_
_
_
_
_
XARXES SOCIALS

Facebook fa front a una demanda massiva per ús de dades privades

25.000 usuaris reclamen a la xarxa social una indemnització per violar la seva privadesa

L'activista austríac Max Schrems es dirigeix als mitjans després de defensar la seva demanda contra Facebook.
L'activista austríac Max Schrems es dirigeix als mitjans després de defensar la seva demanda contra Facebook.LEONHARD FOEGER (REUTERS)

Cada usuari demana només 500 euros però, multiplicats pels 25.000 que la reclamen, es disparen a 12,5 milions d'euros. Els demanda a Facebook un col·lectiu liderat per un activista i estudiant de Dret austríac de 27 anys, Max Scherms, per la violació de la privadesa de les seves dades. En la vista prèvia a l'admissió de la demanda, Facebook va fer valer un suposat incompliment de requisits tècnics davant el jutge, que prendrà una decisió per escrit abans de l'estiu.

Más información
Facebook, acusat de rastrejar els internautes il·legalment
L’any que Facebook ens va manipular i altres estudis que van arrasar

Els demandants acusen Facebook de violar els seus drets per acumular dades sensibles (els anomenats perfils a l'ombra), l'ús del botó m'agrada per rastrejar usuaris en qualsevol web que el contingui o el canvi freqüent de polítiques no convenientment comunicades. A la pàgina web d'Europa contra Facebook, el nom que el col·lectiu d'usuaris ha triat per denominar la seva acció, s'inclouen aquestes i altres queixes, fins a sumar-ne 22 de diferents.

"La demanda és inadmissible des d'un punt de vista de procediment. És injustificada en el seu contingut", va esgrimir Nikolaus Pitkowitz, advocat de Facebook, durant les quatre hores en les qual els lletrats de la xarxa social van intentar convèncer el jutge que paralitzés l'admissió de la demanda, segons informa Reuters. Facebook argumenta que Schrems ni tan sols és usuari de la xarxa, però ell afirma que sí.

Schrems va contraatacar afirmant al seu web que Facebook utilitza "una estratègia típica per alentir el procés, perquè la majoria de consumidors esgotarien el seu temps i diners", tot i que assegura que el col·lectiu de demandants té un suport financer que, en cas de perdre la raó, els evitaria els costos.

La baixa quantia reclamada de 500 euros és, per Schrems, una declaració d'intencions del col·lectiu: "El focus és que les companyies digitals estatunidenques han d'atenir-se a les lleis i complir amb els drets fonamentals com qualsevol. Ara mateix tenim tota una indústria que opera molt, molt lluny del marc legal. I això també és un assumpte de joc net empresarial: les companyies que s'atenen a la llei estan en desavantatge". Schrems no aclareix la posició que prendria el col·lectiu en cas que Facebook li oferís un acord per no arribar a judici: "Encara no és el cas. Dubto també que Facebook ofereixi atenir-se a les lleis sense que un tribunal els obligui a fer-ho". La companyia ha declinat fer declaracions sobre aquest tema.

Aquestes reclamacions coincideixen en diversos punts amb les conclusions que la setmana passada detallava un informe de la Comissió de Privacitat Belga. Tampoc és una iniciativa aïllada: forma part d'una acció conjunta a escala europea de les agències de protecció de dades.  

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_