_
_
_
_
_

Els jesuïtes revolucionen l’aula

Treballs per projectes, flexibilitat i aprenentatge autònom en comptes d'exàmens, llibres i classes magistrals. Tres col·legis de l'ordre inicien un canvi radical

Escola Claver - Raimat, a Lleida
Escola Claver - Raimat, a LleidaJavi Martín

Una ratlla al passadís separa el vell terra gris del nou terra groc al col·legi Claver dels jesuïtes a Raimat (Segrià). Els nens salten d'un costat a un altre. “Segle XX!”, criden quan trepitgen el terratzo gris; “segle XXI!”, quan cauen al costat groc. A un costat i a l'altre d'aquesta ratlla conviuen des del setembre dos models pedagògics molt diferents. Al costat gris segueixen amb les seves lliçons de tota la vida. Al costat groc els nens treballen per projectes i en grups. A un costat hi ha assignatures, exàmens i un timbre que marca les hores. A l'altre, el treball és interdisciplinari, els horaris són flexibles, l'avaluació és contínua i les ciències s'aprenen fent un treball sobre reciclatge. Segle XX, segle XXI.

“L'alumne és el centre del nou model”, explica Minerva Porcel, directora pedagògica del canvi en el Claver, passejant entre les taules de colors. “Els nens aprenen fent, són més autònoms, el treball és col·laboratiu, els professors fan preguntes, no donen les respostes…”.

El Claver és un dels tres centres concertats (uns 300 euros amb menjador) on els jesuïtes de Catalunya estan implantant el projecte Horitzó 2020. De moment, només en tres cursos: primer d'infantil (tres anys), cinquè de primària (nou), i primer de l'ESO (12). El pla és que el 2020 funcioni als vuit col·legis catalans de l'ordre, que sumen 13.000 alumnes.

A cinquè, el matí arrenca amb l'“inici del dia”, 15 minuts per plantejar els objectius de la jornada i xerrar. Aquí es parla sobre Charlie Hebdo o Síria. Avui toca la Quaresma, això és un col·legi religiós i a totes les classes hi ha una creu. Però l'evangelització del segle XXI no és catequesi: els nens comparteixen els seus bons propòsits i els professors llegeixen unes notes d'agraïment anònim (“A la Marina, perquè em fa cas al pati quan em veu sola”). Després es desitgen un bon dia i cada grup es posa a treballar.

Encara que s'hagin visitat abans col·legis alternatius, el més cridaner del Claver és que està mutant. Passadís amb passadís, es pot veure un col·le de tota la vida i un de diferent. Al costat gris hi ha pupitres (el del mestre, al capdavant), pissarres i portes amb finestrons que estan tancats. Nens en silenci que miren al davant. Les aules dels passadissos grocs, tot i això, són transparents, amb enormes finestrals i les portes sempre obertes. Hi ha graderies i les taules tenen rodes per poder agrupar-se. Els nens parlen i es mouen amb llibertat. Sota enormes llums tubulars hi ha zones comunes amb sofàs, pufs, o un jardí vertical que estan construint ells mateixos. A l'aula dels petits hi ha un amfiteatre de color pistatxo que en un dels extrems es converteix en tobogan. Visualment, els jesuïtes han fet amb aquestes aules el que Google va fer amb les seves oficines.

Alumnes del col·legi Claver, dels jesuïtes, durant una classe.
Alumnes del col·legi Claver, dels jesuïtes, durant una classe.JAVIER MARTÍN

El projecte també ha redecorat el cap de 261 alumnes i 14 professors voluntaris, perquè, com a Silicon Valley, el gran canvi és la forma de treballar. “Ara mola més venir al col·le”, sentencien el Bernat, l'Enric i l'Albert, de 13 anys, mentre disseccionen un cor de vaca. “Els professors t'expliquen una mica, però som nosaltres els que hem d'observar, investigar, anar provant…”, diuen introduint distretament dits enguantats per la vena cava.

