_
_
_
_
_

4.175 famílies s’acullen al pla de Puig contra la pobresa energètica

Les entitats demanen que es flexibilitzin les condicions per arribar a més persones

Camilo S. Baquero
Un veí de Girona, sense subministrament elèctric.
Un veí de Girona, sense subministrament elèctric.Pere Duran

Durant el primer quadrimestre d'aquest any, 4.175 famílies han sol·licitat les ajudes de la Generalitat per evitar el tall en el subministrament d'energia a causa de la seva vulnerabilitat social. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha donat aquest dimecres la xifra en resposta a una pregunta parlamentària d'Esquerra Republicana, que ha mostrat la seva preocupació per la falta de publicitat del mecanisme dissenyat per la Generalitat per contenir la pobresa energètica. Les entitats socials critiquen que encara no s'hagi engegat el fons social amb el qual se sufragaran els impagaments.

Más información
Puja un 26% el nombre d’ajudes a pobres energètics a Barcelona
Només 100 famílies s’han acollit a la moratòria de la pobresa energètica
Quants pobres energètics hi ha?

La xifra de beneficiaris del pla multiplica per 41 l'última que havia donat el mateix Puig el febrer passat i que corresponia a finals del 2014. Empresa i Ocupació calcula que el cost de sufragar el deute de totes les famílies que s'han acollit puja a un milió d'euros, una mitjana de 239 euros de factures impagades per família. Al maig, ha explicat el conseller, les empreses subministradores confirmaran la xifra. “El Govern està complint l'objectiu de garantir que no es produeixin talls indiscriminats de subministraments en cap llar”, ha insistit Puig. El tall s'evita si una família aconsegueix que els serveis socials dels ajuntaments certifiquin la seva vulnerabilitat d'acord amb uns requisits que han de complir.

El conseller, malgrat això, ha promès per enèsima vegada l'engegada del fons social amb el qual es pagaran les factures dels pobres energètics. Al febrer, va assegurar en seu parlamentària que es constituiria aquest mes. Aquest dimecres, sense esmentar nova data, ha dit que s'està treballant en el decret que articula el fons, que s'instrumentalitzarà a través de l'Agència Catalana de Consum.

“El fons ja hauria d'estar llest. No entenem els retards en una cosa que suposadament havia d'estar a punt al febrer”, ha assegurat Núria Sala, portaveu de Fuel Poverty Group. Els Pressupostos de la Generalitat destinen deu milions d'euros al fons, al qual se suposa que també aportaran diners les empreses subministradores i fins i tot es rebran donacions de particulars. “Tenim constància de les aportacions públiques, però volem saber quant aportaran les elèctriques, empreses amb grans beneficis econòmics”, s'ha queixat Sala.

L'lnstitut d'Estadística de Catalunya (Idescat) estima que hi ha 385.100 persones en situació de pobresa energètica (el 5,2% del total). L'any passat, només l'Ajuntament de Barcelona va lliurar ajudes a 3.100 famílies. Empresa i Ocupació calcula que unes 48.000 famílies reben ajudes per pagar els rebuts per part d'ajuntaments i entitats com la Creu Roja o Càritas.

El balanç de Puig no satisfà la Taula del Tercer Sector, que ha denunciat que “els criteris per evitar els talls són tan restrictius que en la pràctica molt poques famílies s'hi poden acollir”. Per exemple, demanen que dins de l'ordre de l'Agència Catalana de Consum s'elimini l'obligació que el beneficiari de l'ajuda sigui el titular del subministrament, ja que no té en compte la realitat social de moltes famílies que viuen en pisos compartits o temporals.

Així mateix, demanen que no sigui un requisit tenir el bo social d'energia o la tarifa d'últim recurs de les empreses de gas. “La gran majoria dels consumidors vulnerables atesos per les entitats tenen contractades tarifes lliures i desconeixen l'existència d'un mercat protegit. A més solen tenir deutes acumulats el que els impedeixen canviar de tarifa”, diu la Taula.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_