“A mi mateix em costa entendre el que ha passat al Macba”
“No hi ha hagut cap mà negra en la dimissió de Bartomeu Marí”
Gairebé al final de la seva etapa com a cinquè tinent d’alcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, a Jaume Ciurana (Barcelona 1964) li ha esclatat una crisi en el temps de descompte: la dimissió de Bartomeu Marí com a director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) per l’afer de l’escultura del rei Joan Carles sodomitzat. Enumera els projectes de ciutat que han arrencat durant aquest mandat i es mostra preocupat perquè la crisi ha passat una dolorosa factura en el consum cultural.
Pregunta. No hi ha hagut segona oportunitat per a Marí. Calia acceptar la seva dimissió?
Resposta. Crec que sí, ell mateix ho havia dit públicament. No volia perjudicar en cap cas el museu ni la institució, i la seva relació amb el sector artístic de la ciutat havia quedat molt tocada.
P. La Generalitat i l’Ajuntament han aprofitat la crisi per desfer-se de Marí?
R. No. El 2013 se’l va renovar per quatre anys més.
P. Qui va fitxar els comissaris Valentí Roma i Paul B. Preciado?
R. Als membres del patronat se’ns va presentar com una decisió de l’equip directiu.
P. Els comissaris no han fet bé la seva feina i per això han estat cessats?
R. Ens movem en un àmbit de relacions professionals i humanes que desconeixem. Si s’han produït desavinences entre ells, forma part de la seva relació.
P. Quin paper ha tingut la Fundació Macba en la crisi?
“No em veig de conseller”
Durant una dècada, a l'inici dels anys 2000, les discussions entre Jaume Ciurana, llavors regidor de CiU a l'oposició, i Ferran Mascarell, regidor de Cultura pel PSC a l'Ajuntament de Barcelona, eren habituals: "La veritat és que tinc una excel·lent relació amb ell, i quan estàvem en bancs enfrontats, la nostra relació es podria comparar amb la de dos jugadors de futbol que durant 90 minuts lluiten i quan s'acaba el partit es canvien les samarretes suades".
Pel que fa al seu futur, Ciurana assegura que no es veu com a conseller de Cultura: "Sóc molt feliç amb el que faig i no em plantejo res més, amb tota seguretat. No em pica la curiositat per veure la plaça des de l'altre costat". En el cas que no surti reelegit, espera "no deixar tantes coses empantanegades com em vaig trobar jo. Però que quedi clar que aspiro a tornar a sortir".
R. Un paper impecable. No hi ha mans negres darrere de cap decisió, encara que ens costi entendre el que ha passat, i a mi mateix. No cal entendre-ho en clau de censura, sinó en manca de confiança i d’entesa professional. Aquesta és la tesi que va explicar Marí en la reunió del patronat. Si es pensa que va ser la Fundació la que va decidir... La cosa no va anar per aquí.
P. El sector artístic reclama entrar en l’òrgan de govern del Macba.
R. Al MNAC no hi ha restauradors o professors d’història. El Macba és un centre que està governat per un consorci público- privat que es va inventar fa 20 anys. Una altra cosa és que els responsables del museu han de mantenir una relació fluïda, constant i empàtica, amb la comunitat artística local, creadors, crítics i galeristes.
P. I això no passava?
R. Tot es pot millorar.
P. Què ha de canviar al Macba?
R. Hi ha d’haver una connexió més pròxima amb els seus primers destinataris, els barcelonins. El Macba està situat en un lloc magnífic i cèntric de la ciutat. Ha de connectar amb la majoria i retornar a la societat els recursos que rep. Aquesta serà una qüestió que el pròxim director haurà de tenir present.
P. És un trist final, no?
R. És una pena per Marí, que ha dedicat 11 anys de la seva vida al Macba. No és una situació agradable per a ningú.
P. La qüestió identitària ha marcat tot el mandat?
“La política cultural s’ha
R. No sé fins a quin punt això ha estat tan important. Ho hem viscut amb normalitat, i la política cultural s’ha caracteritzat per la seva falta de sectarisme. Barcelona és una ciutat oberta amb una realitat complexa a l’interior i una gran capacitat de projecció. Si ho plantegem en termes reduccionistes, la qüestió identitària no la veig.
