_
_
_
_
_

El cost de la catàstrofe al Nepal pot superar el 20% del PIB

El país és incapaç d'abordar la reconstrucció sense ajuda internacional

Alicia González
Un home passejava ahir entre les runes d'habitatges a la ciutat de Bhaktapur, al Nepal.
Un home passejava ahir entre les runes d'habitatges a la ciutat de Bhaktapur, al Nepal.NAVESH CHITRAKAR (REUTERS)

Després del desastre i el recompte de víctimes, arriba l'hora del recompte de danys al Nepal i d'iniciar els plans de reconstrucció de la seva economia. Una tasca pràcticament inabordable per un Govern amb pocs recursos que es troba immers en un escenari políticament fracturat. L'economia nepalesa amb prou feines arriba als 20.000 milions de dòlars, uns 18.340 milions d'euros, ni tan sols l'1,5% del PIB espanyol. Un antic ministre de Finances, Madhukar SJB Rana, admetia aquest dilluns que el país "no té capacitat ni recursos per afrontar el desastre" i que necessitaran ajuda de la comunitat internacional per abordar aquesta tasca tan ingent.

Más información
La comunitat internacional es bolca en l'ajuda al Nepal
Cop tràgic en un dels bressols de la humanitat
Un formiguer humà amb infraestructures devastades

El Nepal és un dels països més pobres i menys desenvolupats del món. El PIB per càpita amb prou feines arriba als 1.000 dòlars, la qual cosa significa que la família mitjana nepalesa viu en la pobresa. La mala qualitat de les construccions és una de les raons que explica l'elevat nombre de víctimes i el devastador efecte del terratrèmol sobre els edificis de la capital. "El cost total de la reconstrucció al Nepal, fent servir estàndards de construcció apropiats per a una regió amb molts sismes, podria superar els 5.000 milions de dòlars, la qual cosa suposa al voltant del 20% del PIB", explica Rajiv Biswas, economista en cap per a Àsia Pacífic de la consultora d'estratègia IHS. "Es necessitarà de forma urgent una ajuda massiva internacional, així com programes a gran escala d'assistència tècnica i financera de llarg termini per reconstruir l'economia", apunta en una nota. D'aquesta ajuda dependrà, en bona mesura, com s'abordi la reconstrucció i el cost final per a les arques de l'Estat.

Encara que l'agricultura dóna aliment a la majoria de la població, el país, un rectangle de 600 quilòmetres de llargada i 200 quilòmetres d'amplada, alberga alguns dels cims més alts del món i havia apostat en els últims anys pel turisme com a motor de creixement de futur. Cada any, arriben al país uns 800.000 turistes, majoritàriament interessats per l'esport, la qual cosa permet al sector aportar directament un 4% del PIB i fins a un 8% si es tenen en compte els efectes indirectes. L'economia va aconseguir créixer fins al 5,5% el 2014, però després del desastre de dissabte passat és difícil que aconsegueixi el 5% que el Fons Monetari Internacional (FMI) calculava per a aquest any.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Alicia González
Editorialista de EL PAÍS. Especialista en relaciones internacionales, geopolítica y economía, ha cubierto reuniones del FMI, de la OMC o el Foro de Davos. Ha trabajado en Gaceta de los Negocios, en comunicación del Ministerio de Economía (donde participó en la introducción del euro), Cinco Días, CNN+ y Cuatro.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_