_
_
_
_
_

Interior reforça el setge al gihadisme en augmentar la seva atracció i amenaça

L'última operació impedeix que dos menors viatgin a Síria per lluitar

Abu Ishaq Arifi (un dels arrestats divendres), amb una bandera de l'Estat Islàmic en una carretera d'Ávila limítrofa amb la Comunitat de Madrid. La imatge ha estat obtinguda del compte de Facebook del detingut.
Abu Ishaq Arifi (un dels arrestats divendres), amb una bandera de l'Estat Islàmic en una carretera d'Ávila limítrofa amb la Comunitat de Madrid. La imatge ha estat obtinguda del compte de Facebook del detingut.

L'Estat Islàmic (EI) i la seva poderosa xarxa de propaganda per Internet, que arriba fins als llocs més recòndits, està obligant les forces de seguretat de l'Estat a reforçar la pressió per garantir la seguretat i evitar que Espanya es converteixi en un graner del gihadisme, segons reconeixen fonts del Govern, policials i judicials. Fins ara, al voltant d'un centenar de persones han viatjat com a combatents des d'Espanya a Síria i l'Iraq. El temor a l'aparició a Espanya de la figura del llop solitari, terrorista que actua sol, està accelerant la política de detencions preventives. Ahir, una nova operació policial, en la qual van ser detingudes vuit persones –sis homes i dues dones– a Barcelona, Ávila, Girona i Ciudad Real, va evitar que dues nenes menors d'edat viatgessin cap a la mort.

Agents de la Comissaria General d'Informació de la Policia van executar la setena batuda de l'any contra el salafisme –tres a Espanya i quatre a l'estranger relacionades amb residents espanyols, amb 21 detinguts– per evitar, entre altres riscos, que dues nenes, menors d'edat, viatgessin a Síria per unir-se a les hosts d'Al-Baghdadi, el dirigent de l'EI que amb el seu “terror informatiu” ha captat més de 3.000 combatents estrangers, centenars dels quals són dones. Les dues noies van prestar declaració com a testimonis i van relatar com i per qui estaven sent captades per dur a terme el viatge, segons fonts judicials.

El risc continua sent el mateix, però hem d'actuar més ràpid

Les dues menors havien estat abduïdes a través de fòrums restringits per un dels detinguts en una recent operació de la Guàrdia Civil contra una cèl·lula desarticulada el passat 24 de febrer a Melilla i Barcelona. Els salafistes es dedicaven al reclutament de dones a través d'un portal d'Internet en el qual tenien més de 1.000 seguidors, entre ells les dues menors interrogades ahir. En els seus missatges feien apologia de tàctiques terroristes i destacaven el martiri.

Aquesta última operació demostra que l'imant de l'Estat Islàmic continua atraient adeptes no només als bressols tradicionals de la gihad a Espanya –Catalunya, Llevant, Ceuta o Melilla–, sinó també en pobles de Madrid com Fuente el Fresno (Ciudad Real) o Cebreros a Ávila, des d'on un dels detinguts que es fa dir a Facebook Abu Ishaq Arifi, penjava fotos lluint banderes de l'EI al costat del rètol d'accés a la Comunitat de Madrid.

Más información
Vuit detinguts en una operació contra una cèl·lula gihadista
“Va estar una temporada al Marroc i va tornar canviat”

“El risc és el mateix que abans, però hem d'actuar molt més ràpid perquè hi ha molta més activitat a causa de les xarxes socials”, afirma un alt comandament de la lluita antiterrorista. “No són decisions que prengui l'autoritat política; les pren l'autoritat judicial. Ens trobem amb situacions en què cal actuar perquè la policia ens aporta dades que demostren presumptes delictes de caràcter criminal”, assenyala Javier Zaragoza, fiscal en cap de l'Audiència Nacional, l'organisme judicial que dirigeix totes les operacions antiterroristes. “El fet de tenir més informació implica que hi hagi més operacions i, per descomptat, hi ha hagut un impuls polític antigihadista des del ministeri”, reconeix Francisco Martínez Vázquez, secretari d'Estat de Seguretat. “Cada vegada ens trobem amb seguidors en llocs més petits i fora de la influència de captació que hi havia abans en el radi d'algunes mesquites. Aquesta és una altra prova de la influència d'Internet”, apunta Dolores Delgado, la fiscal coordinadora de la lluita contra el terrorisme gihadista en l'Audiència Nacional.

Francisco Martínez, secretari d'Estat per a la Seguretat, coincideix en el diagnòstic: “S'està detectant molt més moviment a través de les seves terminals mediàtiques a les xarxes socials, una intensificació de la propaganda de captació, de l'adoctrinament. Aquest increment d'activitat es pot veure com un augment de l'amenaça, en general”. I posava com a exemple la revista Dabiq, “molt explícita en el seu últim número en què repudia tots aquells que promoguin una imatge de l'islam com a religió de pau, enfront de l'islam de l'espasa, cosa que segons la publicació crida a l'acció als mujaidins”.

La coordinació internacional és cada vegada més estreta davant l'evidència que l'amenaça és global. Un telèfon intervingut a Roma pot ser clau per detectar una cèl·lula a París o Madrid. A Espanya, després de l'atemptat de l'11-M del 2004, el Govern ha reforçat la coordinació i això facilita l'anàlisi de la informació. “Hem treballat tant en l'àmbit internacional (Europol i Interpol on es bolca tota la informació sobre els combatents estrangers) com en l'àmbit intern, amb la creació del CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), que exerceix com a òrgan coordinador d'intel·ligència de totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat i que és punt de referència per a Europa”, assegura Martínez.

La cèl·lula desarticulada divendres no preparava atemptats. Exercia el que els especialistes d'Interior han definit com a “terror informatiu” i centraven les seves tasques de captació i proselitisme en immigrants o espanyols d'origen marroquí amb “nul o baix coneixement de l'àrab”. La seva estratègia és idèntica al d'altres grups desarticulats des de l'aparició de l'EI: la difusió de vídeos violents on es magnifica els criminals i denigra les víctimes, presentades com a enemics.

Els detinguts –tots espanyols encara que cinc tenen origen marroquí–, estaven en contacte amb un operatiu que els tutelava des d'un dels campaments de l'EI al nord de Síria. La cèl·lula responia al prototip habitual: deslocalitzada i autònoma.

Les xifres de cèl·lules desarticulades van camí de batre rècords: deu grups en els dos últims anys entre la Policia i la Guàrdia Civil, i 21 detinguts en els últims dos mesos i mig. En tot l'any passat van ser detingudes 36 persones per aquests delictes i 20 en tot el 2013. Què està passant? “No hi ha secrets. La resposta està en el poder d'atracció de l'EI i l'efecte de la seva propaganda a les xarxes socials”, respon el responsable de les principals operacions contra el gihadisme a Espanya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_