_
_
_
_
_
ASTRONOMIA

El ‘Boyhood’ dels estels

Astrofísics espanyols segueixen un astre en formació durant 18 anys

Manuel Ansede
El jove estel massiu, el 1996 (esquerra) i el 2014.
El jove estel massiu, el 1996 (esquerra) i el 2014.Wolfgang Steffen, Instituto de Astronomía, UNAM

En una de les pel·lícules més aclamades de l'última temporada, la nord-americana Boyhood, el director Richard Linklater seguia el nen protagonista durant 12 anys, mostrant el seu brutal viatge des de la infància fins a l'adolescència. Ara, un equip encapçalat per l'astrofísic espanyol Carlos Carrasco ha repetit el rodatge però, en lloc d'enfocar les seves càmeres a una família normal de classe mitjana, ha dirigit el seu objectiu cap als estels.

Els investigadors han observat per primera vegada en temps real la metamorfosi d'un estel jove massiu, 300 vegades més lluminós que el nostre Sol. L'estel, a una distància de 4.200 anys llum de la Terra, va ser retratat per primera vegada el 1996. Llavors, “era com un aspersor, emetia matèria en totes direccions”, segons Guillem Anglada, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (CSIC) i coautor de l'estudi.

Transcorreguts 18 anys, els científics van tornar a posar els seus ulls en l'estel, mitjançant el radiotelescopi Karl G. Jansky, localitzat en les seques Llanuras de San Agustín, a Nou Mèxic (EUA). Com el nen de Boyhood, l'estel s'havia transformat. “Ara era com el doll d'una mànega focalitzat”, resumeix Anglada.

La troballa, publicada el dia 2 d'abril a la revista Science, il·lumina una etapa clau per entendre l'univers: el naixement dels estels massius, alguns dels quals arriben a ser un milió de vegades més lluminosos que el Sol. En la seva mort, aquestes megaestrelles exploten, formant supernoves que dispersen elements pesats, com el ferro, i altres ingredients fonamentals dels planetes. El ferro de les llenties és el mateix que escupen aquests fenòmens estel·lars.

La troballa il·lumina una etapa clau per entendre l'univers: el naixement dels estels massius

El jove estel, batejat W75N(B)-VLA 2, sembla ara el sabre de llum de doble fulla de Darth Maul, el personatge de la saga cinematogràfica Star Wars. “És la seva manera de desprendre's de l'excés de massa i baixar la seva velocitat de rotació. El nostre Sol dóna voltes sobre si mateix una vegada cada 27 dies. Si no hagués perdut massa de jove, giraria una vegada per segon”, explica Anglada. Sense aquest procés de neteja interior, els estels no arribarien a formar-se. La seva velocitat endimoniada les esbocinaria.

En el descobriment ha intervingut el factor sort. Els estels es formen a l'interior de núvols de gas i pols a partir d'objectes més densos que col·lapsen per la seva pròpia gravetat. El procés dura centenars de milers d'anys, però els astrofísics han aconseguit capturar l'evolució de W75N(B)-VLA 2 en tan sol 18 anys.

L'equip d'Anglada ja va observar el 2001 un estel massiu molt jove que expulsava matèria en totes les direccions. Semblava protegit per una esfera perfecta, cosa que no quadrava amb els models teòrics, que pronosticaven que aquests estels haurien d'expulsar la matèria en dolls en una mateixa direcció, no com un aspersor. El Boyhood estel·lar mostra ara que l'ejecció esfèrica és solament una primera etapa, fins que es formen els dolls per efecte de la interacció amb el mitjà extern, una espècie de rosquilla de gas i pols més densa que la resta del núvol. El camp magnètic també pot exercir un paper, segons els autors.

Anglada va dirigir al CSIC la tesi doctoral de Carlos Carrasco, avui al Centro de Radioastronomia i Astrofísica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. “És una d'aquestes llegendes urbanes”, explica Anglada, en referència a les declaracions del president del CSIC, Emilio Lora-Tamayo, que va qualificar al desembre la fugida de cervells de “llegenda urbana”. Des de llavors, l'Associació per a l'Avanç de la Ciència i la Tecnologia a Espanya ha publicat fotografies de 440 científics espanyols a l'estranger.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_