És el que la pedagogia anomena “aprenentatge per descobriment guiat”. “No és que no hi hagi un control, sinó que els nens en són menys conscients, i són més actius, de la mateixa manera que no és que no hi hagi llibres, és que no només hi ha llibres... El món és l'aula”, explica Minerva Porcel, que va passar tres setmanes a Finlàndia estudiant el seu sistema educatiu, considerat un dels millors del món. “Aquest projecte beu de moltes fonts”, explica. “De les intel·ligències múltiples de Gardner a l'educació nòrdica”.

Encara que hi ha classes específiques —de matemàtiques o alemany—, el gruix del dia flueix sense una pauta marcada per lliçons i els xavals s'organitzen al seu propi ritme. L'ambient bull, sí, però hi ha una evident concentració. Els nens no passegen, es mouen amb propòsit. Se'ls veu motivats, i els seus professors també. Ningú sembla avorrir-se.

“És més divertit i aprens igual”, diu Maria Solà, de 13 anys. “Potser no igual de ràpid, però se't queda més”. Els projectes duren tres setmanes i es treballen en grups de quatre o cinc. “Si treballes individualment, només tens una idea”, explica Sergio Arazo, de 13 anys. “En grup se te n'acudeixen més i pots triar la millor”.

“Abans tenies una assignatura que durava una hora, i després una altra, però en els projectes toques dues o tres matèries alhora”, diu el Sergio. Les civilitzacions antigues s'aprenen fent el treball Be water, Nefertiti, que també cobreix el cicle de l'aigua de Naturals; el projecte Rapers i reporters, l'objectiu final del qual és gravar un videoclip de hip-hop amb denúncia social, explica els recursos retòrics de Llengua, exercita la traducció de l'anglès i amenitza l'aprenentatge de Música. El col·legi tradueix aquests continguts en matèries perquè els aprovi la Generalitat, que ja hi ha realitzat diverses inspeccions aquest any.

L'altre gran canvi és que les dues classes de 30 alumnes s'han fos en una de 60 que té tres tutors multidisciplinaris (científic, lingüista, humanista) que estan al mateix temps a la mateixa classe. “Per a nosaltres el dia a dia ha canviat totalment, abans feies classe tancat i ara el nostre treball en equip és un exemple per als nens”, diu Xavier Solé, que va passar un trimestre formant-se a temps complet per a la nova etapa. “Agafar el llibre, llegir-lo i comentar-lo, ho puc fer ara i d'aquí a 20 anys... Sempre havia intentat provar coses noves, però no era fàcil dur-les a terme. Ara tinc suport”. “El treball és molt més creatiu”, assenteix Magda Ballesta, coordinadora d'Infantil. “Sí, implica més esforç. És més fàcil posar-los a emplenar fitxes, i de vegades ho fem, però com a mestra el que m'agrada és crear activitats pròpies”.

Finlàndia, cap a la fi de les assignatures

En educació, tot el que fa Finlàndia, que fa anys que lidera l'informe d'avaluació PISA, es mira amb lupa. Mestres de tot el món peregrinen per veure cada innovació que té lloc a les seves aules. Per això, quan el diari britànic The Independent va titular la setmana passada "Finlàndia elimina les assignatures", el Consell d'Educació finlandès es va veure obligat a publicar un aclariment sobre la reforma educativa que es posarà en marxa el 2016. Les assignatures no seran abolides del tot el proper curs, matisava la institució, però el nou currículum fomentarà i obligarà a introduir llargs projectes interdisciplinaris que es duran a terme en classes col·laboratives en les quals els nens treballaran en grups i hi haurà diversos professors de diferents matèries simultàniament a l'aula, cosa que no s'assembla gens a com s'imparteixen les assignatures de tota la vida.

L'horari que ocupin aquests projectes respecte a les assignatures tradicionals, és a dir, la radicalitat o moderació del canvi, dependrà de cada col·legi ja que el sistema està fortament descentralitzat.

"Que no s'estengui el pànic: els col·legis finlandesos seguiran ensenyant matemàtiques, història, art i música", va escriure després de la revolada el professor de Harvard finlandès Pasi Sahlberg a la web The Conversation. "Però els nens [de 7 a 16 anys] també aprendran a través de temàtiques més àmplies, com la Unió Europea o el canvi climàtic, que aportaran mòduls interdisciplinaris d'idiomes, geografia, ciències o economia". "La integració de matèries i l'enfocament holístic de l'aprenentatge no són nous a Finlàndia", continuava l'expert que recorda que aquest enfocament forma part de la cultura educativa finlandesa des dels vuitanta.

