Més de 2,5 milions d’aturats de llarga durada no perceben prestació

El mercat laboral es recupera, però l'atur segueix sent molt elevat. Ja fa gairebé cinc anys que la taxa d'atur està per sobre del 20%. Això es nota en les ajudes que reben els aturats, que en la majoria dels casos fa temps que han deixat de percebre-les. En el primer trimestre de l'any 3,8 milions d'aturats no cobraven cap mena de prestació ni subsidi, 2,5 milions dels quals fa més d'un any que no tenen feina, segons les microdades de l'enquesta de població activa (EPA) facilitats per l’INE.

La falta d'ofertes de feina durant anys, la configuració de l’assegurança de desocupació (vinculada a un període limitat de temps en la majoria de modalitats) i el fet que com més temps passa un desocupat sense feina més difícil és el seu retorn al mercat laboral expliquen que siguin els aturats de llarga durada –un any sense ocupació– els que més pateixen la falta de les ajudes. Així, sempre segons l’EPA, mentre que un 35,7% dels aturats que fa menys d’un any que estan a l’atur perceben ajudes; el percentatge cau fins a un 25,6% en els que fa més temps que no treballen. La mitjana conjunta és d’un 29,4%.

Aquesta taxa de protecció és molt inferior a la del Ministeri d’Ocupació, la taxa de cobertura del qual se situava en un 55,7% al febrer. La discrepància entre una dada i una altra es deu, en primer lloc, al fet que tots dos mesuren col·lectius diferents. Les microdades de l’INE recollides per l'investigador Enrique Negueruela per a la Fundació Primer de Maig, vinculada a CC OO, parteixen dels aturats de l’EPA (5,4 milions en el primer trimestre), als quals se'ls pregunta expressament si perceben alguna classe d'ajuda per desocupació: 1.599.767 responen que sí.

Les xifres del Ministeri, en canvi, parteixen de l'atur registrat (4,5 milions al febrer, últim mes amb dades sobre prestacions). Aquests números diuen que hi ha 2.372.615 de beneficiaris. Entre una dada i una altra hi ha gairebé 800.000 persones de diferència. Això es deu al fet que les xifres d’Ocupació no tenen en compte els prejubilats (col·lectiu que l’EPA no considera aturats), els afectats per regulacions d’Ocupació, en què es redueixen la jornada i perceben ajudes mentrestant, i els que treballen a temps parcial i ho compatibilitzen amb el cobrament de la prestació per la resta de jornada que no treballen per completar el sou.

Malgrat les discrepàncies entre les dues taxes, tant en una com en l’altra s'observa que la durada de la crisi ha erosionat la protecció als aturats. Al començament del 2013, el percentatge extret de l’EPA se situava en un 35,1%, gairebé sis punts percentuals més que ara. En el mateix període, la cobertura mesurada pel Govern espanyol, que va arribar a superar el 80% el 2010, ha caigut gairebé vuit punts. El 2013 se situava en un 63,2%, ara, en un 55,7%

Aquesta última evolució explica que els últims dos anys la despesa per desocupació, que es va situar entorn dels 30.000 milions o més del 2009 al 2013, hagi caigut molt el 2014 i segueixi la mateixa tendència el 2015 (en els dos primers mesos de l'any la despesa agregada ha caigut un 17,7%).

Per revertir aquesta situació i incrementar la protecció, els sindicats majoritaris, CC OO i UGT, van presentar dimarts passat una iniciativa legislativa en el Congrés i recolliran signatures per crear una nova ajuda que vol protegir uns dos milions de persones i suposarà uns 11.000 milions de despesa anual. Aquesta pretén sumar-se a la que va entrar en vigor al gener, que al febrer només rebien 8.500 aturats.