A Guardiola no se li escapa res

El Wolfsburg va caure a Mönchengladbach i el Bayern es va endur el trofeu de la Bundesliga quatre jornades abans de tancar el campionat. Un fet lògic si es té en compte que només ha perdut dos partits i n'ha empatat quatre, per 24 victòries. Un nou èxit de Pep Guardiola, un tècnic casat amb el triomf, perquè en sis temporades com a entrenador ja ha guanyat cinc lligues (tres a Espanya i dues a Alemanya; en l'altra ocasió va quedar segon), i acumula un total de 19 títols (14 amb el Barça i cinc amb el Munic). Aquesta última conquesta, però, l'equip bavarès encara no l'ha festejada, perquè aquesta nit disputen un duel cabdal per poder revalidar el doblet alemany –juga contra el Borussia a partit únic la semifinal de la Copa (20.30 h / Gol Stadium)–, i també afronta la semifinal europea contra el seu exequip. Moment decisiu en què, a més, tornen Robben i Benatia, ja recuperats de les seves lesions musculars.

Neuer (porter del Bayern; 29 anys). Un parell de parades espectaculars a l'inici del duel contra el Hertha (1-0) van mantenir l'equip altre cop amb la porteria a zero. És la 19a vegada que ho aconsegueix aquesta temporada, pilar fonamental de l'equip perquè en ocasions la defensa grinyola de valent. No hi ha cap porter que sigui millor sota els pals.

Willems (lateral del PSV; 21 anys). Va saltar a la fama per ser el jugador més jove que va disputar una Eurocopa, amb 18 anys i 71 dies. No van ser els seus millors partits, però sí que va evidenciar que li sobraven condicions per cruspir-se la banda esquerra, contundent en defensa, ràpid en el desplegament i encertat en les centrades. Així ho va demostrar contra l'Excelsior (2-3) i ho ha confirmat aquest any a l'Eredivisie, títol que no se li escapa al PSV després d'anys de regnat de l'Ajax de Frank de Boer.

Stones (central de l'Everton; 20 anys). Una lesió als mal·lèols va fer que es perdés part de la temporada. Però és un fix a l'equip de Roberto Martínez i davant del Manchester United (3-0) va demostrar per què era un dels centrals futuribles per a la direcció esportiva destituïda del Barça. Va rematar a gol un servei de córner i el tècnic el va felicitar públicament pel seu partit i progrés. És el futur central d'Anglaterra, peça necessària en un equip de difícil transició des de fa cinc anys.

Kolarov (lateral del Manchester City; 29 anys). Alterna el lloc amb Clichy, circumstància que no li ha permès agafar la forma que va tenir en altres temporades. Però continua colpejant la pilota amb fúria, un tret que va atreure el Madrid en el seu moment perquè era el relleu desitjat de Roberto Carlos, i així ho va demostrar aquest cap de setmana contra l'Aston Villa (3-2). Va xutar una falta i va aconseguir per fi el seu primer gol de la temporada, arrodonida també per una assistència de gol a Fernandinho. No se sap si seguirà a l'Etihad l'any que ve.

Ramires (migcampista del Chelsea; 28 anys). S'ha guanyat el lloc en un Chelsea ple d'estrelles. Entre altres coses, perquè és molt del gust del tècnic Mourinho, que sempre exigeix sacrifici i un bon fons físic. I d'això n'hi sobra a Ramires, que al minut 90 contra l'Arsenal (0-0), va fer una arrencada de 50 metres que va tallar abruptament Monreal, que va ser amonestat. És tot un atleta que combina l'esprint amb les grans distàncies. I en gaudeix el Chelsea, que té el títol de la Premier a la butxaca.

McCarthy (migcampista de l'Everton; 24 anys). L'irlandès és un fix dels toffees. Encara que no és un prodigi en la distribució de la pilota, sí que té recorregut i bon desplaçament, també bon xut, que li ha valgut per festejar tres punts en la competició. Contra el Manchester United es va imposar sense pal·liatius a la medul·lar. Tota una exhibició amb el premi del gol i del triomf.

Özil (extrem de l'Arsenal; 26 anys). És just el contrari de Ramires. L'alemany de seguida es posa vermell amb l'esforç, és una miqueta mandrós en l'apartat físic. Però té elegància fins i tot a l'hora de caure i, quan vol, és un jugador determinant i, sobretot, un plaer per a l'espectador. Encara que es va fondre en el segon acte, la primera part d'Özil contra el Chelsea demostra que hi ha pocs futbolistes amb el seu talent.

Farías (extrem del Cagliari; 24 anys). Després de nou derrotes i dos empats, després de destituir Zeman, fitxar Zola i recuperar després Zeman, ara l'equip dels enrenous el dirigeix Gianluca Festa. I contra el Fiorentina, gràcies al millor gol de la jornada, convertit per Farías, ràpid i hàbil brasiler, va revertir la mala dinàmica (1-3) per somiar amb la difícil tasca d'atrapar l'Atalanta, amb set punts d'avantatge i equip fronterer de la salvació.

Lavezzi (extrem del PSG; 29 anys). La seva condició d'internacional i amic de Messi de poc li serveix a la capital francesa, suplent de Cavani i Pastore i, per descomptat, d'Ibrahimovic. Contra el Barça a Europa, per exemple, tot just va jugar 10 minuts en el duel de tornada. Destensat, la seva temporada és ben grisa, però contra el Lilla va destacar amb un esplèndid hat-trick i una assistència de gol que manté el PSG de colíder al costat del sensacional Lió.

Icardi (davanter de l'Inter; 22 anys). En un club desgavellat, amb poc futbol i l'afició empipada, l'ariet és la millor de les notícies, per més que en ocasions destaqui més per la seva verborrea o el seu accentuat caràcter. Té talent, regateig, molt de joc i el do de l'oportunisme perquè ja suma 17 xarxes en la temporada, una cada 139 minuts. Va marcar el gol del triomf davant l'esbravada Roma (2-1) i l'Inter es baralla per aconseguir una plaça europea, ara a cinc punts.

Aubameyang (extrem del Dortmund; 25 anys). Igual que al seu equip, li va costar molt d'esforç agafar el to aquesta temporada. Però en els últims 11 partits de lliga ha arribat a signar nou dianes i ha regalat quatre assistències. I contra l'Eintracht de Frankfurt (2-0) va fer un partit memorable, sempre amb la cursa per bandera i el regateig en llarg com a agulló. Va fer un gol i en va donar un altre per deixar el seu equip a tres punts de la zona burgesa. Té mèrit si es té en compte que a l'equador del torneig l'equip estava en zona de descens; però ja és una altra cosa si es mira el pressupost i la qualitat dels seus futbolistes. Això, al Bayern de Guardiola, no li passa.