La reforma del 2016 també dóna més veu als nens, a qui s'involucra en la planificació i avaluació dels seus propis projectes. “Hem d'ajudar els nens a comprendre i analitzar el seu propi procés d'aprenentatge i a ser-ne cada vegada més i més responsables”, explica a la web del Consell d'Educació, Irmeli Halinen, directora del desenvolupament curricular nacional.

La reforma també pretén reforçar l'aspecte lúdic en el cicle d'educació infantil.

“Hi ha altres col·legis amb projectes innovadors, però això són els jesuïtes, la significació és diferent”, opina el catedràtic de Sociologia Mariano Fernández Enguita. “Fa segles van ser ells els que van implantar els patrons del que ara considerem l'aula tradicional: no són qualsevol cosa”. “Aquí resideix precisament la bomba: una ordre religiosa ve a agitar les aigües estancades del sistema educatiu espanyol i a donar lliçons a l'escola pública”, escrivia l'expert en el seu blog. “L'escola convencional ha d'evolucionar, perquè està basada en un món que ja no existeix”, continua per telèfon. “Ells s'estan adaptant”. A Enguita li agradaria veure una evolució semblant a la pública. “Però cal una direcció forta per dur-la a terme, perquè no tots els professors hi estaran d'acord”, opina.

“Jo, si fos pare, trauria el meu fill”, sentencia Felipe de Vicente, president de l'Associació Nacional de Catedràtics d'Institut. “Aquests invents busquen que els nens estiguin entretinguts... I a l'escola s'hi va a aprendre”. “La classe magistral no és dolenta, jo ho he après tot així i tinc dues oposicions”, continua. “A Cervantes cal explicar-lo, i del Teorema d'Euclides no se'n pot fer un rap”. Portar aquestes innovacions a l'educació pública li sembla inútil i impossible: “Això només es pot fer amb un alumnat de classe mitjana”.

No cal anar tan lluny per trobar altres veus crítiques. “Heu vingut a veure els dels colorets, oi?”, pregunten amb sorna els xavals dels passadissos grisos als periodistes. “Les seves aules són més xules, però jo prefereixo el sistema de sempre”, diu un d'ells. “Què és això de no fer exàmens? Segur que no aprenen res”. “Estan una mica consentits amb els seus sofàs, les seves taules amb rodes… I s'emporten els millors professors!”, exclama una altra. “En realitat tenen una mica d'enveja perquè no els ha tocat aquest privilegi”, respon Sergio Arazo, que, com els seus companys del nou sistema, no vol tornar ni boig al d'abans.

Els jesuïtes fa anys que preparen aquest canvi. Un procés en què han participat professors, alumnes i famílies, que han contribuït amb 56.000 idees sobre l'escola que volien. “Als professors no va fer falta convèncer-los perquè ja era un grup que volia un canvi, que veia alumnes desmotivats, resultats que no milloraven… Amb els pares va caldre molta transparència”, explica la directora. “Al principi no ho entens del tot, cal veure-ho”, diu Daniel Ponté, pare d'una nena de cinquè. Treballa menys la seva filla per passar-ho millor? “Ara té menys deures, però quan falta un dia, ha de recuperar un munt”, respon. “Així que a classe deuen treballar molt”.

Es fa fosc sobre les vinyes de Raimat que envolten el col·legi i toca fer el “final del dia”. Quinze minuts de reflexió compartida sobre el que s'ha après. Els nens s'autoavaluan de l'1 al 4. Sona una música tranquil·la mentre pensen un minut en silenci i després abandonen l'aula de colors sense necessitat que soni un timbre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Patricia Gosálvez
Escribe en EL PAÍS desde 2003, donde también ha ejercido como subjefa del Lab de nuevas narrativas y la sección de Sociedad. Actualmente forma parte del equipo de Fin de semana. Es máster de EL PAÍS, estudió Periodismo en la Complutense y cine en la universidad de Glasgow. Ha pasado por medios como Efe o la Cadena Ser.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_