_
_
_
_
_

Els tres últims directors gerents de l’FMI, investigats o processats

El Fons eludeix fer comentaris sobre la detenció de Rodrigo Rato

Amanda Mars
Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI.
Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI.SAUL LOEB (AFP)

La detenció de Rodrigo Rato ha ressonat a l'altra banda de l'Atlàntic, a Washington, on el Fons Monetari Internacional (FMI) carrega amb el llast que els seus tres últims directors gerents s'han vist involucrats en processos legals de diversa índole. Sobre l'exministre d'Economia, detingut després de l'escorcoll del seu domicili, hi pesen les acusacions de frau, alçament de béns i blanqueig de capitals. El Fons, que està en plena reunió anual de primavera just aquests dies, va respondre oficialment amb un “no hi ha comentaris” davant l'enrenou de la notícia, tot i que fonts properes a la institució admeten el dany que pot implicar per a la credibilitat de l'organisme si es confirmen els delictes.

L'exministre d'Economia va conduir el Fons des del juny del 2004 fins al novembre del 2007 i es va acollir a l'amnistia fiscal del Govern del PP el 2012, de manera que no se sap si les operacions que Hisenda i la Fiscalia investiguen es van dur a terme durant el seu mandat en l'organització.

Els alts càrrecs de l'FMI, a més, tenen l'obligació de fer una declaració financera anual en què retin compte dels actius i passius i transaccions financeres dutes a terme durant l'exercici anterior. Tot i que no va culminar el seu mandat, Rato rep del Fons una pensió vitalícia d'uns 80.000 dòlars.

“Tots, fins i tot els rics, hem de pagar impostos”, va dir Lagarde precisament aquest dijous a la tarda a Washington, en un col·loqui celebrat en el marc de les reunions de primavera de l'FMI. La directora gerent no es referia a Rato, sinó que responia a una pregunta sobre els marcs tributaris. El Fons ha demanat més duresa contra l'evasió fiscal en països com Grècia.

Lagarde va ser imputada l'estiu passat  per “negligència” per la seva participació en l'anomenat “cas Tapie”, quan era titular de Finances del Govern de Sarkozy, en què s'investiga una compensació de 403 milions d'euros a un empresari amic del president. El seu predecessor, Dominique Strauss-Kahn, va ser processat per violació, però va ser absolt, i ara està sent jutjat per proxenetisme. Després de l'escàndol de Strauss-Kahn, el contracte de Lagarde va incorporar el requisit d'un comportament ètic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Amanda Mars
Directora de CincoDías y subdirectora de información económica de El País. Ligada a El País desde 2006, empezó en la delegación de Barcelona y fue redactora y subjefa de la sección de Economía en Madrid, así como corresponsal en Nueva York y Washington (2015-2022). Antes, trabajó en La Gaceta de los Negocios y en la agencia Europa Press

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_