El Hubble, una finestra al cel oberta fa 25 anys

El telescopi espacial Hubble, una llegenda viva per als astrònoms, però també per a milions de persones de tot el món que han tret el cap a través de les seves imatges a la bellesa del cel com mai abans, fa 25 anys, des que va ser llançat a l'espai el 24 d'abril del 1990. “Diuen als Estats Units que el Hubble és el telescopi de la gent que fem servir els astrofísics”, resumeix l'astrònoma Eva Villaver, que ha treballat vuit anys a l'institut científic de l'observatori a Baltimore (EUA) i que ara és professora de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). “Les col·lisions del cometa Shoemaker-Levy 9 a Júpiter, nebuloses sorprenents, sistemes protoplanetaris, galàxies en col·lisió, fotografies de l'univers profund en què apareixen les galàxies més llunyanes i primitives... formen part de les imatges que han acostat de manera espectacular l'astronomia al gran públic i que ja formen part del patrimoni cultural de les dues últimes generacions”, apunta Asunción Sánchez, directora del Planetari de Madrid.

Dissenyat per funcionar en òrbita 15 o 20 anys, el Hubble continua estant en plena forma i acumulant descobriments. En un quart de segle s'han fet “més d'1,2 milions d'observacions científiques i els astrònoms han publicat més de 12.800 articles, cosa que ha fet d'aquest telescopi un dels instruments científics més productius que s'han construït mai”, assenyala la NASA. El seu cost fins al llançament va ser de 2.330 milions d'euros i va arribar, el 2010, als 9.300 milions, sumant l'operació i les millores.

La del Hubble és una història d'èxits farcida de dificultats i reptes, des del seu llançament, el 1990, amb retard a causa de l'accident del Challenger (1986), que va ajornar totes les missions dels transbordadors de la NASA, fins al defecte del mirall principal del telescopi descobert quan ja estava en òrbita i sense possibilitat de canviar-lo. El lleugeríssim error de poliment del mirall feia que les imatges fossin borroses i va suposar un gerro d'aigua gelada per a milers d'astrònoms que somiaven amb aquesta màquina científica única. “Unes 10.000 persones van treballar durant dues dècades per aconseguir posar el Hubble a la plataforma de llançament”, recordava Eric J. Chaisson al seu llibre The Hubble Wars (1994). Inassequibles al desànim, científics i enginyers van buscar una solució a la miopia (tècnicament aberració esfèrica) del Hubble, que es va concretar el 1993, quan set astronautes li van instal·lar unes ulleres correctores.

Amb un mirall principal de 2,4 metres de diàmetre, el Hubble no era, el 1990, el telescopi més gran, i pocs anys després van començar a funcionar a terra els primers del rang de deu metres. Però a l'espai, per sobre de l'atmosfera, el Hubble evita la distorsió que produeix l'aire en la llum de les estrelles, obtenint unes imatges de gran resolució. Imatges que, tractades amb els filtres que en faciliten l'anàlisi científica alhora que embelleixen el resultat, fascinen milions de persones.

“El Hubble ha permès, com cap altre instrument científic, esquivar la barrera atmosfèrica i ha fet possible observar i, per tant, conèixer, des de les estrelles més properes fins a les galàxies més distants conegudes amb una precisió i un detalls exquisits”, diu l'astrònom Carlos Eiroa, de la UAM. “Ha estat una eina meravellosa, i en tants aspectes única, per a l'avenç del coneixement humà”. I continua sent-ho, apunta Villaver: hi ha tantes les peticions d'astrònoms de tot el món per utilitzar-lo que només es pot assignar temps d'observació a una de cada cinc.

“Gràcies a la combinació insuperable de la seva resolució i sensibilitat, així com a la seva àmplia cobertura de longitud d'ona, el Hubble ha permès fer algunes de les troballes més emocionants i fonamentals, inclòs el descobriment de l'energia fosca, les primeres imatges directes de planetes al voltant d'estrelles properes i un primer cop d'ull de les fases primerenques de la formació de galàxies després del Big Bang que va donar origen al nostre univers”, assenyala Danny Lennon, cap d'operacions científiques de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), copropietària (15%) del Hubble. Villaver ressalta un objectiu inicial del programa: determinar el valor de l'anomenada constant de Hubble per precisar l'edat de l'univers (ara establerta en 13.800 milions d'anys).

Quan, el 2009, els astronautes van anar al telescopi per posar-lo al dia i reparar-lo, es va decidir que no hi hauria una altra missió i no es podia precisar fins quan funcionaria. Han passat sis anys i continua actiu. Mentrestant, la NASA, l'ESA i l'Agència Espacial Canadenca preparen el substitut: el telescopi James Webb, que té un mirall de 6,5 metres, un pressupost disparat ja a gairebé 8.000 milions d'euros i el llançament previst per al 2018.