_
_
_
_
_

UGT finançava despeses sindicals amb les targetes ‘black’ de Caja Madrid

Rafael Eduardo Torres reconeix que els 79.076 euros de la seva targeta es van destinar a cartells, pancartes i hotels i viatges per a delegats del sindicat

Fernando J. Pérez

El sindicat UGT va finançar part de les seves despeses d'acció social amb les targetes opaques de Caja Madrid. Rafael Eduardo Torres, membre de la comissió de control de l'entitat a proposta de la central sindical, ha reconegut que els 79.076 euros que figuren carregats a la seva targeta black es van utilitzar per cobrir despeses com cartells, pancartes i viatges per a delegats del sindicat. De fet, els principals càrrecs –un total de 29.212 euros– es van realitzar a l'empresa Inversiones y Servicios Insersa, raó social de la impremta Serviprint, situada al centre de Madrid i especialitzada en cartelleria de gran format. Una altra despesa important –amb un total d'11.489 euros en 11 ocasions– es va produir a l'Hotel Sancho, un establiment de tres estrelles situat al passeig de Las Delicias de la capital espanyola.

Torres, que representava els treballadors de Caja Madrid a proposta d'UGT, va substituir el 2003 a la comissió de la caixa el difunt Félix Manuel Sánchez Acal, que va ser expulsat del sindicat perquè no va accedir a cedir a UGT les dietes que rebia de l'entitat de crèdit. Sánchez Acal no va arribar a fer servir la targeta opaca que se li va atorgar. Torres sí que va cedir les seves dietes per assistència a la comissió de control –cosa estava regulada en el sindicat germà del PSOE– i també va emprar la targeta de despeses de representació de la caixa per sufragar les despeses operatives d'UGT.

Es tracta de la primera vegada que un membre d'una organització representada als òrgans de direcció de Caja Madrid reconeix que es va fer servir la targeta per finançar les activitats del partit, patronal o sindicat que el va posar en aquest lloc. Tots els exconsellers i exdirectius que han declarat fins ara han afirmat bé que van fer servir la targeta per a les seves despeses personals, com a part de la seva retribució, o que es van cenyir a les despeses de representació de la caixa madrilenya.

Más información
El jutge fixa una fiança de 4,3 milions a 21 consellers per fer servir les ‘black’
El jutge cita 37 nous imputats per l’escàndol de les targetes ‘black’
Hisenda multarà Caja Madrid per ús il·legal del compte de targetes opaques
Verdú: “Li vaig dir a Rato que les targetes eren una mala pràctica”

Segons fonts presents a l'interrogatori, Rafael Eduardo Torres ha estat l'únic dels 13 imputats que han declarat avui davant el jutge Fernando Andreu que ha afirmat que la targeta era per a despeses de representació, això sí, “en sentit ampli”, ha aclarit. Torres ha distingit dos tipus de despeses amb la targeta black. Els primers tenien a veure amb el seu càrrec en la comissió de control: vestuari, telèfon mòbil, despeses de quilometratge i gasolina.

El segon bloc de despeses, segons Torres, era de pura activitat sindical a la caixa: viatges per visitar treballadors a tot Espanya, dinars o despeses de papereria i impremta per fer difusió a l'activitat del sindicat: fulls de mà, cartells i altres elements, ha admès.

El jutge Andreu li ha preguntat si no percebia dietes de l'entitat per la seva presència al consell. Torres ha afirmat que totes les dietes s'ingressaven directament al compte d'UGT, per la qual cosa feia servir la targeta black per als viatges i altres despeses sindicals. Segons ha dit, “estava tot vigilat pel control intern de la secció sindical de despeses i avalat per la comissió executiva confederal d'UGT, presidida per Cándido Méndez. “Tot ha d'estar a l'informe anual de la comissió executiva”, ha dit, segons fonts presents a l'interrogatori.

La declaració de Torres contrasta amb la realitzada abans que ell per Miguel Abejón, exsecretari d'organització d'UGT Madrid i vocal de la comissió de control de l'entitat entre el 2001 i el 2012. Abejón s'ha cenyit a la versió de gairebé tots els imputats: la targeta black no és per a despeses de representació, sinó que era un “complement retributiu de lliure disposició” amb un límit que no s'havia de superar. “Em van indicar de manera expressa que no calia portar justificants i que formalitzarien un contracte de la targeta. I sempre em vaig cenyir a aquestes indicacions”. Segons ell, els responsables de la caixa li van dir que assumien les despeses fiscals de la targeta i pensava que en el seu certificat de retencions ja anava inclòs al capítol d'ingressos.

El jutge Andreu seguirà demà divendres amb la presa de declaració als 82 directius i consellers de Caja Madrid, que entre el 2003 i el 2012 van carregar despeses personals per 15,5 milions d'euros a la targeta black de l'entitat. En la sessió de demà, declararan, entre d'altres, l'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_