La Fiscalia exculpa el PP de delicte fiscal tot i que certifica la caixa b

La Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat no aprecien delicte fiscal en el Partit Popular ­–en aquest cas, en el seu representant legal perquè les formacions polítiques no eren imputables quan van passar els fets– pels 888.000 euros que va rebre com a donacions il·legals el 2008 i que va dedicar al pagament en diner negre –no declarat a Hisenda– de les obres de reforma de la seva seu central, al carrer de Gènova, 13, de Madrid.

El ministeri públic i l’Advocacia de l’Estat van entregar ahir a l’Audiència Nacional els seus escrits de conclusions sobre el cas Bárcenas, la investigació derivada del cas Gürtel sobre l'existència d'una caixa b al PP controlada pels seus extresorers Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas entre el 1990 i el 2008. Durant aquests anys, el PP va ingressar en donatius il·legals prop de vuit milions d'euros que pagaven empreses contractistes de l’Administració Pública que tenien prohibit per llei fer aquest tipus de regals a partits polítics.

Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat sostenen en els seus escrits que el PP es va finançar il·legalment durant 18 anys, cosa que en aquells anys ni tan sols era delicte. I només acusen per un motiu accessori: part d'aquests diners del suposat finançament il·legal va ser destinat a pagar les obres de reforma de la seu del PP el 2008. Per aquesta raó, Fiscalia i Advocacia atribueixen cooperació necessària dels extresorers del PP en els delictes fiscals comesos per l'arquitecte encarregat de la reforma de la seu, que va ingressar per tota l'obra 1,55 milions d'euros en diners b del PP.

L’escrit de l’Advocacia de l’Estat és més dur que el d’Anticorrupció en la petició de penes, en introduir també el delicte fiscal per impagament d’IVA, i elevar de 194.000 euros a més d'un milió la quantitat que haurien de pagar els acusats pel frau fiscal comès.

Tant l’Advocacia de l’Estat com la Fiscalia Anticorrupció assumeixen el criteri de l’Agència Tributària, que ha defensat en tres informes remesos al jutge que els partits polítics estan exempts del pagament d'impostos per donacions il·legals. El jutge Pablo Ruz i la secció quarta de l’Audiència Nacional defensen que si les donacions rebudes, com va passar en el cas del PP, incompleixen la Llei de Finançament de Partits, aquestes han de pagar impostos com a ingrés extraordinari.

En el seu escrit, el fiscal anticorrupció encarregat del cas, Antonio Romeral, reclama cinc anys de presó per als extresorers del partit Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas, que acusa d'apropiació indeguda –quedar-se diners de la caixa b del PP–, falsedat documental i delicte contra la Hisenda Pública. El fiscal considera que el PP és responsable civil subsidiari dels delictes comesos pels seus extresorers, que eren representants legals del partit en la gestió del pagament dels seus impostos.

Fa tot just un mes, el passat 23 de març, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va donar per conclosa la investigació sobre els papers de Bárcenas. En una interlocutòria de 190 pàgines va considerar acreditat que el Partit Popular va disposar d'una caixa b (una comptabilitat opaca) entre el 1990 i el 2008 amb la qual va sufragar campanyes electorals, sobresous a dirigents i les reformes dels seus locals, entre les quals hi ha la de l'emblemàtica seu central del carrer Génova, 13, a Madrid. Ruz considera en el seu escrit que hi ha “indicis sòlids i fundats” que el partit del Govern espanyol es va servir durant aquests 18 anys i de manera “sistemàtica” de “diverses fonts de finançament alienes al circuit econòmic legal”.

El fiscal s'abona a aquesta tesi. El ministeri públic recorda que en el temps en què van estar al capdavant de les finances del PP, Bárcenas i Lapuerta “van gestionar junts fons en metàl·lic aportats a la formació política per donants dels qui no podien rebre'ls d'acord amb la legislació de finançament de partits polítics”. El fiscal relata que “de l'ingrés i despesa d'aquests fons no es va deixar constància en la comptabilitat” que el PP presentava davant el Tribunal de Comptes i que una porció d'aquests diners s'ingressava per parts als comptes de donatius oficials del partit.

L'escrit dóna veracitat als papers de Bárcenas, els manuscrits que conformaven la comptabilitat paral·lela del PP i que va publicar aquest diari el gener del 2013. Els diners “sempre en efectiu i aliens a tot control del departament de comptabilitat i del caixer del PP” es guardaven “en una caixa forta situada al despatx de Luis Bárcenas.

El fiscal explica que el 2007 es van anotar ingressos en la caixa b del PP per 542.000 euros i el 2008 per valor d'1,11 milions. En aquest exercici, es van destinar 888.000 euros d'aquesta comptabilitat paral·lela al pagament de les obres de reforma de la seu nacional del PP.

En la declaració de l'impost de societats elaborat per Bárcenas com a tresorer el 2009 no es va fer esment a aquests ingressos de l'exercici anterior perquè el PP va considerar que, segons la llei, estava exempt de tributar.

Dos informes d’Hisenda han considerat que les donacions –fins i tot les rebudes al marge de la llei– estan exemptes de tributar. En l'últim informe, elaborat a petició del jutge Ruz i sota la premissa que les donacions il·legals paguen l'impost de societats, Hisenda va exposar que la quota presumptament defraudada superava els 220.000 euros. En el mateix informe, el perit que firmava l'estudi elaborava pel seu compte un altre càlcul amb una fórmula diferent, que llançava un frau de 25.630 euros. Aquesta xifra, per sota del llindar del delicte fiscal, que se situa en 120.000 euros, és la que utilitza el fiscal per exonerar el PP d'aquest tipus penal.