El president de l’Eurogrup diu que Espanya ha de fer més reformes

Enmig del pols soterrat –o no tan soterrat– entre Jeoren Dijsselbloem i Luis de Guindos per la presidència de l'Eurogrup, encàrrec per a Espanya: l'actual president de l'Eurogrup, el socialdemòcrata holandès Jeroen Dijsselbloem, ha destacat aquest divendres que l'economia espanyola "s'està recuperant molt bé", però ha assenyalat que el Govern de Mariano Rajoy ha de fer més reformes, en particular en el mercat laboral i el sistema tributari. Brussel·les, al capdavall, aplaudeix amb una mà la millora d'Espanya, però recorda amb l'altra que està molt lluny de la línia d'arribada en els àmbits laboral –amb una taxa d'atur del 23%– i fiscal, amb el segon dèficit públic més important de la Unió malgrat les retallades dels dos últims anys.

"Les qüestions són conegudes: mercat laboral, reformes fiscals, etc.; però el Govern hi està treballant", va dir Dijsselbloem en arribar a l'Eurogrup informal de Riga. L'Eurogrup examinarà aquest dissabte l'informe elaborat pels inspectors de la Comissió i el Banc Central Europeu arran de la seva tercera visita de control a Madrid –que va tenir lloc entre el 12 i el 18 de març– després de la fi del rescat bancari pel qual Espanya va rebre 41.300 milions dels seus socis europeus.

En aquest informe, els inspectors avisen que, malgrat el retorn al creixement, persisteixen "desequilibris significatius en l'economia espanyola", en particular l'atur i el deute elevat, i demanen al Govern espanyol que adopti "mesures addicionals" per reduir la dualitat en el mercat laboral i que acceleri altres reformes com la llei per liberalitzar els serveis professionals.

Però Espanya no és, ni molt menys, l'afer central en aquesta trobada. Grècia continua al centre del debat, encara que hi ha escasses possibilitats d'arribar a un acord a Riga per alliberar els més de 7.200 milions pendents del segon rescat, condicionats al fet que Grècia compleixi amb les reformes. "Hi ha un gran sentit d'urgència amb Grècia" i "l'abril no s'ha acabat" va ser tot el que va dir Dijsselbloem sobre aquest tema.

Negociació sobre Grècia

L'epicentre d'aquesta negociació va ser divendres a Brussel·les, on el primer ministre grec, Alexis Tsipras, es va reunir amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, coincidint amb la cimera sobre immigració. Merkel i Tsipras van pactar, segons la premsa grega, metes fiscals més accessibles per Atenes: superàvit primari (abans del pagament d'interessos) de l'1,2% del PIB aquest any i de l'1,5% del PIB el proper, i una agenda de privatitzacions. Però les posicions de Grècia i els seus creditors continuen lluny en el quid de la qüestió: la pujada de l'IVA, la reforma laboral i una nova retallada en les pensions, que Atenes no vol veure ni en pintura perquè trairia el seu programa electoral: no més austeritat que juguli l'economia grega, ficada en greus problemes per l'aturada en l'activitat, la fugida de capitals i la caiguda dels ingressos públics.

Grècia continua sent optimista respecte a l'acord; els seus socis ho són menys. El pacte podria arribar a l'Eurogrup de l'11 de maig, o fins i tot en una reunió extraordinària la setmana que ve, si es produeixen avanços a Riga. La posició alemanya (i per tant l'europea) és clara: diners a canvi de reformes. La grega també ho és: reformes no significa retallades. De Riga se n'espera aquest dissabte més soroll que nous.

La sensació a Brussel·les és que Grècia necessita sortir del pas amb diners per als propers pagaments, però que la partida important és la del tercer rescat, New Deal o com vulgui dir-se'n, per a final de juny. La resta és teatre, tret que Atenes es quedi de debò sense diners i les veus apocalíptiques que parlen de fallida dins o fora de l'euro ho encertin. "No pot haver-hi fallida dins de l'euro sense controls de capital, i això podria portar l'economia grega al col·lapse. Les especulacions es multipliquen quan no hi ha informació", subratllen fonts europees.