_
_
_
_
_

L’Audiència Nacional processa la cúpula de la CAM per saquejar l’entitat

El jutge acusa vuit exdirectius d'apropiació indeguda i d'alterar els comptes de l'entitat

Fernando J. Pérez
Modesto Crespo, expresident del consell de la CAM.
Modesto Crespo, expresident del consell de la CAM.Kike Para

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha donat per tancada la investigació principal sobre el saqueig de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, iniciada el 2011. El magistrat veu prou indicis de delicte per processar vuit exdirectius de l'entitat creditícia alacantina, rescatada amb 5.249 milions d'euros i comprada pel Banc Sabadell el febrer del 2013 per un euro. El jutge Gómez Bermúdez proposa portar al banc dels acusats, entre d'altres, l'expresident de l'entitat, Modesto Crespo, el seu exdirector general Roberto López Abad i la seva adjunta Dolores Amorós.

En la seva interlocutòria, el magistrat comença per relatar la suposada alteració dels comptes anuals de la CAM en els exercicis del 2010 i el 2011. Segons l'escrit, “els estats financers” de la caixa “no reflectien la imatge fidel de l'entitat”, amb un desfasament el 2010 de 210,3 milions, però no per un error o un accident. L'instructor considera que “hi va haver un pla concertat” dels directius “per diluir el veritable estat de la caixa” i “poder cobrar els incentius per resultats i altres complements lligats a la bona marxa de l'entitat”, la qual cosa va causar un perjudici de 47,3 milions d'euros.

Más información
Absolts dos exdirectius de la CAM per l’escàndol de les dietes
Catalunya Caixa i la CAM van perdre 60 milions en comprar hotels de luxe
Bermúdez investiga l’expresident de la CAM per dietes de 300.000 euros

Segons Bermúdez, la investigació ha deixat “acreditat” que va haver-hi una manipulació en diversos àmbits. D'una banda, la CAM “va donar de baixa les provisions per als crèdits de deute de molt baixa qualitat”, i “va comptabilitzar de forma incorrecta intencionadament un contracte de SWAP [de permuta financera] amagant l'existència d'opcions de compra”.

A més, els balanços periòdics de l'entitat “estaven falsejats” i “no reflectien la situació crítica” en què es trobava. És més, oferien una “imatge distorsionada”, simulant beneficis per uns 60 milions d'euros mentre que en realitat les pèrdues eren de 1.136 milions, com van determinar les auditories del FROB, el Banc d'Espanya i KPMG. Aquest falsejament, recorda el jutge, va perjudicar els inversors i va demorar l'adopció de mesures que haurien evitat –o almenys reduït– la injecció de 5.259 milions d'euros públics “per evitar el risc que suposava per al sistema financer espanyol”.

El jutge recorda que els imputats van amagar conscientment a la consultora externa Towers Watson que sis membres del seu comitè de direcció s'havien adherit al programa de reestructuració de la plantilla de la caixa, mitjançant prejubilacions, per valor de 15,5 milions d'euros. Aquesta quantitat no es va comptabilitzar en el resultat del 2010, evidentment com a pèrdues. Les proves pericials practicades conclouen que els exdirectius “van cobrar indegudament 47,3 milions per diversos conceptes retributius com a indemnitzacions, complements variables salarials i interessos relatius a l'excés de prima pagat a l'asseguradora Caser”.

El 2007 el Consell d’Administració va contractar amb Caser un complement econòmic que se sumaria a la jubilació dels exdirectius. La prima, equivalent al 60% del salari fix en els últims tres anys, només es podia abonar als directius amb cinc anys almenys d'antiguitat. No obstant això, relata el jutge, al llarg dels anys següents, els exdirectius van anar variant la cobertura en el seu propi benefici al marge del Consell d’Administració. El 2010 van acordar el pagament per endavant de 25,6 milions d'euros malgrat que coneixien la delicada situació de l'entitat. Les diverses modificacions, amb data falsa, van suposar un perjudici brut per a la CAM de 2,14 milions d'euros.

Les claus de l'escàndol de la CAM

• El 22 de juliol del 2011 el Banc d’Espanya, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), intervé la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM). Aquesta decisió va fer aflorar un model de gestió que va convertir la que havia estat la quarta caixa d'estalvis de l’Estat espanyol en l'exemple de males pràctiques: una entitat sotmesa a ingerències polítiques i com a eina per donar pilotades immobiliàries que van resultar un fiasco, segons les investigacions judicials.

• 30 de setembre del 2011. “Com més pitjor és una caixa, val menys, i la CAM és el pitjor del pitjor”, sentencia l’aleshores governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

• La CAM va ser l'única caixa que va emetre quotes participatives. Després de la intervenció, les quotes van perdre el seu valor. Uns 54.000 inversors en van sortir perjudicats.

• El desembre del 2011 el Banc d’Espanya adjudica finalment la CAM al Banc Sabadell per la simbòlica xifra de només un euro. En el balanç de l'entitat s'hi inclouen 5.249 milions d'euros en ajudes per recapitalitzar l'entitat procedents del Fons de Garantia de Dipòsits.

• Brussel·les calcula que les ajudes que les administracions públiques van destinar a reestructurar la CAM es van situar entre 13.446 i 14.180 milions.

• El 29 de juliol del 2012, el jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez imposa una fiança de 25,8 milions a l'antiga cúpula: l'expresident de la CAM, Modesto Crespo, els exdirectores generals, Roberto López i María Dolores Amorós, i els exdirectors Teófilo Sogorb i Vicente Soriano per dany patrimonial directe a l'entitat.

• L'octubre del 2014, després d'enviar provisionalment a la presó set alts directius de l'entitat, el jutge Gómez Bermúdez imputa 19 consellers de la CAM per haver cobrat dietes escandaloses quan l'entitat estava en liquidació. El febrer del 2015 els principals caps de la CAM van ser absolts per l'escàndol de les dietes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_