Ofensiva diplomàtica sobre el procés sobiranista als Estats Units

La Generalitat culmina dimarts la seva ofensiva diplomàtica més ambiciosa per explicar als Estats Units el procés sobiranista català. El secretari d'Afers Exteriors del Govern català, Roger Albinyana, està de visita a Washington, i el Diplocat, un consell público-privat de promoció de Catalunya a l'exterior, ha impulsat dos col.loquis a prestigioses universitats sobre la situació política catalana. L'esforç diplomàtic arriba a sis mesos de les eleccions al Parlament i en un moment en què l'independentisme ha perdut força a les enquestes.

La comitiva catalana té previst reunir-se amb representants del Departament d'Estat i del Congrés nord-americans, segons va explicar a la premsa un dels integrants, que va declinar ser identificat ni detallar les trobades. No obstant, un portaveu de la Delegació de la Generalitat als EUA, amb seu a Washington, va negar que estiguin previstes reunions amb el Departament d'Estat. L'aparell diplomàtic nord-americà no va respondre a la consulta d'aquest diari sobre la reunió.

El Govern d'Artur Mas manté "contactes des de fa temps" a diferents nivells amb l'Administració de Barack Obama, segons la mateixa font de la comitiva. I no és la primera vegada, afegeix, que representants vinguts de Barcelona mantenen trobades oficials a Washington. La comitiva està encapçalada per Albinyana, i el secretari general del Diplocat, Albert Royo. Tots dos tornen dimarts a Barcelona.

És el primer cop des de l'inici del debat sobiranista el 2012 que la Generalitat, a través del Diplocat, co-organitza a centres d'estudis nord-americans un col.loqui sobre el procés. Dijous, es va celebrar un debat a la Universitat de Princeton, a Nova Jersey, en què ja va participar Royo. I aquest dilluns, un a la Universitat George Washington, a la capital dels EUA, amb la participació d'Albinyana, Royo, exrepresentants del Departament d'Estat i experts nord-americans i catalans.

El debat es va centrar en  l'oposició de la Moncloa a la celebració d'una consulta i si una hipotètica independència seria reconeguda internacionalment

A Washington hi ha debats diaris sobre tot tipus d'assumptes a desenes de think thanks, però aquest és el primer que es recorda sobre el dret a decidir català. La internacionalització del procés sobiranista -a les esferes polítiques, acadèmiques i periodístiques- és una de les prioritats de la Generalitat com a via de pressió contra l'oposició del Govern espanyol a la celebració d'una consulta independentista.

L'organització dels dos col.loquis és una victòria diplomàtica de la Delegació de la Generalitat als EUA, que a començaments de l'any passat va traslladar la seva seu de Nova York a Washington per tractar de guanyar influència política. Segons la Universitat George Washington, es va intentar que un representant de la diplomàcia espanyola participés en el col.loqui però no va ser possible per motius d'agenda.

La sessió de dues taules rodones va congregar a una quarentena de persones a la Facultat d'Afers Internacionals de la George Washington: una combinació d'alumnes, ciutadans catalans i nord-americans, i periodistes catalans. El títol era el "futur polític de Catalunya i el paper de la diplomàcia pública". A la sala, els assistents podien agafar una carpeta de Diplocat, que incloia una cronologia sobre el "camí de Catalunya cap a l'autodeterminació" -un repàs a les grans dates del procés-, dos articles periodístics recents a la premsa extranjera sobre el debat sobiranista, i uns gràfics sobre els principals indicadors socials, culturals i econòmics de Catalunya en comparació amb països avançats.

Les tres hores de debat van versar sobretot en el marc jurídic: l'oposició de la Moncloa a la celebració d'una consulta i si una hipotètica independència de Catalunya seria reconeguda internacionalment. Gairebé no es va entrar en les causes de l'auge de l'independentisme ni en les eleccions del 27 de setembre. Les preguntes més punyents i apassionades van venir de dos joves estudiants madrilenys i d'un home gran, membre del Consell de Residents Espanyol als EUA, demanant que tot Espanya votés en un hipotètic referèndum o posant en dubte les queixes polítiques i fiscals de la Generalitat.

Els representants catalans van fer pedagògia. Albinyana va subratllar que el futur depèn de la "voluntat del poble" i el compromís d'una hipotètica Catalunya independent amb la Unió Europea i l'economia i estabilitat internacional. Royo va lamentar que la Constitució no reconeixi a Espanya com un país "multinacional", va dir que el focus està en demanar un referèmdum i no tant en quina opció a votar, va admetre que cal fer que la "marca" Catalunya no es conegui principalment pel debat sobiranista i que cal vendre millor el dret a decidir entre els ciutadans de la resta d'Espanya.

Entre els experts no va haver-hi conclusions nítides, però sí la coincidència que és un assumpte complex, de xoc de legitimitats, sense una recepta única, i que el seu desenllaç depèn molt del criteri de la Unió Europea i de les formes en què es dugui a terme.

P.J. Crowley, portaveu del Departament d'Estat als primers anys de l'Administració Obama i analista de la George Washington, va avisar de la dificultat de convertir el soft power en influència palpable i va fer una reflexió genèrica: "El que vol Estats Units es veure estabilitat i viabilitat després d'un procés de múltiples fases. No sé si obtindrieu suport dels EUA, en qualsevol relació es parla amb l'oposició però la única relació [oficial] és amb el govern central".

Arturo Sarukhan, exambaixador de Mèxic als EUA i amb vincles familiars amb Catalunya, va considerar que la majoria de països fora de la Unió Europea esperarien a veure la resposta de Brussel.les per decidir si reconeixerien com a nou estat a una Catalunya independent. "Seria un esperar i veure", va dir.

Paul Williams, profesor de Dret i Relacions Internacionals a la Universitat Americana de Washington i assessor del Departament d'Estat als anys 90, es va mostrar més optimista. Va dir que el "problema" no és la comunitat internacional ni el govern espanyol, sinó la UE perquè no té un criteri clar davant d'un referèndum. Però va suggerir que si el procés de votació fos implacable i s'arribés a certs acords de repartiment amb Espanya, Brussel.les acabaria acceptant a una Catalunya independent perquè un "conflicte congelat seria altament desestabilitzador" i la UE "no pot desfranquiciar a set milions de ciutadans".

"És un assumpte molt complicat i passional", va concloure, com a reflexió final, el moderador de les xerrades, el director de l'Institut de Diplomàcia Pública de la George Washington, Sean Aday.