La Lliga Àrab acorda crear una força militar conjunta

Abdel Fattah al-Sisi, el president d'Egipte, va anunciar a la cerimònia de clausura de la cimera anual de la Lliga Àrab que els líders dels països membres d'aquesta organització han arribat a un principi d'acord sobre la creació d'una força militar conjunta per afrontar les amenaces a la seguretat regional. La decisió, proposta inicialment pel propi rais egipci fa diverses setmanes, arriba mentre Síria i l'Iraq experimenten sengles guerres civils, i pocs dies després de l'inici d'una campanya militar liderada per l'Aràbia Saudita al Iemen contra posicions de les milícies Houthi, el grup que va donar un cop d'estat el mes de febrer passat.

D'acord amb la declaració final de la cimera, celebrada a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, durant els propers dies es crearà una comissió formada per responsables militars d'alt nivell dels països membres que s'encarregarà de concretar els detalls relatius per força de resposta ràpida conjunta. En teoria, el nou cos militar tindrà com a objectiu combatre contra “els grups terroristes”, en una referència amagada a l'autodenominat Estat Islàmic (EI), la milícia gihadista que controla una àmplia franja de territori a Síria i l'Iraq.

En canvi, el text no fa cap referència a l'Iran, percebut com una amenaça per bona part dels països àrabs, i molt especialment l'Aràbia Saudita. De fet, el presumpte expansionisme de Teheran va dominar, de forma directa o indirecta, els discursos de la majoria de caps d'Estat que van participar a la cerimònia d'obertura de la cimera de Sharm al-Sheikh. La majoria de països àrabs acusen l'Iran de proporcionar suport militar als rebels Houthi, que també professen una branca del Xiisme.

En cas de confirmar-se la creació de la força d'intervenció conjunta, la Lliga Àrab se sacsejarà la fama adquirida durant dècades de ser una organització incapaç d'actuar de forma decidida a causa de les seves divisions internes. Actualment, 10 països àrabs formen part de la coalició que està portant una operació militar al Iemen des de dijous passat, i que compta amb el suport de Washington i diversos països europeus, però que ha estat condemnada per l'Iran.

Fins ara les divisions internes han restat eficàcia a l'organització

La crisi al Iemen es va iniciar el mes de setembre passat, quan les milícies Houthi van ocupar militarment Sanà, la capital del país. Després de diversos mesos exercint una forta pressió sobre el govern del país, el passat mes de febrer van donar un cop d'estat i van deposar el president Abd Rabbuh Mansur Haidi, que va fugir al seu bastió d'Aden, la segona ciutat més important del país. Haidi està considerat el president legítim per part de la comunitat internacional, i el dissabte va participar a la cimera de Sharm al-Sheikh, en la qual va demanar la continuació dels bombardejos fins a forçar la “rendició” dels Houthi.