagonisme de Neymar: ha passat de 15 gols en 41 partits amb Martino a la banqueta del Camp Nou, a 32 en 43, i un 50% d'efectivitat, amb Luis Enrique. Igualment destacable ha estat la integració de Luis Suárez des del seu debut al Bernabéu, partit en què precisament el Barça va perdre la seva imbatibilitat a la Lliga: 21 gols en 37 partits i 16 assistències, números que acrediten la seva condició de Bota d’Or la temporada passada amb el Liverpool (31).

El rendiment de l'uruguaià ha augmentat des que es va situar com a davanter centre i va deixar l'extrem dret per Messi, un lloc que per res li resultava estrany al de Rosario, que va debutar a la banda amb Rijkaard. La nova disposició ha afavorit la bona entesa dels tres davanters: Messi ha combinat 166 vegades amb Luis Suárez i 250 amb Neymar, Suárez ha fet 173 passades a l'argentí i 122 al brasiler i l'11 s'associa més amb Messi –329– que amb l’uruguaià –148–.

Neymar ha duplicat la seva productivitat i Luis Suárez s’ha integrat bé com a clàssic 9

Encara que des del vestidor del Camp Nou sempre s'ha subratllat la bona sintonia dels davanters, visible habitualment al camp, la seva productivitat ha estat variable, alterna, no sempre han marcat els tres en un mateix partit, com va passar amb el Getafe. Les fotografies de dimarts van evocar la postal que el club va vendre a tothom quan Messi, Suárez i Neymar es van abraçar per celebrar els seus gols i la victòria contra l’Atlètic de Madrid. Va haver-hi un nou detall que cal tenir en compte en l’enfrontament contra el Getafe: cap dels tres atacants va ser substituït, com havia estat passant últimament, cosa que en el seu moment va provocar l'empipament de Luis Suárez i més tard de Neymar. Tots dos van expressar amb males cares la disconformitat amb la decisió de Luis Enrique. L'entrenador, no obstant això, ha sabut reconduir la situació i controlar els egos: no ha discutit més amb Messi des de la suplència d’Anoeta, l'única, i en canvi va retreure al brasiler la seva actitud en una xerrada amb la plantilla. L'11 ha respost amb gols en partits d’estils diferents, com l'últim de Lliga al Camp Nou.

Messi no es toca, ningú no discuteix el seu lideratge, ni tan sols l'entrenador, i a canvi es mostra més generós amb els seus companys pel bé de l'equip, convençut que l'èxit passa pels gols de Neymar i Luis Suárez. Al 10 li pertoca tornar a guanyar títols i recuperar la Pilota d’Or que té en el seu poder el desafiador Cristiano Ronaldo –el portuguès, que té tres trofeus per quatre de l'argentí, suma un gol més en la pugna pel Pichichi: 39-38–. El 10 s'ha reinventat, reparteix els gols, delega i exerceix quan cal de capità, sense necessitat de ser el punt final del joc del Barça. “Únicament vol que si et fa una assistència, fiquis el gol; no fallis”, explica un dels seus amics al Camp Nou.

A la salut de Messi, hi ha contribuït molt Luis Enrique, tant des del punt de vista tàctic, com de recuperació de la cultura de l'esforç, oblidada en les últimes temporades del Barça. L’equip torna a pressionar, els defenses i els mitjos s’acosten als davanters, les línies s’ajunten i es compten golejades, com l'última del 6-0. Les opcions de títol passen pel benestar de Messi i avui al 10 se’l veu més generós i madur amb davanters que competeixen a gols que amb atacants lliurats a la causa del número u. S’ha girat la truita i els davanters ja no es queixen sinó que són feliços amb Messi.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_