Mor als 95 anys l’activista i cantautora catalana Teresa Rebull

La cantautora i activista política Teresa Rebull, que després de la Guerra Civil es va exiliar a França i que va participar després en el moviment de la Nova Cançó, ha mort als 95 anys a la localitat francesa de Banyuls de la Marenda, on residia, segons han informat a Efe fonts properes a la família.

Nascuda a Sabadell (Vallès Occidental) el 1919 com a Teresa Soler, Teresa Rebull havia estat coneguda com "l'àvia" de la Nova Cançó, moviment en el qual es va integrar amb prop de 50 anys, mentre que la major part dels anomenats Setze Jutges eren molt més joves que ella.

A més de compondre les seves pròpies cançons, Rebull va musicar poemes d'escriptors com Joan Salvat-Papasseit, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Josep Gual, Enric Brufau, Josep Marimon, Gerard Salgas, Francesc Català, Jordi Pere Cerdà, Rosa Leveroni, Joan Morer, Simona Gay i Josep Sebastià Pons.

Entre la seva discografia hi ha els àlbums Teresa Rebull (1969), Mester d'amor / Joan Salvat-Papasseit (1977), Papallones... i més (1984), Camí de l'argilada (1986), Cançons populars catalanes (2002) i Teresa Rebull. Cançons, 1969-1992 (2004), un àlbum recopilatori amb 44 cançons.

També va ser una de les cantants que va participar en l'àlbum antològic Dones, flors i violes. La dona en la cançó catalana, junt amb Bella Dorita, Maria del Mar Bonet, Núria Feliu, Maria Cinta, Guillermina Motta, Carme Sansa i Rosa Maria Sardà.

L'any 2006 va rebre un homenatge al Palau de la Música Catalana en el qual van participar Lluís Llach, Marina Rosell, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac o Josep Tero, un concert del qual va sortir el disc Visca l'amor. Festa homenatge a Teresa Rebull, en el qual la cantautora cantava en solitari o a duo amb els altres músics.

Rebull també va ser una de les protagonistes del llibre Dones contra Franco, de l'historiador Jordi Creus, en el qual es ret homenatge a sis dones que van lluitar contra el règim franquista i els nazis quan van marxar a l'exili.

Abans d'iniciar la seva faceta artística, Rebull va tenir una destacada activitat política, ja que es va afiliar al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) el 1936, va col·laborar com a infermera durant la Guerra Civil, va estar empresonada en una "txeca" a Barcelona i posteriorment es va exiliar després de la victòria de l'exèrcit franquista.

Es va establir al sud de França, a la població de Banyuls de la Marenda, on va participar en la Resistència durant l'ocupació dels nazis. A França va treballar en nombrosos oficis, com ballarina, actriu o venedora, entre d'altres, i va arribar a conèixer intel·lectuals, escriptors i cantants com Jean-Paul Sartre, Juliette Gréco, Georges Brassens i Albert Camus.

Després de les protestes de Maig del 1968 a França, es va integrar en el moviment de la Nova Cançó catalana i va començar a actuar el febrer del 1969 acompanyada d'artistes com Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra. L'any 1999 va publicar l'autobiografia Tot cantant, editada per Columna.

Entre els guardons i reconeixements que va obtenir figuren el Premi Charles-Cros pel seu disc Mester d'amor (1977), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1992 o el Premi Memorial Francesc Macià el 2007 per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes.