Els grups gihadistes són forts en la laica Tunísia

Amb un simple passeig pel centre de la capital de Tunísia n'hi ha prou per confirmar la fama que té de ser el país més laic del món àrab. Els signes identitaris de l'islamisme més conservador, com l'ús del vel integral, no són tan abundants com en altres capitals de la regió. Però que hi hagi més arrelament del concepte del laïcisme francès en la societat tunisiana, fruit de la seva llarga experiència colonial, no significa que el país estigui lliure de la xacra del gihadisme.

Uns 3.000 tunisians s'han desplaçat a Síria o a l'Iraq per combatre en els seus respectius conflictes bèl·lics, segons les xifres de les autoritats tunisianes, i un 80% d'aquests s'han unit a les files de l'autoanomenat Estat Islàmic (EI), la milícia que controla una àmplia franja de territori en aquests dos països.

Sorprenentment, Tunísia, amb 11 milions d'habitants, és un dels millors planters de l'EI. Per exemple, s'estima que la xifra de combatents gihadistes marroquins és d'uns 1.500, malgrat que aquest país disposa d'una població quatre vegades més gran. Els tentacles del gihadisme també es deixen sentir dins de Tunísia, els atemptats perpetrats per aquests grups van causar l'any passat la mort de 23 membres de les forces de seguretat.

Segons els experts, les raons que expliquen l'empenta del gihadisme a Tunísia són de naturalesa diversa. En primer lloc, no ha estat fins aquest últim any i mig que el Govern tunisià ha situat la lluita contra les xarxes de captació gihadistes en el centre de les seves prioritats. A més, la implantació de grups extremistes en els països veïns Líbia i Algèria, amb qui comparteix unes poroses fronteres, ha facilitat l'entrada d'armes i milicians experimentats. Aquest flux s'ha accelerat sobretot després de laguerra civil a Líbia.

Alguns analistes argumenten que Ansar al-Sharia és el principal grup gihadista tunisià. Va ser fundat el 2011 per diversos extremistes, inclòs un que va combatre a l'Afganistan, i que van ser excarcerats en una amnistia després de la revolució que va enderrocar el règim de Zine al-Abidine Ben Ali. El grup va ser dissolt al cap de poc més d'un any. No obstant això, d'altres discrepen d'aquesta opinió, i hi introdueixen matisos. “Alguns dels seus membres s'han integrat en cèl·lules gihadistes, però no es pot dir que els seus 10.000 membres ho siguin”, sosté l'investigador Stefano Torelli, del think tank italià ISPI. Entre d'altres, s'acusa aquest grup d'haver perpetrat l'atemptat contra l'ambaixada dels EUA el setembre del 2012. El seu àmbit d'actuació principal se situa a les regions frontereres amb Algèria, cosa que dóna fe de la seva estreta aliança amb la milícia d'Al-Qaida al Magrib Islàmic, d'arrels algerianes.

No és fàcil mesurar quin suport té veritablement Ansar al-Sharia. Ara bé, els analistes coincideixen que, gràcies al control que exerceix sobre algunes mesquites i en les seves activitats socials, no és un grup marginal. La seva ideologia s'inscriu dins del corrent salafista, una branca ultraconservadora de l'islam amb bastants adherents a Tunísia, cosa que dificulta la delimitació dels seus suports. Ara bé, la majoria del salafisme tunisià és apolític i rebutja l'ús de la violència.

Una gran distància ideològica separa el gihadisme dels líders de l'islamista Ennahda, el segon partit més votat en les eleccions del novembre passat i que forma part de la coalició governant a Tunísia. Ennahda va exercir un paper central en l'aprovació de la nova Constitució democràtica del país l'any passat que consagra la separació entre religió i l'Estat. Per això, els extremistes els acusen d'haver abandonat l'objectiu d'implantar un Estat islàmic. Paradoxalment, la victòria del laïcisme a Tunísia i la moderació d'Ennahda sembla que poden haver contribuït a la radicalització d'alguns corrents de l'islamisme més ultraconservador a Tunísia.