_
_
_
_
_

La UE busca reforçar la cooperació amb Tunísia després de l’atac gihadista

Angela Merkel creu que la presència gihadista al Magreb està "creixent"

Els líders de la Comissió Europea i del Consell Europeu se saluden a Brussel·les.
Els líders de la Comissió Europea i del Consell Europeu se saluden a Brussel·les.Geert Vanden Wijngaert (AP)

Els líders dels Vint-i-vuit han acordat aquest divendres reforçar la cooperació amb Tunísia després dels atacs gihadistes de dimecres que es van saldar amb 23 persones mortes, entre ells dos espanyols. L'alta representant de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, i el president del Consell, Donald Tusk, viatjaran al país el proper 31 de març, informa France Presse. En el segon dia de la cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE, la situació a Líbia n'és l'eix principal. Encara que Mogherini ha descartat una intervenció militar a Líbia —fragmentada en tribus des de la caiguda de Moammar al-Gadaffi— ha insistit a reforçar la cooperació per aconseguir un clima de seguretat i contenir així l'avanç de les milícies gihadistes properes a l'Estat Islàmic.

Más información
Els grups gihadistes són forts en la laica Tunísia
Tunísia apel·la a la unitat ciutadana i política per combatre el terror
Grècia assumeix compromisos per les pressions internacionals

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha condemnat l'"horrible" atemptat de dimecres passat al Museu Nacional del Bardo de Tunis i ha confirmat que la influència de l'Estat Islàmic a la zona "està creixent". Merkel, que va oferir tot el suport al mediador de l'ONU per trobar un govern d'unitat, Bernardino León, va afirmar que "Europa, en conjunt, té un gran problema" en referència a l'avanç gihadista a la frontera sud del Mediterrani.

La immigració per mar és un dels punts que, des de fa mesos, preocupa els líders europeus. Merkel, en la roda de premsa posterior al Consell d'aquest divendres, ha admès que hi va haver intercanvi d'opinions respecte als diferents mecanismes per vigilar la immigració (Frontex, Tritón i Mare Nostrum) i ha reconegut que "hi podria haver més coordinació" entre ells.

En aquest segon dia de cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE, els Vint-i-vuit han afrontat la situació d'amenaça gihadista al nord de l'Àfrica —amb especial atenció a Líbia i Tunísia—, el macrotractat comercial entre la UE i els Estats Units (TTIP, per les sigles en anglès) però també els últims compassos de la minicimera d'aquesta matinada.

A Grècia se li acaba el temps

Després de la ressaca de la minicimera d'aquesta matinada sobre Grècia, l'estira-i-arronsa entre el Govern grec i els socis europeus no s'atura malgrat l'acord aconseguit aquest dijous per accelerar les reformes al país hel·lènic. Mentre,el primer ministre grec, Alexis Tsipras, intenta calmar els creditors afirmant que encara disposa de prou liquiditat fins a mitjan abril —de fet, aquest matí ha anunciat que dijous que ve farà un pagament a l'FMI, un dels seus creditors—, el portaveu del Govern, Gavriil Sakelaridis, avisa: "No aplicarem mesures addicionals d'austeritat que deprimeixin encara més els ingressos". Hores més tard, el primer ministre grec ho confirmava: "L'austeritat s'ha acabat", ha declarat després de la segona cimera de líders europeus a Brussel·les.

L'austeritat s'ha acabat Alexis Tsipras, primer ministre de Grècia

Després de la selecta reunió del dijous entre Tsipras i els seus homòlegs de França i Alemanya (François Hollande i Angela Merkel) i els líders del BCE, Mario Draghi, la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i l'Europgrup, Jeroen Dijsselbloem, el missatge de Brussel·les ara n'és un, i és clar: Atenes ha de prémer a fons l'accelerador i posar damunt de la taula unes reformes atractives per als seus socis europeus "en els propers dies" per poder accedir al crèdit. Però encara ningú sap quan. El primer ministre Tsipras creu que fixar dates límit és "equivocat" i ha precisat que el treball entre les parts contribuirà a lliurar les propostes "al més aviat possible".

Les reformes presentades pel ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, abans del 20 de febrer, no han estat suficients i Brussel·les demana collar més les rosques. Sakelaridis, en una intervenció a la televisió pública grega, ha advertit aquest matí que el Govern no sobrepassarà els marges d'aquestes propostes i que les institucions (abans anomenades troica) ja no poden dirigir el sentit de les reformes. Per la seva banda, Alemanya recondueix qualsevol debat a l'Eurogrup i a les institucions, que són "les que han d'aprovar les propostes de Grècia".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_