La diagonal de Messi

Enmig del caos, quan més patia el Barcelona, a l'inici d'un partit en què el camp es va inundar de blau celeste, va aparèixer Messi. Quan la pilota va ser del Barça, el 10 blaugrana va temperar, va fer túnels i va provocar accions de gol. I en les contres, també hi va ser. Sempre Messi, en l'ordre caòtic d'un equip que juga amb xarxa, perquè juga amb Messi. Quan no marca, o se li posa Hart al davant, com ahir, fa assistències: acumula 21 passades de gol. La que va oferir a Rakitic, molt característica, fa referència a velles idees, a la passada a l'esquena que tantes vegades Xavi va fer a Alves, aquella que va permetre al Barça girar a la cantonada i habilitar Abidal a Bilbao i al Bernabéu, quan Guardiola no seia a la graderia del Camp Nou, com va fer ahir, sinó a la banqueta.

L'entrenador del Bayern va arribar al camp amb el partit començat, amb el seu pare, com quan era un nen, i amb el seu fidel escuder, Manel Estiarte. Lluny d'anar a la llotja, va seure entre el públic, entre els seus. Des de la graderia, com a soci que és, va veure jugar el petitó i el va aplaudir, es va mossegar el coll del jersei i va bufar, depenent del que fes Messi abans que l'enfoquessin les càmeres de Canal Plus: un túnel, un indici, una passada o robés la cartera a Kolarov en una acció defensiva.

En una primera part espectacular, Leo va aparèixer en totes les jugades, especialment per deixar sentenciada pràcticament l'eliminatòria amb un dels seus moviments naturals més habituals: la passada en diagonal. Alba va robar la pilota a la frontal de l'àrea del Barça i a la carrera es va creuar amb Fernandinho, que com que tenia ja una targeta groga no va poder ni bufar-li. El de l’Hospitalet va apropar la pilota a Messi, que es va escapar de Kolarov –també tenia una targeta– i, mentre enfilava l'àrea amb la pilota enganxada als peus, va buscar l'arribada d'Alba, per l'esquerra, un recurs habitual que s'acostuma a repetir amb freqüència. I quan no és la d'Alba, pot ser la de Neymar o la de Pedro.

Però en el caos de les transicions vertiginoses que tant agraden a Luis Enrique, en aquest desordre sorprenent que fomenta el tècnic, qui va aparèixer va ser Rakitic. L'interior dret va arribar per l'extrem esquerre per controlar amb el pit la passada de la Pulga i batre el City. Va ser el sisè gol del croat, eficaç en totes les competicions, i l'assistència de Leo número 21. Messi es va associar com poques vegades amb els seus companys, convertit en líder absolut d'un equip concentrat camí del clàssic, a qui li va faltar encert en la rematada per evitar-se complicacions, que van ser menys per l'encert de Ter Stegen en aturar el penal que va xutar Agüero.

Guardiola fa temps que sap que no tornarà mai a entrenar un jugador com Messi, però des d'ahir sap el que és veure'l jugar assegut en el seient d'un soci i observar les 66 passades que va fer –el que més–, amb un 81% d'encert. Segurament no es va poder treure del cap la idea que arribarà un dia, en què tot el que li va veure fer des de la graderia, li toqui patir-ho des de la banqueta rival. Sap que la sort és capritxosa. Però l'enorme partit de Messi, amb diagonal marca de la casa, resulta inoblidable fins i tot per als seguidors del City.