_
_
_
_
_

El president de la CNMC diu que “no hi ha qui entengui” el rebut de la llum

Competència demana més transparència en la factura energètica

Un tècnic instal·la diversos comptadors elèctrics.
Un tècnic instal·la diversos comptadors elèctrics.

El rebut de la llum "no hi ha qui l'entengui". Així de taxatiu ha estat el president de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), José María Marín Quemada, que ha advocat aquest dimarts per augmentar la transparència en el rebut de la llum, en el qual, ha dit, es paguen coses que no haurien d'estar incloses.

Durant una conferència al Cercle d'Economia, Marín Quemada ha explicat que els consumidors han de tenir la possibilitat d'exercir "les seves accions", però que no poden fer-ho a través del rebut elèctric, sobretot perquè "no hi ha qui l'entengui". "Així és molt difícil emprendre qualsevol tipus d'acció", ha subratllat.

El màxim representant de Competència ha criticat d'aquesta manera que el rebut "no és gaire transparent", ja que, encara que no ho posi, es paguen moltes coses que no haurien d'estar on estan, de la mateixa manera que els "desajustaments" de la política agrària no estan en els rebuts que paga el sector.

Segons Marín Quemada, la política energètica hauria d'estar "on ha d'estar", amb els seus èxits d'estalvi i els seus fracassos de costos més elevats, i que, si no, posen les empreses i els consumidors en una situació tremendament complicada. En cas contrari, ha assegurat, el consumidor no entendrà per què ha de seguir pagant l'aturada de la central nuclear de Lemoniz o la instal·lació d'un hort solar a Argamasilla de Alba.

"Tot això és una realitat", ha dit Marín Quesada, i li ha semblat lògic que el consumidor es pugui preguntar per què ha de pagar l'hort solar d'Argamasilla quan paga el rebut de la llum. "Ho està pagant". 

En un altre ordre de coses, el president de la CNMC ha advocat per seguir escometent les reformes estructurals perquè serveixen per impulsar l'Estat del benestar i, entre elles, ha citat la reforma del mercat laboral i ha dit que encara es podria continuar fent, ja que com menys rigidesa hi hagi al mercat laboral, "més qualitat de competència tindrem". Ha assenyalat que aquestes reformes tenen efecte a llarg termini, però també a curt per la seva capacitat per millorar les expectatives, que són el "motor" de la presa de decisions.

També ha dit que aviat proposaran una sèrie de reformes per dotar-se de més capacitat de reacció o de noves funcions que els permetin complir l'objectiu d'"impulsar el bon funcionament del mercat" en benefici de consumidors i empreses.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_