P. Les restes del 1714 del Born han concentrat gran part dels recursos?
R. No ha estat així. Els grans titulars se’ls han emportat el Born i el Tricentenari, però hi ha hagut una gran activitat. Per exemple, es va apostar pel creixement del Macba, o pel nou Museu de Cultures del món, la reforma de l’Etnològic, la casa Verdaguer, el Pla Barcino, o el recinte modernista de Sant Pau, sense disminuir el suport que es fa a la cultura viva de la ciutat.
P. L’oposició li critica que siguin qui paga els deutes culturals de la Generalitat.
R. L’Ajuntament ha fet aportacions extres a través del fons de capitalitat per substituir les aportacions que no arriben del ministeri al Liceu, el Macba, el MNAC i el Teatre Lliure. A qui substituïm és a l’Estat, no a la Generalitat.
P. La Generalitat ja ha saldat el seu deute amb el DHUB?
R. Dels 66 milions pactats, la Generalitat n’ha pagat 24.
P. Com ha quedat el projecte de convertir la muntanya de Montjuïc en un pol cultural?
R. No s’ha pogut tirar endavant perquè estem en minoria. És un gran projecte pel qual caldran dues legislatures, i necessitem la implicació de tots.
P. Com es finançarà?
“No hi ha cap expedient municipal sobre
R. La Generalitat ha demanat fons europeus, però els 35 milions d’euros que costarà rehabilitar els pavellons de la Fira, que són de l’Ajuntament, són assumibles per la ciutat.
P. I amb el museu de l’Hermitage?
R. Quan hi hagi un projecte museogràfic i una ubicació, començarem a parlar. Per ara no tenim cap document, cap expedient municipal sobre l’Hermitage.
P. Dos dels grans equipaments d’aquest mandat, el Disseny Hub i el Born, no són herència del PSC?
R. Sí, en són herència, però nosaltres hem fet una inversió important i hem modificat els dos projectes originals.
P. Ha aconseguit vincular el MNAC amb els barcelonins?
R. Crec que sí. La direcció de Pepe Serra ha fet un canvi molt positiu. Hem contribuït al fet que el MNAC estigui més present a la ciutat. L’ampliació en els dos pavellons de la Fira aconseguirà que físicament el museu estigui més a prop de la plaça d’Espanya. El MNAC pot acabar representant la ciutat.
P. Però aquest museu ha llançat diversos SOS per la seva situació econòmica insostenible.
R. L’Ajuntament aporta més recursos del que li correspon, que és un 20% del patronat. A part que la col·lecció i l’edifici són nostres.
P. L’artista Sean Scully va oferir 200 de les seves obres a la ciutat. Com està la negociació?
R. Ja s’han identificat les obres que estaria disposat a cedir, i estem mirant temes col·laterals, com la seva ubicació i la gestió. És una negociació oberta que va a un ritme pausat. Això del museu propi també s’està negociant.
P. El Banc d’Espanya nega que l’Ajuntament hagi reclamat l’edifici de la plaça de Catalunya per a equipament.
R. No és veritat. El Ministeri és l’interlocutor, i puc assegurar que l’Ajuntament ho ha reclamat.
P. I la Biblioteca Central Urbana, l’han reclamat amb prou convenciment?
“Davant la crisi
R. Se’ls ha demanat del dret i del revés. Personalment vaig anar a veure el ministre José Ignacio Wert, també el secretari d’Estat, i s’han presentat iniciatives legislatives al Congrés. Del que es tracta és que inverteixin els 38 milions previstos.
P. La cultura de Barcelona és turisticodependent?
R. Jo no ho veig així. La qüestió és motivar el públic local, els barcelonins, perquè entenguin que la cultura és un fet social, com ha passat amb la Nit dels Museus.
P. La crisi ha suposat un canvi dels hàbits culturals?
R. En alguns àmbits més que en d’altres. És preocupant, però lògic, que la crisi ens obligui a tots a mirar en què gastem els recursos. Evidentment, la pujada de l’IVA i les dificultats econòmiques han provocat un descens del consum, i si això es consolida, serà molt dolent. Davant d’aquest panorama cal oferir qualitat i prescindir del banal.
